divendres, 12 de maig del 2023

TENIM UN DEFENSOR

Comentari a l’evangeli (Jn 14,15-21) per J.A.Pagola

Evangeli: 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D'aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me li faré conèixer clarament».

La veritat és que els éssers humans som força complexos. Cada individu és un món de desitjos i frustracions, ambicions i pors, dubtes i interrogants. Sovint no sabem qui som ni què volem. Desconeixem cap on s’està movent la nostra vida. Qui ens pot ensenyar a viure de manera encertada?

Aquí no serveixen els plantejaments abstractes ni les teories. No n’hi ha prou amb aclarir les coses de manera racional. És insuficient tenir davant dels nostres ulls normes i directrius correctes. El que és decisiu és l’art d’actuar dia a dia de manera positiva, sana i creadora.

Per a un cristià, Jesús sempre és el seu gran mestre de vida, però ja no el tenim al nostre costat. Per això prenen tanta importància aquestes paraules de l’evangeli: «Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat».

Necessitem que algú ens recordi la veritat de Jesús. Si l’oblidem, no sabrem qui som ni què estem cridats a ser. Ens desviarem de l’evangeli una vegada i una altra. Defensarem en nom seu causes i interessos que tenen poc a veure amb ell. Ens creurem en possessió de la veritat alhora que la desfigurarem.

Ens cal que l’Esperit Sant activi en nosaltres la memòria de Jesús, la seva presència viva, la seva imaginació creadora. No es tracta de despertar un record del passat: sublim, commovedor, entranyable, però un record. El que l’Esperit del Ressuscitat fa amb nosaltres és obrir el nostre cor a l’encontre personal amb Jesús com algú viu. Només aquesta relació afectiva i cordial amb Jesucrist és capaç de transformar-nos i generar en nosaltres una nova manera de ser i de viure.

L’Esperit és anomenat en el quart evangeli «defensor» o «paràclit», perquè ens defensa d’allò que ens pot destruir. Hi ha moltes coses a la vida de les quals no sabem defensar-nos per nosaltres mateixos. Necessitem llum, fortalesa, alè sostingut. Per això invoquem l’Esperit. És la millor manera de posar-se en contacte amb Jesús i viure defensats del que ens en pot desviar.

                                     José Antonio Pagola

                       Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per. Jaume Rocabert

L’homilia, d’entrada, fa una mena de retrat de la manera de ser dels humans: La veritat és que els éssers humans som força complexos. Cada individu és un món de desitjos i frustracions, ambicions i pors, dubtes i interrogants. Sovint no sabem qui som ni què volem. Desconeixem cap on s’està movent la nostra vida. Qui ens pot ensenyar a viure de manera encertada? En front d’aquesta gran diversitat, se’ns recomana és saber captar: El que és decisiu és l’art d’actuar dia a dia de manera positiva, sana i creadora.

Ni el Pare ni Jesús no ens volen deixar sols i desorientats. Per a un cristià, Jesús sempre és el seu gran mestre de vida, però ja no el tenim al nostre costat. Per això prenen tanta importància aquestes paraules de l’evangeli: «Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat». Cal però, estar permanentment a l’aguait perquè: Si l’oblidem, no sabrem qui som ni què estem cridats a ser. Ens desviarem de l’evangeli una vegada i una altra. Defensarem en nom seu causes i interessos que tenen poc a veure amb ell. Ens creurem en possessió de la veritat alhora que la desfigurarem.

Conseqüentment, l’homilia conclou, afirmant que: Ens cal que l’Esperit Sant activi en nosaltres la memòria de Jesús, la seva presència viva, la seva imaginació creadora. No es tracta de despertar un record del passat: sublim, commovedor, entranyable, però un record. El que l’Esperit del Ressuscitat fa amb nosaltres és obrir el nostre cor a l’encontre personal amb Jesús com algú viu. Només aquesta relació afectiva i cordial amb Jesucrist és capaç de transformar-nos i generar en nosaltres una nova manera de ser i de viure. Donat que per més que el maleït orgull tingui tendència a fer-nos creure que no necessitem res ni ningú: Hi ha moltes coses a la vida de les quals no sabem defensar-nos per nosaltres mateixos. Necessitem llum, fortalesa, alè sostingut. Per això invoquem l’Esperit. És la millor manera de posar-se en contacte amb Jesús i viure defensats del que ens en pot desviar.

Al·leluia J0 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meves paraules,

diu el Senyor;

el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.

En aquesta homilia, hi descobrim què ens és imprescindible l’ajut d’Esperit, com també ens és imprescindible desterrar l’orgull i la prepotència de la nostra vida. Un orgull i una prepotència que sortosament no sol tenir cabuda en les persones humils i senzilles, la qual cosa no vol dir que, si no vigilem, se’ns impregni en el nostre interior i ens faci descarrilar del camí la veritat i la vida, o sigui del camí que ens cal seguir, el camí que ens ha ensenyat Jesús.  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada