RECORREGUT VERS LA FE

Comentari a l'evangeli (Jn 20,19-31) escrit per L.A.Pagola

Evangeli.-

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari.-

Estant absent Tomàs, els deixebles de Jesús han tingut una experiència inaudita. Quan el veuen arribar li comuniquen plens d’alegria: «Hem vist el Senyor». Tomàs els escolta amb escepticisme. Per què ha de creure una cosa tan absurda? Com poden dir que han vist Jesús ple de vida, si ha mort crucificat? O potser, serà un altre. Els deixebles li diuen que els ha mostrat les ferides de les mans i el costat. Tomàs no pot acceptar el testimoni de ningú. Necessita comprovar-ho personalment: «Si no li veig a les mans la marca dels claus… i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas». Només creurà en la pròpia experiència.

Aquest deixeble, que es resisteix a creure de manera ingènua, ens ensenyarà el recorregut que hem de fer per arribar a la fe en Crist ressuscitat als qui ni tan sols hem vist el rostre de Jesús, ni n’hem sentit les paraules, ni hem sentit les seves abraçades. Als vuit dies es torna a presentar Jesús. Immediatament s’adreça a Tomàs. No critica el plantejament. Els seus dubtes no tenen per a ell res d’il·legítim o escandalós. La seva resistència a creure revela la seva honestedat. Jesús l’entén i va a trobar-lo mostrant-li les ferides.

Jesús s’ofereix a satisfer les seves exigències: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». Aquestes ferides, abans que «proves» per verificar alguna cosa, no són «signes» del seu amor lliurat fins a la mort? Per això Jesús el convida a aprofundir més enllà dels seus dubtes: «No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs renuncia a verificar res. Ja no sent necessitat de proves. Només experimenta la presència del Mestre, que l’estima, l’atreu i el convida a confiar. Tomàs, el deixeble que ha fet un recorregut més llarg i laboriós que ningú fins a trobar-se amb Jesús, arriba més lluny que ningú a la fondària de la seva fe: «Senyor meu i Déu meu!» Ningú no ha confessat així Jesús.

No ens hem d’espantar en sentir que brollen en nosaltres dubtes i interrogants. Els dubtes, viscuts de manera sana, ens rescaten d’una fe superficial que s’acontenta de repetir fórmules, sense créixer en confiança i amor. Els dubtes ens estimulen a anar fins al final en la nostra confiança en el Misteri de Déu encarnat en Jesús. La fe cristiana creix en nosaltres quan ens sentim estimats i atrets per aquest Déu el rostre del qual podem albirar en el relat que els evangelis ens fan de Jesús. Aleshores, la seva crida a confiar té en nosaltres més força que els nostres propis dubtes. «Feliços els qui creuran sense haver vist!».

José Antonio Pagola

Traducció: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel 2n. diumenge de Pasqua del 7 d’abril de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Recorregut vers la fe”, té com a fonament els fragments (19-31) del capítol 20 de l’evangeli Joànic.

En el primer paràgraf, l’homilia ens fa dels dubte de Tomàs. El seus companys l’expliquen l’experiència viscuda: Quan el veuen arribar li comuniquen plens d’alegria: «Hem vist el Senyor». Tomàs els escolta amb escepticisme. Per què ha de creure una cosa tan absurda? Com poden dir que han vist Jesús ple de vida, si ha mort crucificat? O potser, serà un altre. Els deixebles li diuen que els ha mostrat les ferides de les mans i el costat. Tomàs no pot acceptar el testimoni de ningú. La seva reacció és ven legítima: necessita comprovar-ho personalment: «Si no li veig a les mans la marca dels claus… i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas». Només creurà en la pròpia experiència.

L’homilia n’extreu una positiva conclusió: Aquest deixeble, que es resisteix a creure de manera ingènua, ens ensenyarà el recorregut que hem de fer per arribar a la fe en Crist ressuscitat als qui ni tan sols hem vist el rostre de Jesús, ni n’hem sentit les paraules, ni hem sentit les seves abraçades. Als vuit dies es torna a presentar Jesús. Immediatament s’adreça a Tomàs. No critica el plantejament. Els seus dubtes no tenen per a ell res d’il·legítim o escandalós. La seva resistència a creure revela la seva honestedat. Jesús l’entén i va a trobar-lo mostrant-li les ferides. 

Jesús, però, s’ofereix a satisfer les seves exigències: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». Aquestes ferides, abans que «proves» per verificar alguna cosa, no són «signes» del seu amor lliurat fins a la mort? Per això Jesús el convida a aprofundir més enllà dels seus dubtes: «No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs renuncia a verificar res. Ja no sent necessitat de proves. Només experimenta la presència del Mestre, que l’estima, l’atreu i el convida a confiar. Tomàs, el deixeble que ha fet un recorregut més llarg i laboriós que ningú fins a trobar-se amb Jesús, arriba més lluny que ningú a la fondària de la seva fe: «Senyor meu i Déu meu!» Ningú no ha confessat així Jesús.

De l’experiència de Tomàs, l’homilia en treu una positiva i esperançadora conclusió: No ens hem d’espantar en sentir que brollen en nosaltres dubtes i interrogants. Els dubtes, viscuts de manera sana, ens rescaten d’una fe superficial que s’acontenta de repetir fórmules, sense créixer en confiança i amor. Els dubtes ens estimulen a anar fins al final en la nostra confiança en el Misteri de Déu encarnat en Jesús. La fe cristiana creix en nosaltres quan ens sentim estimats i atrets per aquest Déu el rostre del qual podem albirar en el relat que els evangelis ens fan de Jesús. Aleshores, la seva crida a confiar té en nosaltres més força que els nostres propis dubtes. «Feliços els qui creuran sense haver vist!». 

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist. 

Hem viscut una Setmana Santa que de la qual n’hauríem de saber extreure una única conclusió: que Jesús des de Natzaret fins a Jerusalem ens expressa quina és la voluntat de Déu Pare, una voluntat que l’expressa per mitjà del seu testimoniatge d’amor pel pobres, pels malalts, pels marginats i fins i tot pel que aquella societat assenyala com a pecadors als que no compleixen la llei... Però no només això, Jesús s’enfronta contra el dirigents del Temple (avui seria contra la jerarquia eclesiàstica), per haver distorsionat i manipulat la voluntat de Déu expressada per els Patriarca de l’antiga Israel i posteriorment pels seus profetes. El resultat és conegut, però només a mitges, doncs avui una bona part de la jerarquia de l’Església, s’han oposat i s’oposen a les consignes del Vaticà, quan aquestes pretenen ser fidels al missatge de Jesús i, òbviament, a la voluntat de Déu. En qualsevol cas, la gran notícia de la Pasqua és que Jesús és viu (no és mort!) i segueix estant amb nosaltres amb totes i tots, però especialment amb aquelles i aquells que intenten mantenir viva la flama de la fe.