EXPERIÈNCIA DECISIVA

Comentari a l'evangeli (Mc 14,12-16,22-26) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'hi acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos». Després prengué el calze, digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».

Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Comentari.-

Com és natural, la celebració de la missa ha anat canviant al llarg dels segles. Segons l’època, els cristians n’han destacat alguns aspectes i n’han descuidat d’altres. La missa ha servit de marc per celebrar coronacions de reis i de papes, rendir homenatges o commemorar victòries de guerra. Els músics l’han convertit en concert. Els pobles l’han integrat a les seves devocions i costums religiosos… Després de vint segles pot ser necessari recordar algun dels trets essencials del darrer sopar del Senyor, tal com era recordat i viscut per les primeres generacions cristianes.

Al rerefons d’aquest sopar hi ha una convicció ferma: els seus seguidors no quedaran orfes. La mort de Jesús no podrà trencar la seva comunió amb ell. Ningú no ha de sentir el buit de la seva absència. Els seus deixebles no es queden sols, a la mercè dels avatars de la història. Al centre de tota comunitat cristiana que celebra l’eucaristia hi ha Crist viu i operant. Aquí hi ha el secret de la seva força. Se n’alimenta la fe dels seus seguidors. No n’hi ha prou d’assistir a aquest sopar. Els deixebles són convidats a menjar. Per alimentar la nostra adhesió a Jesucrist necessitem reunir-nos a escoltar les seves paraules i introduir-les al nostre cor; necessitem acostar-nos a combregar amb ell identificant-nos amb el seu estil de viure. Cap altra experiència no ens pot oferir aliment més sòlid.

No hem d’oblidar que «combregar» amb Jesús és combregar amb algú que ha viscut i ha mort «lliurat» totalment als altres. Així insisteix Jesús. El seu cos és un «cos lliurat» i la seva sang és una «sang vessada» per la salvació de tothom. És una contradicció acostar-se a «combregar» amb Jesús resistint-se a preocupar-se de quelcom que no sigui el nostre propi interès. No hi ha res més central i decisiu per als seguidors de Jesús que la celebració d’aquest sopar del Senyor. Per això l’hem de cuidar tant. Ben celebrada, l’eucaristia ens modela, ens va unint a Jesús, ens alimenta amb la seva vida, ens familiaritza amb l’evangeli, ens convida a viure en actitud de servei fratern i ens sosté en l’esperança del retrobament final amb ell.

                                                                                                                                                                   José Antonio Pagola                                                                                                                                                                                                                   Traducció: Francesc Bragulat

Comentari al ccmentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 2 de juny de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Experiència decisiva”, té com a fonament els fragments (12-16.22-26) del capítol 14 de l’evangeli de Mateu.

Tal i com s’inicia l’homilia, ens recorda que durant segles s’ha celebrat les misses de molt diferent manera i per motius diversos i, a més amb una creença erràtica: Com és natural, la celebració de la missa ha anat canviant al llarg dels segles. Després de vint segles pot ser necessari recordar algun dels trets essencials del darrer sopar del Senyor, tal com era recordat i viscut per les primeres generacions cristianes. La missa no és altre cosa que una celebració commemorativa de la institucionalització de l’Eucaristia que Jesús ens va deixar abans de la seva mort. Com en tantes múltiples ocasions, se n’ha fet una lectura literal del text de Mateo la qual cosa ha fet creure fins no fa massa que en el pa i el vi de la missa hi havia –un cop consagrat pel capellà- el cos i la sang de Crist. Res més lluny de la realitat, l’eucaristia és un altre simbolisme que ens recorda que Jesús abans de morir, en va deixar una solemne penyora de la seva infinita estimació, per tal que ens servis de recordança i, perquè no, d’agraïment pel seu amor i testimoniatge que foren els seus tres anys de la seva vida pública:  Al rerefons d’aquest sopar hi ha una convicció ferma: els seus seguidors no quedaran orfes. La mort de Jesús no podrà trencar la seva comunió amb ell. Ningú no ha de sentir el buit de la seva absència. Els seus deixebles no es queden sols, a la mercè dels avatars de la història. Al centre de tota comunitat cristiana que celebra l’eucaristia hi ha Crist viu i operant. Aquí hi ha el secret de la seva força. Se n’alimenta la fe dels seus seguidors. No n’hi ha prou d’assistir a aquest sopar. Els deixebles són convidats a menjar. Per alimentar la nostra adhesió a Jesucrist necessitem reunir-nos a escoltar les seves paraules i introduir-les al nostre cor; necessitem acostar-nos a combregar amb ell identificant-nos amb el seu estil de viure. Cap altra experiència no ens pot oferir aliment més sòlid.

El darrer paràgraf de l’homilia, ens ho clarifica i és la constatació del significat del que vol dir combregar: No hem d’oblidar que «combregar» amb Jesús és combregar amb algú que ha viscut i ha mort «lliurat» totalment als altres. Així insisteix Jesús. El seu cos és un «cos lliurat» i la seva sang és una «sang vessada» per la salvació de tothom. És una contradicció acostar-se a «combregar» amb Jesús resistint-se a preocupar-se de quelcom que no sigui el nostre propi interès. No hi ha res més central i decisiu per als seguidors de Jesús que la celebració d’aquest sopar del Senyor. Per això l’hem de cuidar tant. Ben celebrada, l’eucaristia ens modela, ens va unint a Jesús, ens alimenta amb la seva vida, ens familiaritza amb l’evangeli, ens convida a viure en actitud de servei fratern i ens sosté en l’esperança del retrobament final amb ell.  

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja aquest pa, viurà per sempre.

Una vegada més aquesta homilia, ens clarifica de manera incommensurable el veritable sentit de la celebració de la missa, tot deixant de banda tots els elements que dissortadament les religions cristianes ens han volgut fer creure, car tots sabem que també en qualsevol religió (institucions humanes), ja des dels i inicis de l’expansió cristiana, hi va haver una forta lluita d’interessos per assolir el poder del que ja era una notable expansió mundial del cristianisme. Aqueta lluita d’interessos, cal dir-ho amb claredat i sense tapar o amagar les dificultats que avui té el papa Francesc per introduir reformes dintre de l’Església per la forta oposició del sector no sé si majoritari o no, però si molt vinculat a uns interessos neoliberals d’extrema dreta.