FER DEIXEBLES DE JESÚS
Comentari a l’evangeli (Mt 28,16-20) per José Antonio Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Comentari.-

Mateu descriu el comiat de Jesús traçant les línies de força que han d’orientar per sempre els seus deixebles, els trets que han de marcar la seva Església per complir fidelment la seva missió.

El punt d’arrencada és Galilea. Aquí els convoca Jesús. La resurrecció no els ha de portar a oblidar el que han viscut amb ell a Galilea. Allà l’han sentit parlar de Déu amb paràboles commovedores. Allà l’han vist alleujant el patiment, oferint el perdó de Déu i acollint els més oblidats. És això precisament el que han de continuar transmetent.

Entre els deixebles que envolten Jesús ressuscitat hi ha «creients» i n’hi ha que «vacil·len». El narrador és realista. Els deixebles «es prosternen». Sens dubte volen creure, però en alguns es desperta el dubte i la indecisió. Potser estan espantats, no poden copsar tot el que allò significa. Mateu coneix la fe fràgil de les comunitats cristianes. Si no comptessin amb Jesús, aviat s’apagaria.

Jesús «s’acosta» i entra en contacte amb ells. Ell té la força i el poder que els falta. El Ressuscitat ha rebut del Pare l’autoritat del Fill de Déu amb «tot poder al cel i a la terra». Si s’hi recolzen no vacil·laran.

Jesús els indica amb tota precisió quina ha de ser la seva missió. No és pròpiament «ensenyar doctrina», no és només «anunciar el Ressuscitat». Sens dubte, els deixebles de Jesús hauran de tenir cura de diversos aspectes: «donar testimoni del Ressuscitat», «proclamar l’evangeli», «implantar comunitats»… però tot estarà finalment orientat a un objectiu: «fer deixebles» de Jesús.

Aquesta és la nostra missió: fer «seguidors» de Jesús que coneguin el seu missatge, que sintonitzin amb el seu projecte, que aprenguin a viure com ell i que reprodueixin avui la seva presència al món. Activitats tan fonamentals com el baptisme, compromís d’adhesió a Jesús, i l’ensenyament de «tot allò que ell ha manat» són vies per aprendre a ser els seus deixebles. Jesús els promet la seva presència i ajuda constant. No estaran sols ni desemparats. Ni encara que siguin pocs. Ni encara que només siguin dos o tres.

Així és la comunitat cristiana. La força del Ressuscitat la sosté amb el seu Esperit. Tot està orientat a aprendre i ensenyar a viure com Jesús i des de Jesús. Ell segueix viu a les seves comunitats. Segueix amb nosaltres i entre nosaltres guarint, perdonant, acollint… salvant.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

REFLEXIONS
Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 17 de maig, que se’ns ofereixen amb el títol, “Fer deixebles de Jesús” es fonamenta amb els fragments (16-20) del capítol 28 de l’evangeli de Mateu.

En aquesta nova homilia, se’ns descriu nítidament la debilitat humana, en aquest cas dels apòstols o deixebles de Jesús. Estant amb Ell se senten valents, sense Ell la cosa canvia radicalment: apareixen els dubtes, les inseguretats, els temors. Si això passava amb els homes i dones que havien viscut i participat  al seu costat durant els seus tres anys de la seva vida pública de Jesús, com no ha de passar amb els homes i dones d’avui que han escollit la vida consagrada (sacerdotal o monàstica), o als cristians laics, ja siguem dones o homes del nostres dies? 

Mateu descriu el comiat de Jesús traçant les línies de força que han d’orientar per sempre els seus deixebles, els trets que han de marcar la seva Església per complir fidelment la seva missió. El punt d’arrencada és Galilea. Aquí els convoca Jesús. La resurrecció no els ha de portar a oblidar el que han viscut amb ell a Galilea. Allà l’han sentit parlar de Déu amb paràboles commovedores. Allà l’han vist alleujant el patiment, oferint el perdó de Déu i acollint els més oblidats. És això precisament el que han de continuar transmetent. Mateu descriu el comiat de Jesús traçant les línies de força que han d’orientar per sempre els seus deixebles, els trets que han de marcar la seva Església per complir fidelment la seva missió. El punt d’arrencada és Galilea. Aquí els convoca Jesús. La resurrecció no els ha de portar a oblidar el que han viscut amb ell a Galilea. Allà l’han sentit parlar de Déu amb paràboles commovedores. Allà l’han vist alleujant el patiment, oferint el perdó de Déu i acollint els més oblidats. És això precisament el que han de continuar transmetent.

Entre els deixebles que envolten Jesús ressuscitat hi ha «creients» i n’hi ha que «vacil·len». El narrador és realista. Els deixebles «es prosternen». Sens dubte volen creure, però en alguns es desperta el dubte i la indecisió. Potser estan espantats, no poden copsar tot el que allò significa. Mateu coneix la fe fràgil de les comunitats cristianes. Si no comptessin amb Jesús, aviat s’apagaria. Jesús «s’acosta» i entra en contacte amb ells. Ell té la força i el poder que els falta. El Ressuscitat ha rebut del Pare l’autoritat del Fill de Déu amb «tot poder al cel i a la terra». Si s’hi recolzen no vacil·laran.

Jesús els indica amb tota precisió quina ha de ser la seva missió. No és pròpiament «ensenyar doctrina», no és només «anunciar el Ressuscitat». Sens dubte, els deixebles de Jesús hauran de tenir cura de diversos aspectes: «donar testimoni del Ressuscitat», «proclamar l’evangeli», «implantar comunitats»… però tot estarà finalment orientat a un objectiu: «fer deixebles» de Jesús.

Aquesta és la nostra missió: fer «seguidors» de Jesús que coneguin el seu missatge, que sintonitzin amb el seu projecte, que aprenguin a viure com ell i que reprodueixin avui la seva presència al món. Activitats tan fonamentals com el baptisme, compromís d’adhesió a Jesús, i l’ensenyament de «tot allò que ell ha manat» són vies per aprendre a ser els seus deixebles. Jesús els promet la seva presència i ajuda constant. No estaran sols ni desemparats. Ni encara que siguin pocs. Ni encara que només siguin dos o tres. Així és la comunitat cristiana. La força del Ressuscitat la sosté amb el seu Esperit. Tot està orientat a aprendre i ensenyar a viure com Jesús i des de Jesús. Ell segueix viu a les seves comunitats. Segueix amb nosaltres i entre nosaltres guarint, perdonant, acollint… salvant.

COMENTARIS

Llegint i rellegint la homilia, es detecta que en el seu contingut, i ha una voluntat d’estimular-nos a seguir sent fidels al missatge de Jesús, així com a ser-ne fins i tot amb més exigència que la de anar a missa els diumenges. Ser cristià significa tenir voluntat de seguir les petjades de Jesús, cosa força diferent que ser catòlic, protestant o de qualsevol altre religió. Vol dir ser deixeble de Jesús i intentar fer que els que ens envolten també ho sigui, cosa encara més difícil. En qualsevol cas, no es tracta només de participar de la missa dominical, es tracta d’intentar posar en pràctica el que ens descriuen el evangelis que en definitiva descriuen el missatge de Jesús, descriuen quina hauria de ser la nostra manera de fer i de ser deixeble de Jesús, o sigui un veritable cristià. Un camí gens fàcil que, al meu parer, com a conseqüència de la nostra debilitat humana, si veritablement volem ser deixebles de Jesús, és més que probable que amb aquesta voluntat i i el corresponent esforç que comporta, podrem aconseguir que la porta celestial que Jesús ens diu que ell és, se’ns obri quan arribi el moment de deixar aquest món.