LA NOSTRA IMATGE DE JESÚS

Comentari a l’evangeli (Mt 16,13-20) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Comentari.-

La pregunta de Jesús: «I vosaltres, qui dieu que soc?», continua demanant encara una resposta als creients del nostre temps. No tots tenim la mateixa imatge de Jesús. I això no només pel caràcter inesgotable de la seva personalitat, sinó, sobretot, perquè cadascú anem elaborant la nostra imatge de Jesús a partir dels nostres interessos i preocupacions, condicionats per la nostra psicologia personal i el medi social a què pertanyem, i marcats per la formació religiosa que hem rebut.

I, tanmateix, la imatge de Crist que puguem tenir cadascú té importància decisiva per a la nostra vida, ja que condiciona la nostra manera d’entendre i de viure la fe. Una imatge empobrida, unilateral, parcial o falsa de Jesús ens conduirà a una vivència empobrida, unilateral, parcial o falsa de la fe. Per això és important evitar possibles deformacions de la nostra visió de Jesús i de purificar la nostra adhesió a ell.

D’altra banda, és pura il·lusió pensar que hom creu en Jesucrist perquè «creu» en un dogma o perquè està disposat a creure «en allò que la santa Mare Església creu». En realitat, cada creient creu en allò que creu ell, és a dir, en allò que personalment va descobrint en el seu seguiment a Jesucrist, encara que, naturalment, ho faci dins de la comunitat cristiana.

Per desgràcia, són força els cristians que entenen i viuen la seva religió de tal manera que, probablement, mai no podran tenir una experiència una mica viva del que és trobar-se personalment amb Crist.

Ja en una època molt primerenca de la seva vida s’han fet una idea infantil de Jesús, quan potser encara no s’havien plantejat amb prou lucidesa les qüestions i preguntes a què Crist pot respondre.

Més tard ja no han tornat a repensar la seva fe en Jesucrist, bé perquè la consideren una cosa trivial i sense cap importància per a les seves vides, bé perquè no s’atreveixen a examinar-la amb serietat i rigor, bé perquè s’acontenten de conservar-la de manera indiferent i apàtica, sense ressò en el seu ésser.

Malauradament no sospiten allò que Jesús podria ser per a ells. Marcel Légaut escrivia aquesta frase dura, però potser molt real: «Aquests cristians ignoren qui és Jesús i estan condemnats per la seva mateixa religió a no descobrir-ho mai».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaun¡me Rocabert

Novament en l’homilia d’aquest proper diumenge, no es limita a plantejar-nos superficialment qüestions importants de la nostra fe, ni obviar el què comporta ser cristià. Malauradament en molts moments de la nostra infantesa, se’ns ensenyava una religió de conveniències, d’acord amb el que el  nacionalcatolicisme (una mena de conxorxa entre la dictadura i els bisbes) l’interessava fer creure. O sigui que, per cap

circumstància els creients tinguessin la més mínima possibilitat d’adquirir uns coneixements que podrien

desestabilitzar al règim. Avui, sortosament, la cosa ha canviat pels que intenten aprofundir en qualsevol matèria, per així allunyar-se de la tendenciosa ignorància que interès.sa als poders. Tornant a l’homilia, d’entrada i sense embuts, Jesús ens pregunta: «I vosaltres, qui dieu que soc?», continua demanant encara una resposta als creients del nostre temps. No tots tenim la mateixa imatge de Jesús. I això no només pel

caràcter inesgotable de la seva personalitat, sinó, sobretot, perquè cadascú anem elaborant la nostra imatge de Jesús a partir dels nostres interessos i preocupacions, condicionats per la nostra psicologia personal i el medi social a què pertanyem, i marcats per la formació religiosa que hem rebut.

Malauradament no en som conscients, però és tenir o no tenir un coneixement el més aproximat de Jesús és vital per a la nostra vida: Per això és important evitar possibles deformacions de la nostra visió de Jesús i de purificar la nostra adhesió a ell. D’altra banda, és pura il·lusió pensar que hom creu en Jesucrist perquè «creu» en un dogma o perquè està disposat a creure «en allò que la santa Mare Església creu». En realitat, cada creient creu en allò que creu ell, és a dir, en allò que personalment va descobrint en el seu seguiment a Jesucrist, encara que, naturalment, ho faci dins de la comunitat cristiana.

Ho hem dit moltes vegades, certament, però, sovint la religió oficial (la de casa nostra), és la que més interessa a la Conferència episcopal espanyola, potser la més carca a nivell europeu. Per desgràcia, són força els cristians que entenen i viuen la seva religió de tal manera que, probablement, mai no podran tenir una experiència una mica viva del que és trobar-se personalment amb Crist. Ja en una època molt primerenca de la seva vida s’han fet una idea infantil de Jesús, quan potser encara no s’havien plantejat amb prou lucidesa les qüestions i preguntes a què Crist pot respondre.

L’homilia conclou amb una frase força lapidària, per a totes i tots aquells que de Jesús, només en tenen allò que els hi van mal explicar en la seva etapa de catequesi: Malauradament no sospiten allò que Jesús podria ser per a ells. Marcel Légaut escrivia aquesta frase dura, però potser molt real: «Aquests cristians ignoren qui és Jesús i estan condemnats per la seva mateixa religió a no descobrir-ho mai».

Al·leluia Mt 16,18

Tu ets Pere.

Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església

i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.

Una vegada més les homilies del Pagola o dels seus col·laboradors, no ens deixen indiferents, car intenten

sacsejar-nos, potser només a pocs, però el ser cristià, a diferència de ser d’una determinada religió, no ha

estat mai un moviment de masses, malgrat que el gran objectiu sigui establir el Regne de Déu entre

nosaltres, o sigui el Regne de Pau, d’Amor i de Justícia.