FERMENT D’UNA VIDA MÉS HUMANA
Comentari a l’evangeli (Mt 13,24-43) per José Antonio Pagola

Evangeli.- 

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».

Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».

Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Llavors, deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti».

Comentari.-
Sorprèn veure amb quina freqüència es dirigeix Jesús als seus deixebles per posar-los en guàrdia contra una falsa «impaciència messiànica» que no sap respectar el ritme de l’acció discreta però vigorosa de Déu.

Als qui esperen d’ell la posada en marxa d’un moviment contundent i devastador, capaç d’acabar amb altres corrents i alternatives, Jesús els parla d’una acció de Déu més humil i respectuosa. El món és un camp de sembres oposades. I el regne de Déu hi creix, en la densitat d’aquesta vida de vegades tan ambigua i complexa.

Aquí hi ha Déu salvant l’ésser humà. En aquests comportaments col·lectius, animats de vegades per grans ideals i d’altres per foscos egoismes. En aquests mil gestos que fem cada dia i on es barreja la generositat amb les mesquineses més inconfessables.

Als qui esperen el desplegament d’una cosa espectacular i poderosa, Jesús els parla d’un regnat de Déu més senzill i discret. Cosa que no està feta per desencadenar moviments grandiosos de masses. El regne de Déu ja està actuant, però com un gra de mostassa minúscul i gairebé irrisori que germina amb humilitat, o com un tros imperceptible de llevat que es perd en la massa fermentant-la des de dins.

Al regne de Déu no li obrirem camí llançant excomunions sobre altres grups, partits o ideologies, ni condemnant tot el que no coincideix amb el nostre pensament. No l’implantarem en la societat concentrant grans masses o aconseguint l’aplaudiment passatger de les multituds.

El regne de Déu és un «ferment d’humanitat» i creix a qualsevol racó fosc del món on s’estima l’ésser humà i on es lluita per una humanitat més digna. Al regne de Déu li obrirem camí deixant que la força de l’evangeli transformi el nostre estil de viure, d’estimar, de treballar, de gaudir, de lluitar i de ser.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

REFLEXIONS.-
Oer Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 19 de juliol, que se’ns ofereixen amb el títol, “Ferment d’una vida més humana”, es fonamenta amb els fragments (24-43) del capítol 13 de l’evangeli de Mateu.

En aquesta homilia que la litúrgia ens proposa per el proper diumenge 19 de juliol, XVI durant l’Any, el Pagola o el seu ntquip, ens orienta a no ser impacients “contra una falsa impaciència messiànica” ni contra discussions estèrils de si una determinada religió és l’autèntica o la verdadera. 

Sorprèn veure amb quina freqüència es dirigeix Jesús als seus deixebles per posar-los en guàrdia contra una falsa «impaciència messiànica» que no sap respectar el ritme de l’acció discreta però vigorosa de Déu. Als qui esperen d’ell la posada en marxa d’un moviment contundent i devastador, capaç d’acabar amb altres corrents i alternatives, Jesús els parla d’una acció de Déu més humil i respectuosa. El món és un camp de sembres oposades. I el regne de Déu hi creix, en la densitat d’aquesta vida de vegades tan ambigua i complexa. El cristianisme, només requereix posar en pràctica les orientacions de Jesús, cosa que no necessita de cap religió. És suficient, seguir els seus consells i les seves orientacions.

Aquí hi ha Déu salvant l’ésser humà. En aquests comportaments col·lectius, animats de vegades per grans ideals i d’altres per foscos egoismes. En aquests mil gestos que fem cada dia i on es barreja la generositat amb les mesquineses més inconfessables. Als qui esperen el desplegament d’una cosa espectacular i poderosa, Jesús els parla d’un regnat de Déu més senzill i discret. Cosa que no està feta per desencadenar moviments grandiosos de masses. El regne de Déu ja està actuant, però com un gra de mostassa minúscul i gairebé irrisori que germina amb humilitat, o com un tros imperceptible de llevat que es perd en la massa fermentant-la des de dins.  Sovint em pregunto, no són massa espectaculars i allunyades de la senzillesa evangèlica, moltes de les cerimònies litúrgiques que massa sovint podem observar?

Al regne de Déu no li obrirem camí llançant excomunions sobre altres grups, partits o ideologies, ni condemnant tot el que no coincideix amb el nostre pensament. No l’implantarem en la societat concentrant grans masses o aconseguint l’aplaudiment passatger de les multituds. Dissortadament, les religions tendeixen a condemnar als que es desvien de la seva norma canònica. Els individualismes, no poden ser el camí a seguir, tampoc ho són les imposicions.

El regne de Déu és un «ferment d’humanitat» i creix a qualsevol racó fosc del món on s’estima l’ésser humà i on es lluita per una humanitat més digna. Al regne de Déu li obrirem camí deixant que la força de l’evangeli transformi el nostre estil de viure, d’estimar, de treballar, de gaudir, de lluitar i de ser. Vet aquí l’únic camí possible i, diria únic, per intentar revertir el procés deshumanitzant de la societat, que malauradament cada vegada més ens està imposant la dreta i l’extrema dreta, seguint les petjades del omnipresent Trump.

COMENTARIS.-      

La homilia del proper diumenge 19 de juliol, no és una homilia més. Les homilies del Pagola sempre tenen la virtut d’ajudar-nos a cercar més i millor el camí vers el que ens va ensenyar Jesús, el camí que ens pot portar a seguir fidelment el seu missatge, el camí que comporta a ser més fidels a la voluntat de Déu Pare, que amb tanta insistència ens aconsella de fer Jesús. Recordem que són moltíssims els camins que ens poden portar vers Déu, el camí més segur és ser fidels a les ensenyances de Jesús el Crist, o sigui el cristianisme pur i dur, sense noms ni cognoms (o sigui religions), la qual cosa no vol dir que hom pugui ser cristià Presbiterià, Anglicà, Catòlic, Luterà, Budista o de qualsevol altre religió, si aquestes han assumit, encara que sigui amb certes particularitats, el missatge cristià de Jesús, el fill de Déu.