L'ESSENCIAL DEL CREDO (Festivitat de la Santíssima Trinitat)

Comentari a l'evangeli (Mt 28,16-29) escrit per J.A.Pagola 

Evangeli.-

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'hi acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Comentari.-

Al llarg dels segles, els teòlegs cristians han elaborat estudis profunds sobre la Trinitat. No obstant això, força cristians dels nostres dies no aconsegueixen copsar què tenen a veure amb la seva vida aquestes admirables doctrines. Sembla que avui necessitem sentir parlar de Déu amb paraules humils i senzilles, que toquin el nostre pobre cor, confús i descoratjat, i reconfortin la nostra fe vacil·lant. Necessitem, potser, recuperar allò essencial del nostre Credo per aprendre a viure’l amb alegria nova.

«Crec en Déu Pare, creador del cel i de la terra.» No estem sols davant dels nostres problemes i conflictes. No vivim oblidats. Déu és el nostre «Pare» estimat. Així l’anomenava Jesús i així l’anomenem nosaltres. Ell és l’origen i la finalitat de la nostra vida. Ens ha creat a tots només per amor, i ens espera a tots amb cor de Pare al final del nostre pelegrinatge per aquest món. El seu nom avui és oblidat i negat per molts. Les noves generacions se’n van allunyant, i els creients no sabem encomanar-los la nostra fe, però Déu ens continua mirant a tots amb amor. Encara que visquem plens de dubtes, no hem de perdre la fe en aquest Déu, Creador i Pare, ja que hauríem perdut la nostra darrera esperança.

«Crec en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre». És el gran regal que Déu ha fet al món. Ell ens ha explicat com és el Pare. Per a nosaltres, Jesús mai no serà un home més. Mirant-lo a ell veiem el Pare: en els seus gestos en captem la tendresa i la comprensió. Hi podem sentir Déu humà, proper, amic. Aquest Jesús, el Fill estimat de Déu, ens ha animat a construir una vida més fraterna i més feliç per a tothom. És el que més vol el Pare. Ens ha indicat, a més, el camí a seguir: «Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu.» Si oblidem Jesús, qui ocuparà el seu buit?, qui ens podrà oferir la seva llum i esperança?

Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida. Aquest misteri de Déu no és una cosa llunyana. És present al fons de cadascun de nosaltres. El podem percebre com Esperit que encoratja les nostres vides, com Amor que ens porta cap als qui pateixen. Aquest Esperit és el millor que hi ha dins nostre. És una gràcia gran caminar per la vida batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. No ho hem d’oblidar.

José Antonio Pagola

Traducció: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge de Pentecosta del 19 de maig de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “L’essencial del Credo”, té com a fonament els fragments (16-20) del capítol 28 de l’evangeli de Mateu.

L’homilia d’aquest proper diumenge, com totes les que ens ofereixen l’equip del Pagola, sempre ens ofereixen –si les llegim amb una mica d’atenció i interès- un quelcom que ens ajuda a pensar i entendre millor el bàsic i essencial per tenir fe en el missatge cristià que ens va transmetre Jesús, per mitjà d’un llenguatge planer i entenedor per qui foren els seus seguidors i deixebles, en els seus anys de predicament i testimoniatge per les terres de Galilea a Jerusalem. Contràriament, els teòlegs cristians han elaborat estudis profunds i complexos, sobre la Trinitat. No obstant això, força cristians dels nostres dies no aconsegueixen copsar què tenen a veure amb la seva vida aquestes admirables doctrines, però que no estan a l’abast de la gent senzilla: avui necessitem sentir parlar de Déu amb paraules humils i senzilles, que toquin el nostre pobre cor, confús i descoratjat, i reconfortin la nostra fe vacil·lant. Necessitem, potser, recuperar allò essencial del nostre Credo per aprendre a viure’l amb alegria nova. 

«Crec en Déu Pare, creador del cel i de la terra.» No estem sols davant dels nostres problemes i conflictes. No vivim oblidats. Déu és el nostre «Pare» estimat. Així l’anomenava Jesús i així l’anomenem nosaltres. Ell és l’origen i la finalitat de la nostra vida. Ens ha creat a tots només per amor, i ens espera a tots amb cor de Pare al final del nostre pelegrinatge per aquest món. Malauradament, avui les noves generacions se’n van allunyant, i els creients no sabem encomanar-los la nostra fe, però Déu ens continua mirant a tots amb amor. Encara que visquem plens de dubtes, no hem de perdre la fe en aquest Déu, Creador i Pare, ja que hauríem perdut la nostra darrera esperança. 

«Crec en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre». És el gran regal que Déu ha fet al món. Ell ens ha explicat com és el Pare. Per a nosaltres, Jesús mai no serà un home més. Mirant-lo a ell veiem el Pare: en els seus gestos en captem la tendresa i la comprensió. Hi podem sentir Déu humà, proper, amic. Aquest Jesús, el Fill estimat de Déu, ens ha animat a construir una vida més fraterna i més feliç per a tothom. És el que més vol el Pare. Ens ha indicat, a més, el camí a seguir: «Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu.» Si oblidem Jesús, qui ocuparà el seu buit?, qui ens podrà oferir la seva llum i esperança? 

Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida. Aquest misteri de Déu no és una cosa llunyana. És present al fons de cadascun de nosaltres. El podem percebre com Esperit que encoratja les nostres vides, com Amor que ens porta cap als qui pateixen. Aquest Esperit és el millor que hi ha dins nostre. És una gràcia gran caminar per la vida batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. No ho hem d’oblidar. 

Aquests són els element més essencials del Credo, que ens cal intentar tenir-los permanentment presents.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ha de venir.

Aquesta homilia, del proper diumenge després de Pentecosta, és una diàfana lliçó pels que volem seguir ser cristians, així com també un senzill aclariment de quin són els elements que hem de tenir clars i al màxim assumits possible. Sovint se’ns han inculcat un reguitzell de manaments i obligacions que les noves generacions, a diferència de les que ja tenim una edat, solen voler les coses més entenedores i més pràctiques possibles.