EL SERMÓ DE LA MUNTANYA

Apunts

Rovira Belloso presenta unes reflexions sobre les Benaurances amb els següents epígraf. (J.M.R.B. Qui és Jesús de Natzaret)

·   Les Benaurances són promeses de Déu. 

·   Les Benaurances mostren que Jesús percep i es fa àrrec  del dolor del món.

·  La vida de Jesús està modelada d’acord amb les        Benaurances.

·   Les Benaurances obren el camí dels fruits de l’Esperit

Les Benaurances són una invitació a “confiar en Déu”, i només “són enteses quan són practicades”; quan l’amor que ve de Déu i actua en nosaltres i per nosaltres, ha deixat un testimoni i àdhuc una realització pràctica de la benaurança.

L’Esperit fa que les Benaurances, paraula del Senyor, siguin actuals i actives.

Pagola explica la gènesi de les Benaurances presentant un Jesús implicat amb la sort d’aquells que passen dificultats; Ell “no tenia poder polític ni religiós per a poder transformar la situació injusta en que vivia la gent del seu poble. Només tenia la paraula i capacitat d’indignació. Veu la gent empobrida pels terratinents que els prenien les terres, i exclama: Feliços els pobres... Veu la gana en les dones i els infants desnodrits, i no es pot reprimir: Feliços els que ara passeu gana... Veu plorar de ràbia els camperols, quan els recaptadors d’impostos s’enduen el millor de les seves collites, i els esperona: Feliços els que ara ploreu... (José Antonio Pagola, Hacernos disciçipulos de Jesús)

Les Benaurances de Mateu van dirigides, a: a) situacions d’injustícia: la pobresa, el dolor que fa plorar, el fet de sentir fam de justícia o el fet de ser perseguits per ser justos. I, b) a les qualitats que Jesús més aprecia: les que tenen els senzills i els misericordiosos, els nets de cor i els pacificadors.

 - Feliços els pobres.- Aquells que no tenen bens: immigrants aturats, famílies desnonades, drogoaddictes... Gent sense possibilitats de viure dignament. Mateu també parla de pobres en l’esperit (concepte que no trobem en Lluc); els qui l’Esperit ensenya el camí del despreniment i es priven voluntàriament de les riqueses del món, en referència clara a Jesús i a la Creu.

 - Feliços els qui ploren.- Déu és eternament benaurat i feliç. I, vol compartir aquesta felicitat. Déu no vol el dolor pels sers racionals. Pau ens recomana a través de la carta als romans; “ploreu amb els qui ploren” (Rm 12,14).

 - Feliços els humils.- Els que no pugen per influències, per llinatge o títols, ni fan ostentació de riquesa, de saber o de poder. Jesús repte Jaume i Joan quan li reclamen un lloc de privilegi en el Regne: “si algú vol ser el primer –els diu-, que es faci el darrer de tots i el servidor de tos” (Mc 9,34) 

 - Feliços els qui tenen fam i set de ser justos.- La justícia és un atribut de Déu. Ho diu el salmista: ¹ Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu en companyia dels descreguts; ² estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia. (Sa 1,1-2)

 - Feliços els compassius.- Déu, té “entranyes d’amor misericordiós, sempre disposades a crear vida”. Jesús ens diu: “sigueu misericordiosos (compassius) com ho és el vostre Pare”. (Lc 6,36)

     

 - Feliços els nets de cor.- Jesús els promet que veuran Déu. Però “a Déu no l’ha vist ningú” (Jn1,18). “cap home no l’ha vist mai [ni el pot veure]” (1Tm 6,16). Doncs això és l’anunci de “la vida eterna”.  

 

 - Feliços els qui treballen per la pau.- No diu pas els qui tenen una ideologia favorable a la pau, o els qui afirmen que la pau és el bé més preuat, ni tant sols els qui estimen la pau amb un amor teòric. No, la benaurança va dirigida als pacificadors. Pau ho ha deixat escrit: “Benaurats els pacificadors”, és la paraula d’Aquell que “és la nostra pau”.. (Ef 2,14)

 - Feliços els perseguits pel fet de ser justos.- El just perseguit per excel·lència és Jesús. Així ho diu el salmista; “condemnem-lo a una mort ignominiosa”.(Sa 2,12)

 - Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Les causes de Jesús-Crist, com recorda Casaldàliga, són: els menystinguts, els maltractats, els torturats i assassinats; aquells que prefiguren Crist a la creu.

Salvador Sol