TESTIMONI DE LA VERITAT
Comentari a l’evangeli (Jn 9,1-41) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món». Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l'havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s'hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc». Llavors li preguntaren: «Com se t'han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me'l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m'he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé». Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S'adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls, tu, què en dius, d'ell?». Ell contestà: «Que és un profeta». Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix. Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d'ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d'aquest, ni sabem d'on és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és, però a mi, m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D'ençà que el món existeix, no s'ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res». Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l'home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l'adorà. Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

Comentari.

Hi ha una característica que defineix Jesús i configura tota la seva actuació: la voluntat de viure en la veritat. És sorprenent la seva decisió de viure en la realitat, sense enganyar-se ni enganyar ningú. No és freqüent a la història trobar-se amb un home així. Jesús no només diu la veritat. Creu en la veritat i la cerca. Està convençut que la veritat humanitza tothom.

Per això no tolera la mentida o l’encobriment. No suporta la tergiversació o les manipulacions. No dona indicis de dissimular la veritat o de convertir-la en propaganda. La seva honradesa amb la realitat el fa lliure per dir tota la veritat. Jesús es convertirà en «veu dels sense veu, i veu contra els qui tenen massa veu» (Jon Sobrino).

Jesús va sempre al fons de les coses. Parla amb autoritat perquè parla des de la veritat. No necessita falsos autoritarismes. Parla amb convicció, però sense dogmatismes. No necessita pressionar ningú. N’hi ha prou amb la seva veritat. No protesta contra els ignorants, sinó contra els que falsegen interessadament la veritat per actuar de manera injusta.

Jesús convida a cercar la veritat. No parla com els fanàtics, que la imposen, ni com els funcionaris, que la «defensen» per obligació. Diu les coses amb absoluta senzillesa i sobirania. Allò que diu i fa és diàfan i fàcil d’entendre. La gent ho percep de seguida. En contacte amb Jesús, cadascú es troba amb ell mateix i amb el millor que hi ha en ell. Jesús ens porta a la nostra pròpia veritat.

Quan aquest home parla d´un Déu que vol una vida digna per als més desgraciats i indefensos, es fa creïble. La seva paraula no és la d’un farsant interessat per la seva causa. Tampoc la d’un religiós piadós a la recerca del benestar espiritual. És la paraula de qui porta la veritat de Déu per als qui la vulguin acollir.

Segons el quart evangeli, Jesús diu: «Jo he vingut en aquest món a fer una justa tria; perquè els qui no hi veuen hi vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs». És així. Quan reconeixem la nostra ceguesa i acollim el seu evangeli, comencem a veure la veritat.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.

Per: Jaume Rocabert

REFLEXIÓ

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 15 de març, que se’ns ofereixen amb el títol, “Testimoni de la veritat” es fonament amb els fragments (1- 41) del capítol 9 de l’evangeli de la comunitat Joànica.

Un dels grans problemes dels nostres dies, és justament la manca de sinceritat. Ja sigui per debilitat, per no ser prou valents o per conveniència, la realitat és que no som prou sincers i diem la veritat a mitges: Hi ha una característica que defineix Jesús i configura tota la seva actuació: la voluntat de viure en la veritat. És sorprenent la seva decisió de viure en la realitat, sense enganyar-se ni enganyar ningú. No és freqüent a la història trobar-se amb un home així. Jesús no només diu la veritat. Creu en la veritat i la cerca. Està convençut que la veritat humanitza tothom. Per això no tolera la mentida o l’encobriment. No suporta la tergiversació o les manipulacions. No dona indicis de dissimular la veritat o de convertir-la en propaganda. La seva honradesa amb la realitat el fa lliure per dir tota la veritat. Jesús es convertirà en «veu dels sense veu, i veu contra els qui tenen massa veu» (Jon Sobrino).

Jesús va sempre al fons de les coses. Parla amb autoritat perquè parla des de la veritat. No necessita falsos autoritarismes. Parla amb convicció, però sense dogmatismes. No necessita pressionar ningú. N’hi ha prou amb la seva veritat. No protesta contra els ignorants, sinó contra els que falsegen interessadament la veritat per actuar de manera injusta. Jesús convida a cercar la veritat. No parla com els fanàtics, que la imposen, ni com els funcionaris, que la «defensen» per obligació. Diu les coses amb absoluta senzillesa i sobirania. Allò que diu i fa és diàfan i fàcil d’entendre. La gent ho percep de seguida. En contacte amb Jesús, cadascú es troba amb ell mateix i amb el millor que hi ha en ell. Jesús ens porta a la nostra pròpia veritat.

Quan aquest home parla dun Déu que vol una vida digna per als més desgraciats i indefensos, es fa creïble. La seva paraula no és la d’un farsant interessat per la seva causa. Tampoc la d’un religiós piadós a la recerca del benestar espiritual. És la paraula de qui porta la veritat de Déu per als qui la vulguin acollir. Segons el quart evangeli, Jesús diu: «Jo he vingut en aquest món a fer una justa tria; perquè els qui no hi veuen hi vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs». És així. Quan reconeixem la nostra ceguesa i acollim el seu evangeli, comencem a veure la veritat.

COMENTARIS

L’homilia, d’aquest proper diumenge dia 15, és una positiva síntesi del fragment de l’evangeli de la comunitat Joànica, o dit d’una altre manera no és un evangeli que hagi escrit una única persona, és un evangeli elaborat i debatut pels membres l’esmentada comunitat que posteriorment fou escrit pels diversos membres integrants. (El perquè la litúrgia ens el proposa com si hagués estat escrit per “Joan”, és un interrogant que no se’ns ha explicat i que molt probablement el motiu podria ser perquè en l’esmentada comunitat Joànica també hi havien forces donés, entre elles Maria Magdalena...) Comento aquesta possibilitat a l’endemà del “Dia de les Dones” tot fent esment que el paternalisme encara segueix estès a dia d’avui per molts alts càrrec civils i eclesiàstics. Aquesta hipòtesi també la podríem aplicar (?), en el perquè entre els evangelis canònics, no hi figura l’evangeli de Maria Magdalena, considerat un més dels evangelis apòcrifs. Personalment us recomano que us el llegiu, doncs hi podreu llegir un fragment on si detecta nítidament que entre els apòstols ja hi havia la fòbia contra les dones...