VA QUEDAR BUIT EL SEPULCRE DE JESÚS?

 Reflexió

Que amb la resurrecció de Jesús el sepulcre va quedar buit, pels catòlics integristes, és un fet inqüestionable. No obstant, històricament no es pot demostrar. La pregunta de Pagola és recorrent. Els evangelistes expliquen que unes dones van trobar el sepulcre buit. Marc situa l’escena, dient: Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé  [...] Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu: --No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. La sorpresa devia ser tremenda, doncs que: sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por. (Mc 16,1-8). Encara no entenien el «el pla de Déu». Els evangelistes difereixen en descriure el missatger: «Un jove vestit de blanc» (Marc). «un Àngel del Senyor» (Mateu). «dos homes amb vestits resplendents» (Lluc). «dos àngels vestits de blanc» (Joan). Malgrat aquestes afirmacions, sembla que «Les primeres confessions i himnes litúrgics que parlen de la resurrecció de Jesús, no fan referència al sepulcre buit. Pau tampoc en parla en les seves cartes. Afirma Pagola que «Només es parla del sepulcre buit a partir dels anys setanta».

Els condemnats a la creu acabaven a la fossa comuna. Però no és probable en el cas de Jesús. Segons la tradició jueva fou enterrat per les autoritats jueves, que no volien tenir la presència dels crucificats mentre celebraven la Pasqua. La tradició cristiana, fonamentada en els evangelis, diu que va ser Josep d'Arimatea qui l’enterrà «en un sepulcre excavat a la roca». Així és com ho ha transmès l’Església catòlica, encara que històricament sigui difícil de justificar.    

En tota la narració evangèlica hi ha un fet important, que és la «revelació que l'enviat de Déu fa a les dones». «És el missatge de l’àngel el que cal escoltar». I, com que ens movem en el terreny de la fe, el sepulcre buit deixa de ser «una prova» de la resurrecció de Jesús. Sembla plausible, creure que no va estar això el que va generar la fe en Crist ressuscitat, sinó la seva presència enmig d’ells, experimentar-lo ple de vida després de la seva mort. Ells no el van poder enterrar perquè havien tornat a Galilea; no podien saber qui ni on l’havien enterrat. Malgrat seguir creient en el Mestre, tornaren a casa decebuts. Però, per quin impuls van tornar a Jerusalem? El que els evangelis pretenen explicar és que «Jesús de Natzaret, el crucificat, ha estat ressuscitat per Déu». Queda palès en les paraules de Pere: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús [...] vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. (Ac 2,22-24)

Per què Jesús va confiar en el Pare fins al final? Per què el Pare no el va lliurar de la mort? Forma part del misteri insondable de Déu. Els apòstols, però, van tenir la íntima convicció que Jesús havia estat acollit pel Pare, i vivia en la seva «glòria». Pagola ho explica  així: «Jesús no ha mort cap al buit del no-res, sinó cap a la comunió plena amb Déu El Pare no l'ha salvat de la mort, però sí en la mort. Ressuscitant Jesús, Déu ha complert el que estava escrit en el Salm segon: Tu ets el meu fill; avui jo t'he engendrat». (Sl 2,7), Quina importància té, doncs, el sepulcre?

Salvador Sol