ENCERTAR LA PORTA

Comentari a l’evangeli (Jn 10,1-10) per José Antonio Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer estrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».

Comentari

L’evangeli de Joan presenta Jesús amb imatges originals i belles. Vol que els seus lectors descobreixin que només ell pot respondre plenament a les necessitats més fonamentals de l’ésser humà. Jesús és «el pa de la vida»: qui se n’alimenti no tindrà fam. És «la llum del món»: qui el segueixi no caminarà a les fosques. És «el bon pastor»: qui escolti la seva veu trobarà la vida.

Entre aquestes imatges n’hi ha una, d’humil i gairebé oblidada, que, tanmateix, posseeix un contingut profund. «Jo sóc la porta». Així és Jesús. Una porta oberta. Qui el segueix creua un llindar que condueix a un món nou: una manera nova d’entendre i de viure la vida.

L’evangelista ho explica amb tres detalls: «Els qui entrin per mi se salvaran». La vida té moltes sortides. No totes porten a l’èxit ni garanteixen una vida plena. Qui, d’alguna manera, sintonitza amb Jesús i intenta seguir-lo, entra per la porta encertada. No farà malbé la seva vida. La salvarà.

L’evangelista diu alguna cosa més. Qui entra per Jesús «podrà entrar i sortir». Té llibertat de moviments. Entra en un espai on pot ser lliure, ja que només es deixa guiar per l´Esperit de Jesús. No és el país de l’anarquia o del llibertinatge. «Entra i surt» passant sempre a través d’aquella «porta» que és Jesús, i es mou seguint els seus passos.

L’evangelista encara afegeix una altra particularitat: qui entri per aquesta porta que és Jesús «trobarà pasturatges», no passarà fam ni set. Trobarà aliment sòlid i abundant per viure.

Crist és la «porta» per la que hem d’entrar també avui els cristians, si volem revifar la nostra identitat. Un cristianisme format per batejats que es relacionen amb un Jesús mal conegut, vagament recordat, afirmat de tant en tant de manera abstracta, un Jesús mut que no diu res d’especial al món d’avui, un Jesús que no toca els cors… és un cristianisme sense futur.

Només Crist ens pot conduir a un nivell nou de vida cristiana, més ben fonamentada, motivada i alimentada per l’evangeli. Cadascú de nosaltres podem contribuir que, a l’Església dels propers anys, se senti i es visqui Jesús de manera més viva i apassionada. Podem fer que l´Església sigui més de Jesús.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Refleccions
Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 26 d’abril, que se’ns ofereixen amb el títol, “Encertar la porta” es fonamenta amb els fragments (1-10) del capítol 10 de l’evangeli Joànic.

En aquesta nova homilia, se’ns descriu de manera diàfana que només Jesús és el veritable pastor i, per tant, si el seguim i no som esquerps i dipositem tota la confiança en el que ens descriu el seu missatge, tindrem moltes possibilitats d’assolir el goig de la vida eterna amb Ell i amb el Déu i Pare nostre.  

L’evangeli Joànic presenta Jesús amb imatges originals i belles. Vol que els seus lectors descobreixin que només ell pot respondre plenament a les necessitats més fonamentals de l’ésser humà. Jesús és «el pa de la vida»: qui se n’alimenti no tindrà fam. És «la llum del món»: qui el segueixi no caminarà a les fosques. És «el bon pastor»: qui escolti la seva veu trobarà la vida.

Entre aquestes imatges n’hi ha una, d’humil i gairebé oblidada, que, tanmateix, posseeix un contingut profund. «Jo sóc la porta». Així és Jesús. Una porta oberta. Qui el segueix creua un llindar que condueix a un món nou: una manera nova d’entendre i de viure la vida. L’evangelista ho explica amb tres detalls: «Els qui entrin per mi se salvaran». La vida té moltes sortides. No totes porten a l’èxit ni garanteixen una vida plena. Qui, d’alguna manera, sintonitza amb Jesús i intenta seguir-lo, entra per la porta encertada. No farà malbé la seva vida. La salvarà.

L’evangelista diu alguna cosa més. Qui entra per Jesús «podrà entrar i sortir». Té llibertat de moviments. Entra en un espai on pot ser lliure, ja que només es deixa guiar per l´Esperit de Jesús. No és el país de l’anarquia o del llibertinatge. «Entra i surt» passant sempre a través d’aquella «porta» que és Jesús, i es mou seguint els seus passos. L’evangelista encara afegeix una altra particularitat: qui entri per aquesta porta que és Jesús «trobarà pasturatges», no passarà fam ni set. Trobarà aliment sòlid i abundant per viure.

Crist és la «porta» per la que hem d’entrar també avui els cristians, si volem revifar la nostra identitat. Un cristianisme format per batejats que es relacionen amb un Jesús mal conegut, vagament recordat, afirmat de tant en tant de manera abstracta, un Jesús mut que no diu res d’especial al món d’avui, un Jesús que no toca els cors… és un cristianisme sense futur. Només Crist ens pot conduir a un nivell nou de vida cristiana, més ben fonamentada, motivada i alimentada per l’evangeli. Cadascú de nosaltres podem contribuir que, a l’Església dels propers anys, se senti i es visqui Jesús de manera més viva i apassionada. Podem fer que l´Església sigui més de Jesús.

Comentaris

Aquesta nova homilia del Pagola, ens alliçona àmpliament dels camins i també de la porta que cal fer i obrir per arribar a, per mitjà de Jesús, a la casa del Pare. Pare i Fill, ens estimen a totes i a tots i a cadascun de nosaltres i ens volen que encertem a escollir el verdader camí i la porta que poden portar-nos a la vida de la plenitud celestial. Que ens poden facilitar no desviar-nos del Camí que ens podrà conduir-nos a la presencia del Déu Pare i del seu fill Jesús i de tots els que ja gaudeixen de la plenitud eterna. Cal que, malgrat la nostra debilitat humana, ens esforcem més a caminar amb més fermesa el nostre pelegrinatge.