LI POSARÀS EL NOM DE JESÚS

Comentari a l’evangeli (Mt 1,18-24) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

Comentari.

Entre els hebreus no se li posava al nounat un nom qualsevol, de manera arbitrària, ja que el «nom», com en gairebé totes les cultures antigues, indica l’ésser de la persona, la seva veritable identitat, allò que se n’espera.

Per això l’evangelista Mateu té tant d’interès a explicar des del començament als seus lectors el significat profund del nom de qui serà el protagonista del seu relat. El «nom» d’aquell nen que encara no ha nascut és «Jesús», que significa «Déu salva». Es dirà així perquè «ell salvarà dels pecats el seu poble».

L’any 70, Vespasià, designat com a nou emperador mentre estava sufocant la rebel·lió jueva, marxa cap a Roma, on és rebut i aclamat amb dos noms: «Salvador» i «Benefactor». L’evangelista Mateu vol deixar les coses clares. El «salvador» que el món necessita no és Vespasià, sinó Jesús.

La salvació no ens arribarà de cap emperador ni de cap victòria d’un poble sobre un altre. La humanitat necessita ser salvada del mal, de les injustícies i de la violència; necessita ser perdonada i reorientada cap a una vida més digna de l’ésser humà. Aquesta és la salvació que se’ns ofereix en Jesús.

Mateu li assigna a més un altre nom: «Emmanuel». Sap que ningú no ha estat anomenat així al llarg de la història. És un nom sorprenent, absolutament nou, que vol dir «Déu amb nosaltres». Un nom que li atribuïm a Jesús els qui creiem que, en ell i des d’ell, Déu ens acompanya, ens beneeix i ens salva.

Les primeres generacions cristianes portaven el nom de Jesús gravat al seu cor. El repetien una vegada i una altra. Es batejaven en nom seu, es reunien a pregar en nom seu. Per a Mateu, el nom de Jesús és una síntesi de la seva fe. Per a Pau, no hi ha res de més gran. Segons un dels primers himnes cristians, «en el nom de Jesús tothom s’agenolli» (Filipencs 2,10).

Després de vint segles, els cristians hem d´aprendre a pronunciar el nom de Jesús de manera nova: amb afecte i amb amor, amb fe renovada i en actitud de conversió. Amb el seu nom als nostres llavis i al nostre cor podem viure i morir amb esperança.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per Jaume Rocabert

L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 21 de desembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Li posaràs el nom de Jesús” té com a fonament els fragments (18-24) del capítol 1 de l’evangeli de Mateu.

En aquesta homilia del primer capítol de l’evangeli de Mateu, ens expressa del perquè del nom escollit del qui serà no només el fill de Maria, sinó de l’exemple i el testimoni que tot cristià hauria (hauríem) d’intentar seguir i a més intentar, amb el propi testimoniatge, donar a conèixer.

Entre els hebreus no se li posava al nounat un nom qualsevol, de manera arbitrària, ja que el «nom», com en gairebé totes les cultures antigues, indica l’ésser de la persona, la seva veritable identitat, allò que se n’espera. Per això l’evangelista Mateu té tant d’interès a explicar des del començament als seus lectors el significat profund del nom de qui serà el protagonista del seu relat. El «nom» d’aquell nen que encara no ha nascut és «Jesús», que significa «Déu salva». Es dirà així perquè «ell salvarà dels pecats el seu poble».

L’any 70, Vespasià, designat com a nou emperador mentre estava sufocant la rebel·lió jueva, marxa cap a Roma, on és rebut i aclamat amb dos noms: «Salvador» i «Benefactor». L’evangelista Mateu vol deixar les coses clares. El «salvador» que el món necessita no és Vespasià, sinó Jesús. La salvació no ens arribarà de cap emperador ni de cap victòria d’un poble sobre un altre. La humanitat necessita ser salvada del mal, de les injustícies i de la violència; necessita ser perdonada i reorientada cap a una vida més digna de l’ésser humà. Aquesta és la salvació que se’ns ofereix en Jesús.

Mateu li assigna a més un altre nom: «Emmanuel». Sap que ningú no ha estat anomenat així al llarg de la història. És un nom sorprenent, absolutament nou, que vol dir «Déu amb nosaltres». Un nom que li atribuïm a Jesús els qui creiem que, en ell i des d’ell, Déu ens acompanya, ens beneeix i ens salva.

La homilia ens recorda, el molt important que els era els era a les primeres comunitats cristianes, el non de Jesús. Avui malauradament, no és així donat que en aquesta dissortada societat de consum a que estem sotmesos, ens omplen d’uns anuncis i d’una propaganda subliminal, que no només ens ofega la capacitat de pensar, sinó que també la capacitat de discernir lliurement. Les primeres generacions cristianes portaven el nom de Jesús gravat al seu cor. El repetien una vegada i una altra. Es batejaven en nom seu, es reunien a pregar en nom seu. Per a Mateu, el nom de Jesús és una síntesi de la seva fe. Per a Pau, no hi ha res de més gran. Segons un dels primers himnes cristians, «en el nom de Jesús tothom s’agenolli» (Filipencs 2,10).

L’homilia conclou amb una urgència que no podem menysprear, ni fer-nos el sort, si veritablement la fe en Jesús ens és important, per a totes i tots els que ens volem seguir considerant cristians. Després de vint segles, els cristians hem d’aprendre a pronunciar el nom de Jesús de manera nova: amb afecte i amb amor, amb fe renovada i en actitud de conversió. Amb el seu nom als nostres llavis i al nostre cor podem viure i morir amb esperança.

Al·leluia Mt 1,23
La verge tindrà un fill,
i li posaran Emmanuel,
Déu-és-amb-nosaltres.

En la homilia pel proper diumenge 21 de desembre, sens segueix estimulant amb la necessitat de reforçar amb més intensitat, la nostra fe en Jesús. Aquesta fe és i hauria de ser una urgència per a qualsevol cristià d’arreu del món, sigui catòlic, protestant, anglicà, episcopalià o de qualsevol altre religiositat que intenta, potser moltes vegades en no prou encert, o potser –malauradament- en excés de desencert.

Els més important, tal i com ja en fèiem esment la setmana passada, és que ens proposem amb la màxima voluntat possible que Jesús sigui sempre el centre de les nostres vides. Recordem que Jesús, sempre ens està esperant-nos amb les mans oberts i el seu cor amorós bategant de goig per abraçar-nos. AQUETA FE ÉS MOLT IMPORTANT I IMPRECINDIBLE PER NO PERDRE L’ESPERANÇA!! .