EL ROSTRE HUMÀ DE DÉU

Evangeli del dia de Nadal (Jn 1,1-18) i comentari de J.A.Pagola

 Evangeli.-  

¹ Al principi existia

el qui és la Paraula.

La Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu.

² Ell estava amb Déu al principi.

³ Per ell tot ha vingut a l'existència,

i res no hi ha vingut sense ell.

⁴ En ell hi havia la vida,

i la vida era la llum dels homes.

⁵ La llum resplendeix en la foscor,

i la foscor no ha pogut ofegar-la.

⁶ Déu envià un home que es deia Joan.

⁷ Vingué com a testimoni

a donar testimoni de la llum,

perquè per ell tothom cregués.

⁸ Ell no era la llum,

venia solament a donar-ne testimoni.

⁹ Existia el qui és la llum veritable,

el qui ve al món

i il·lumina tots els homes.

¹⁰ Era present en el món,

que per ell ha vingut a l'existència,

i el món no l'ha reconegut.

¹¹ Ha vingut a casa seva,

i els seus no l'han acollit.

¹² Però a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit de ser fills de Déu.

¹³ No han nascut

per descendència de sang,

ni d'un desig carnal,

ni d'un voler humà,

sinó de Déu mateix.

¹⁴ El qui és la Paraula s'ha fet home

i ha habitat entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria,

glòria que ha rebut

com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

¹⁵ Joan dóna testimoni d'ell

quan proclama:

«És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi

em passa al davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

¹⁶ De la seva plenitud,

tots nosaltres n'hem rebut

gràcia rere gràcia.

¹⁷ La Llei fou donada per Moisès,

però la gràcia i la veritat

han vingut per Jesucrist.

¹⁸ A Déu, ningú no l'ha vist mai:

el seu Fill únic, que és Déu

i està en el si del Pare,

és qui l'ha revelat. (Jn 1,1-18.BCI)

 Comentari.-

El quart evangeli comença amb un pròleg molt especial. És una espècie d’himne que, des dels primers segles, va ajudar decisivament els cristians a aprofundir en el misteri contingut en Jesús. Si l’escoltem amb fe senzilla, també avui ens pot ajudar a creure en Jesús de manera més profunda. Només contemplem algunes afirmacions centrals.

«La Paraula s’ha fet carn». Déu no és mut. No ha romàs callat, tancat per sempre en el seu Misteri. Déu se’ns ha volgut comunicar. Ha volgut parlar-nos, dir-nos el seu amor, explicar-nos el seu projecte. Jesús és senzillament el Projecte de Déu fet carn.

Però Déu no se’ns ha comunicat per mitjà de conceptes i doctrines sublims que només poden entendre els doctes. La seva Paraula s’ha encarnat en la vida entranyable de Jesús, perquè el puguin entendre fins els més senzills, els que saben commoure’s davant la bondat, l’amor i la veritat que conté la seva vida.

Aquesta Paraula de Déu «ha habitat entre nosaltres». Han desaparegut les distàncies. Déu s’ha fet «carn». Habita entre nosaltres. Per trobar-se amb ell no hem de sortir fora del món, sinó acostar-se a Jesús. Per conèixer-lo no cal estudiar teologia, sinó sintonitzar amb Jesús, combregar amb ell.

«A Déu, ningú no l’ha vist mai». Els profetes, els sacerdots, els mestres de la Llei parlaven molt de Déu, però cap no havia vist mai el seu rostre. El mateix passa avui entre nosaltres: a l’Església parlem molt de Déu, però cap de nosaltres no l’ha vist mai. Només Jesús, «el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat».

No hem d’oblidar-ho. Només Jesús ens ha explicat com és Déu. Només ell és la font per apropar-se al seu Misteri. Quantes idees raquítiques i poc humanes de Déu hem de desaprendre per deixar-nos atreure i seduir per aquest Déu que se’ns revela en Jesús.

Com canvia tot quan copsem per fi que Jesús és el rostre humà de Déu. Tot es fa més senzill i clar. Ara sabem com ens mira Déu quan patim, com ens cerca quan ens perdem, com ens entén i perdona quan el neguem. En ell se’ns revela «la gràcia i la veritat» de Déu.

 

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat