INVOCACIÓ A L’ESPERIT
Comentari a l’evangeli (Jn 20,19-23) per José Antonio Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veurel
es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s;acostà i els digué: «Déu m;ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
Comentari
Vine, Esperit Sant. Desperta la nostra fe feble, petita i vacil·lant. Ensenya’ns a viure confiant en l’amor insondable de Déu, el nostre Pare, a tots els seus fills i filles, siguin dins o fora de la teva Església. Si aquesta fe s’apaga en els nostres cors, aviat també morirà a les nostres comunitats i esglésies.
Vine, Esperit Sant. Fes que Jesús ocupi el centre de la teva Església. Que res ni ningú no el suplanti ni l’enfosqueixi. No visquis entre nosaltres sense atreure’ns cap al seu Evangeli i sense convertir-nos al seu seguiment. Que no defugim la seva Paraula, ni ens desviem del seu manament de l’amor. Que no es perdi en el món la seva memòria.
Vine, Esperit Sant. Obre les nostres oïdes per escoltar les teves crides, les que ens arriben avui, des dels interrogants, els patiments, els conflictes i les contradiccions dels homes i les dones dels nostres dies. Fes-nos viure oberts al teu poder per engendrar la nova fe que necessita aquesta societat nova. Que, a la teva Església, visquem més atents a tot allò que neix que no pas al que mor, amb el cor sostingut per l’esperança i no minat per la nostàlgia.
Vine, Esperit Sant. Purifica el cor de la teva Església. Posa veritat entre nosaltres. Ensenya’ns a reconèixer els nostres pecats i limitacions. Recorda’ns que som com tothom: fràgils, mediocres i pecadors. Allibera’ns de la nostra arrogància i falsa seguretat. Fes que aprenguem a caminar entre els homes amb més veritat i humilitat.
Vine, Esperit Sant. Ensenya’ns a mirar de manera nova la vida, el món i, sobretot, les persones. Que aprenguem a mirar com Jesús mirava els qui pateixen, els qui ploren, els qui cauen, els qui viuen sols i oblidats. Si canvia la nostra mirada, canviarà també el cor i el rostre de la teva Església. Els deixebles de Jesús irradiarem millor la seva proximitat, la seva comprensió i la solidaritat envers els més necessitats. Ens assemblarem més al nostre Mestre i Senyor.
Vine, Esperit Sant. Fes de nosaltres una Església de portes obertes, de cor compassiu i d’esperança encomanadissa. Que res ni ningú ens distregui o desviï del projecte de Jesús: fer un món més just i més digne, més amable i més feliç, obrint camins al regne de Déu.
REFLEXIONS
es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s;acostà i els digué: «Déu m;ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
Comentari
Vine, Esperit Sant. Desperta la nostra fe feble, petita i vacil·lant. Ensenya’ns a viure confiant en l’amor insondable de Déu, el nostre Pare, a tots els seus fills i filles, siguin dins o fora de la teva Església. Si aquesta fe s’apaga en els nostres cors, aviat també morirà a les nostres comunitats i esglésies.
Vine, Esperit Sant. Fes que Jesús ocupi el centre de la teva Església. Que res ni ningú no el suplanti ni l’enfosqueixi. No visquis entre nosaltres sense atreure’ns cap al seu Evangeli i sense convertir-nos al seu seguiment. Que no defugim la seva Paraula, ni ens desviem del seu manament de l’amor. Que no es perdi en el món la seva memòria.
Vine, Esperit Sant. Obre les nostres oïdes per escoltar les teves crides, les que ens arriben avui, des dels interrogants, els patiments, els conflictes i les contradiccions dels homes i les dones dels nostres dies. Fes-nos viure oberts al teu poder per engendrar la nova fe que necessita aquesta societat nova. Que, a la teva Església, visquem més atents a tot allò que neix que no pas al que mor, amb el cor sostingut per l’esperança i no minat per la nostàlgia.
Vine, Esperit Sant. Purifica el cor de la teva Església. Posa veritat entre nosaltres. Ensenya’ns a reconèixer els nostres pecats i limitacions. Recorda’ns que som com tothom: fràgils, mediocres i pecadors. Allibera’ns de la nostra arrogància i falsa seguretat. Fes que aprenguem a caminar entre els homes amb més veritat i humilitat.
Vine, Esperit Sant. Ensenya’ns a mirar de manera nova la vida, el món i, sobretot, les persones. Que aprenguem a mirar com Jesús mirava els qui pateixen, els qui ploren, els qui cauen, els qui viuen sols i oblidats. Si canvia la nostra mirada, canviarà també el cor i el rostre de la teva Església. Els deixebles de Jesús irradiarem millor la seva proximitat, la seva comprensió i la solidaritat envers els més necessitats. Ens assemblarem més al nostre Mestre i Senyor.
Vine, Esperit Sant. Fes de nosaltres una Església de portes obertes, de cor compassiu i d’esperança encomanadissa. Que res ni ningú ens distregui o desviï del projecte de Jesús: fer un món més just i més digne, més amable i més feliç, obrint camins al regne de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
REFLEXIONS
Per: Jau,e Rocabert
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 24 de maig, que se’ns ofereixen amb el títol, “Invocació a l’Esperit” es fonamenta amb els fragments (19-23) del capítol 20 de l’evangeli Joànic.
En aquesta nova homilia de la Pentecosta, se’ns recorda una vegada més la nostra debilitat humana, per la qual cosa ens suggereix , no només en aquesta diada de la Pentecosta, sinó cada dia i en tot moment, que invoquem a l’Esperit Sant per tal que en ajudi a seguir pel veritable camí que ens porti a seguir les petjades i el missatge de Jesús que ens descriuen els Evangelis. Som dèbils, per això ens cal tenir la humilitat imprescindible per recorre a la pregària per, tot invocant a l’Esperit Sant, puguem seguir caminant sense desviar-nos, ver el destí que el Pare Etern te destinat per a totes i tots nosaltres.
Vine, Esperit Sant. Desperta la nostra fe feble, petita i vacil·lant. Ensenya’ns a viure confiant en l’amor insondable de Déu, el nostre Pare, a tots els seus fills i filles, siguin dins o fora de la teva Església. Si aquesta fe s’apaga en els nostres cors, aviat també morirà a les nostres comunitats i esglésies. Vine, Esperit Sant. Fes que Jesús ocupi el centre de la teva Església. Que res ni ningú no el suplanti ni l’enfosqueixi. No visquis entre nosaltres sense atreure’ns cap al seu Evangeli i sense convertir-nos al seu seguiment. Que no defugim la seva Paraula, ni ens desviem del seu manament de l’amor. Que no es perdi en el món la seva memòria.
Vine, Esperit Sant. Obre les nostres oïdes per escoltar les teves crides, les que ens arriben avui, des dels interrogants, els patiments, els conflictes i les contradiccions dels homes i les dones dels nostres dies. Fes-nos viure oberts al teu poder per engendrar la nova fe que necessita aquesta societat nova. Que, a la teva Església, visquem més atents a tot allò que neix que no pas al que mor, amb el cor sostingut per l’esperança i
no minat per la nostàlgia. Vine, Esperit Sant. Purifica el cor de la teva Església. Posa veritat entre nosaltres.
Ensenya’ns a reconèixer els nostres pecats i limitacions. Recorda’ns que som com tothom: fràgils, mediocres i pecadors. Allibera’ns de la nostra arrogància i falsa seguretat. Fes que aprenguem a caminar entre els homes amb més veritat i humilitat.
Vine, Esperit Sant. Ensenya’ns a mirar de manera nova la vida, el món i, sobretot, les persones. Que aprenguem a mirar com Jesús mirava els qui pateixen, els qui ploren, els qui cauen, els qui viuen sols i oblidats. Si canvia la nostra mirada, canviarà també el cor i el rostre de la teva Església. Els deixebles de Jesús irradiarem millor la seva proximitat, la seva comprensió i la solidaritat envers els més necessitats. Ens assemblarem més al nostre Mestre i Senyor. Vine, Esperit Sant. Fes de nosaltres una Església de portes obertes, de cor compassiu i d’esperança encomanadissa. Que res ni ningú ens distregui o desviï del projecte de Jesús: fer un món més just i més digne, més amable i més feliç, obrint camins al regne de Déu.
