L’ESPERIT BO DE DÉU
Comentari a l’evangeli (Mt 3,13-17) escrit per: J. A. Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d'aquesta manera tot el que és bo de fer».
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua a l'instant. Llavors el cel s'obrí i veié que l'Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut».
Comentari..-
Jesús no és un home buit ni dispers interiorment. No actua pels llogarets de Galilea de manera arbitrària ni mogut per qualsevol interès. Els evangelis deixen clar des del principi que Jesús viu i actua mogut per «l’Esperit de Déu».
No volen que se’l confongui amb qualsevol «mestre de la llei», preocupat per introduir més ordre en el comportament d’Israel. No volen que se l’identifiqui amb un fals profeta, disposat a buscar un equilibri entre la religió del temple i el poder de Roma.
Els evangelistes volen, a més, que ningú l’equipari amb el Baptista. Que ningú no el vegi com un simple deixeble i col·laborador d’aquell gran profeta del desert. Jesús és «el Fill estimat» de Déu. Sobre ell «reposa» l’Esperit de Déu. Només ell pot «batejar» amb Esperit Sant.
Segons tota la tradició bíblica, «l’Esperit de Déu» és l’alè de Déu, que crea i sosté tota la vida. La força que Déu posseeix per renovar i transformar els vivents. La seva energia amorosa que busca sempre el millor per als seus fills i filles.
Per això Jesús se sent enviat no a condemnar, destruir o maleir, sinó a guarir, construir i beneir. L’Esperit de Déu el porta a potenciar i millorar la vida. Ple d’aquest «Esperit» bo de Déu, es dedica a alliberar la gent d’«esperits malignes», que no fan més que malmetre, esclavitzar i deshumanitzar.
Les primeres generacions cristianes tenien molt clar què havia estat Jesús. Així resumien el record que va deixar gravat en els seus seguidors: «Ungit per Déu amb l’Esperit Sant… va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell» (Fets dels Apòstols 10,38).
Quin «esperit» ens anima avui els seguidors de Jesús? Quina és la «passió» que mou la seva Església? Quina és la «mística» que fa que les nostres comunitats visquin i actuïn? Què estem posant al món? Si l’Esperit de Jesús és en nosaltres, viurem «guarint» oprimits, deprimits o reprimits pel mal.
Comentari al comentari
Per: Jaume Rocabert.
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 11 de gener, Baptisme del Senyor, que se’ns ofereixen amb el títol, “L’Esperit bo de Déu” té com a fonament els fragments (13-17) del capítol 3 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia del 2n. diumenge de gener, en descriu amb claredat, que els evangelis descriuen clarament quina va ser la manera d’actuar de qui era el fill de Déu fet home, que en cap cas es va moure per interessos mundans. Jesús no és un home buit ni dispers interiorment. No actua pels llogarets de Galilea de manera arbitrària ni mogut per qualsevol interès. Els evangelis deixen clar des del principi que Jesús viu i actua mogut per «l’Esperit de Déu». No volen que se’l confongui amb qualsevol «mestre de la llei», preocupat per introduir més ordre en el comportament d’Israel. No volen que se l’identifiqui amb un fals profeta, disposat a buscar un equilibri entre la religió del temple i el poder de Roma.
El que tenen en comú els evangelis, és deixar nítidament clar, que Jesús no és un nou profeta dels que ens parla l’Antic Testament. Els evangelistes volen, a més, que ningú l’equipari amb el Baptista. Que ningú no el vegi com un simple deixeble i col·laborador d’aquell gran profeta del desert. Jesús és «el Fill estimat» de Déu. Sobre ell «reposa» l’Esperit de Déu. Només ell pot «batejar» amb Esperit Sant. Segons tota la tradició bíblica, «l’Esperit de Déu» és l’alè de Déu, que crea i sosté tota la vida. La força que Déu posseeix per renovar i transformar els vivents. La seva energia amorosa que busca sempre el millor per als seus fills i filles.
Per això Jesús se sent enviat no a condemnar, destruir o maleir, sinó a guarir, construir i beneir. L’Esperit de Déu el porta a potenciar i millorar la vida. Ple d’aquest «Esperit» bo de Déu, es dedica a alliberar la gent «d’esperits malignes», que no fan més que malmetre, esclavitzar i deshumanitzar. Les primeres generacions cristianes tenien molt clar què havia estat Jesús. Així resumien el record que va deixar gravat en els seus seguidors: «Ungit per Déu amb l’Esperit Sant… va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell» (Fets dels Apòstols 10,38).
En front de la preocupant realitat dels nostres dies on la disbauxa ha ofegat bona part de la fe i de les tradicions cristianes, l’homilia ens pregunta: Quin «esperit» ens anima avui els seguidors de Jesús? Quina és la «passió» que mou la seva Església? Quina és la «mística» que fa que les nostres comunitats visquin i actuïn? Què estem posant al món? Si l’Esperit de Jesús és en nosaltres, viurem «guarint» oprimits, deprimits o reprimits pel mal.
Al·leluia Cf. Mc 1,11
El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo».
Una vegada més aquesta homilia del Pagola o del seu equip de col·laboradors, no ens deixa indiferents, car d’una manera clara i sense embuts, no només no ens deixa indiferents, sinó que de manera clara i concisa ens dóna motius de reflexió, d’esperança i de renovada convicció que només seguint les petjades de Jesús, la nostra fe es pot revitalitzar i fins i tot la nostra esperança cristiana de que desprès de la mort física del nostre cos, el nostre esperit tindrà el goig de, fonamentalment, retrobar-nos amb el Déu Pare, també amb Jesús i amb tots el que han fet un pelegrinatge, tot intentant de la millor manera i òbviament amb l’ajuda de l’Esperit, que durant el nostre esmentat pelegrinatge, no ens ha deixat sols i amb moltíssimes ocasions, ens ha reconduït vers el veritable camí de la Pau i de l’Amor etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada