LA SITUACIÓ REAL DELS ONZE...

Reflexió

Voldria plantejar la situació real dels onze ABANS del fet estrany i gens comprensible de la resurrecció.

Estem en un sistema teocràtic en el que el pitjor dels càstigs és expulsar de la comunitat, o sigui deixar d’existir com a membre del poble jueu. No havien captat pas gens bé el missatge del seu líder i, ha tingut una condemna  religiosa per heretge i blasfem, ha estat desacreditat per les altes jerarquies i ells mateixos estan en greu perill, com a seguidors d’aquell llunàtic perillós. Estan espantats i amagats després de la terrible decepció. Oi que no sembla un marc per a rememorar i reflexionar sobre el Mestre i plantar cara, aquells que són uns pobres ignorants, als grans Mestres de la Llei?

Aquesta situació psicològica no admet cap de les maneres l’actuació posterior dels onze si no hi ha alguna altra cosa i no pas senzilla. Per això us deia “No n’hi ha prou” sense un fet extraordinari no és possible que de porucs perseguits passin a valents reivindicadors del Mestre i plantin cara a la poderosa estructura jeràrquica proclamant precisament una cosa bàsicament inconcebible, la resurrecció. Estan afirmant que Déu ha ressuscitat aquell blasfem i l’ha posat a la seva dreta. No hi pot haver un enfrontament més brutal. D’on treuen el suïcida valor? Ha hagut de passar quelcom inexplicable.

Val la pena observar que, inicialment, només prediquen la resurrecció i després i van afegir el missatge. Amb el seu llenguatge, pobre i senzill intenten explicar que ha passat i en diuen “resurrecció”. Ara nosaltres, amb el nostre alt nivell cultural i la nostra al·lèrgia al misteri, hem de trobar les paraules adients per dir el que van experimentar.

Jordi Casso