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 24 de maig, que se’ns ofereixen amb el títol, “Invocació a l’Esperit” es fonamenta amb els fragments (19-23) del capítol 20 de l’evangeli Joànic.
En aquesta nova homilia de la Pentecosta, se’ns recorda una vegada més la nostra debilitat humana, per la qual cosa ens suggereix , no només en aquesta diada de la Pentecosta, sinó cada dia i en tot moment, que invoquem a l’Esperit Sant per tal que en ajudi a seguir pel veritable camí que ens porti a seguir les petjades i el missatge de Jesús que ens descriuen els Evangelis. Som dèbils, per això ens cal tenir la humilitat imprescindible per recorre a la pregària per, tot invocant a l’Esperit Sant, puguem seguir caminant sense desviar-nos, ver el destí que el Pare Etern te destinat per a totes i tots nosaltres.
Vine, Esperit Sant. Desperta la nostra fe feble, petita i vacil·lant. Ensenya’ns a viure confiant en l’amor insondable de Déu, el nostre Pare, a tots els seus fills i filles, siguin dins o fora de la teva Església. Si aquesta fe s’apaga en els nostres cors, aviat també morirà a les nostres comunitats i esglésies. Vine, Esperit Sant. Fes que Jesús ocupi el centre de la teva Església. Que res ni ningú no el suplanti ni l’enfosqueixi. No visquis entre nosaltres sense atreure’ns cap al seu Evangeli i sense convertir-nos al seu seguiment. Que no defugim la seva Paraula, ni ens desviem del seu manament de l’amor. Que no es perdi en el món la seva memòria.
Vine, Esperit Sant. Obre les nostres oïdes per escoltar les teves crides, les que ens arriben avui, des dels interrogants, els patiments, els conflictes i les contradiccions dels homes i les dones dels nostres dies. Fes-nos viure oberts al teu poder per engendrar la nova fe que necessita aquesta societat nova. Que, a la teva Església, visquem més atents a tot allò que neix que no pas al que mor, amb el cor sostingut per l’esperança i
no minat per la nostàlgia. Vine, Esperit Sant. Purifica el cor de la teva Església. Posa veritat entre nosaltres.
Ensenya’ns a reconèixer els nostres pecats i limitacions. Recorda’ns que som com tothom: fràgils, mediocres i pecadors. Allibera’ns de la nostra arrogància i falsa seguretat. Fes que aprenguem a caminar entre els homes amb més veritat i humilitat.
Vine, Esperit Sant. Ensenya’ns a mirar de manera nova la vida, el món i, sobretot, les persones. Que aprenguem a mirar com Jesús mirava els qui pateixen, els qui ploren, els qui cauen, els qui viuen sols i oblidats. Si canvia la nostra mirada, canviarà també el cor i el rostre de la teva Església. Els deixebles de Jesús irradiarem millor la seva proximitat, la seva comprensió i la solidaritat envers els més necessitats. Ens assemblarem més al nostre Mestre i Senyor. Vine, Esperit Sant. Fes de nosaltres una Església de portes obertes, de cor compassiu i d’esperança encomanadissa. Que res ni ningú ens distregui o desviï del projecte de Jesús: fer un món més just i més digne, més amable i més feliç, obrint camins al regne de Déu.
COMENTARIS
La homilia del proper diumenge de Pentecosta, ens suggereix no descuidar-nos que els humans, totes i totes, som dèbils, fins i tot aquells que van per la vida amb una supèrbia indi-simulada, convençuts de la seva superioritat en vers als demés amb el conseqüent menyspreu vers tothom i molt especialment per aquells que discuteixen o critiquen l’esmentada suposada superioritat. Si bé és cert que hi ha dones i homes dotats amb un més alt nivell intel·lectual que la gran majoria dels humans, també és cert que no sempre aquest més alt nivell sigui sinònim d’una conducta beneficiosa per la resta dels humans. La qual cosa vol indicar-nos que la humilitat i la sensibilitat siguin patrimoni dels més intel·ligents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada