L’ALTRE FILL
Comentari a l’evangeli (Lc 15,01-32) escrit per: J. A. Pagola
Evangeli.-
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Jesús els va proposar aquesta paràbola: Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"? Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?
Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix. I digué encara: Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. »Però el pare digué als seus criats:»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat »I es posaren a celebrar-ho. »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: »--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: »--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. »El pare li contestà: »--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat
Comentari
Sens dubte, la paràbola més captivadora de Jesús és la del «pare bo», mal anomenada «paràbola del fill pròdig». Precisament aquest «fill petit» ha atret gairebé sempre l’atenció de comentaristes i predicadors. La seva tornada a la llar i l’acolliment increïble del pare han commogut totes les generacions cristianes.No obstant, la paràbola parla també del «fill gran», un home que roman al costat del seu pare sense imitar la vida desordenada del seu germà lluny de la llar. Quan l’informen de la festa organitzada pel seu pare per acollir el fill perdut, queda desconcertat. El retorn del germà no li produeix alegria, com al seu pare, sinó ràbia: «s’indignà i no volia entrar» a la festa. No se n’ha anat mai de casa, però ara se sent com un estrany entre els seus.
El pare surt a convidar-lo amb el mateix afecte amb què ha acollit el seu germà. No l’escridassa ni li dóna ordres. Amb amor humil «cerca de convèncer-lo» perquè entri a la festa de l’acollida. És llavors quan el fill explota, deixant al descobert tot el ressentiment. Ha passat tota la vida complint ordres del pare, però no ha après a estimar com estima ell. Només sap exigir els seus drets i denigrar el seu germà.
Aquesta és la tragèdia del fill gran. Mai se n’ha anat de casa, però el seu cor ha estat sempre lluny. Sap complir manaments, però no sap estimar. No entén l’amor del seu pare per aquell fill perdut. Ell no acull ni perdona, no vol saber res del seu germà. Jesús conclou la seva paràbola sense satisfer la nostra curiositat: va entrar a la festa o es va quedar fora?
Embolicats com estem en la crisi religiosa de la societat moderna, ens hem acostumat a parlar de creients i de no creients, practicants i allunyats, matrimonis beneïts per l’Església i parelles en situació irregular… Mentre nosaltres seguim classificant els seus fills i filles, Déu ens segueix esperant a tots, ja que no és propietat només dels bons ni dels practicants. És Pare de tots.
El «fill gran» ens interpel·la els qui creiem viure amb ell. Què fem els que no hem abandonat l’Església? Assegurar la nostra supervivència religiosa observant tan bé com sigui possible allò prescrit o ser testimonis de l’amor gran de Déu a tots els seus fills i filles? Estem construint comunitats obertes que saben comprendre, acollir i acompanyar els qui cerquen Déu entre dubtes i interrogants? Aixequem barreres o construïm ponts? Els oferim amistat o els mirem amb recel?
Per Jaume Rocabert
L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 14 d’agost, que se’ns ofereixen amb el títol, “L’altre fill” té com a fonament els fragments (1-32) del capítol 15 de l’evangeli de Lluc.
L’homilia del proper diumenge 14, es base en la paràbola més significativa que trobem en els evangelis: Sens dubte, la paràbola més captivadora de Jesús és la del «pare bo», mal anomenada «paràbola del fill pròdig». Precisament aquest «fill petit» ha atret gairebé sempre l’atenció de comentaristes i predicadors. La seva tornada a la llar i l’acolliment increïble del pare han commogut totes les generacions cristianes.
No obstant, la paràbola parla també del «fill gran», un home que roman al costat del seu pare sense imitar la vida desordenada del seu germà lluny de la llar. Quan l’informen de la festa organitzada pel seu pare per acollir el fill perdut, queda desconcertat. El retorn del germà no li produeix alegria, com al seu pare, sinó ràbia: «s’indignà i no volia entrar» a la festa. No se n’ha anat mai de casa, però ara se sent com un estrany entre els seus.
El pare surt a convidar-lo amb el mateix afecte amb què ha acollit el seu germà. No l’escridassa ni li dóna ordres. Amb amor humil «cerca de convèncer-lo» perquè entri a la festa de l’acollida. És llavors quan el fill explota, deixant al descobert tot el ressentiment. Ha passat tota la vida complint ordres del pare, però no ha après a estimar com estima ell. Només sap exigir els seus drets i denigrar el seu germà.
Aquesta és la tragèdia del fill gran. Mai se n’ha anat de casa, però el seu cor ha estat sempre lluny. Sap complir manaments, però no sap estimar. No entén l’amor del seu pare per aquell fill perdut. Ell no acull ni perdona, no vol saber res del seu germà. Jesús conclou la seva paràbola sense satisfer la nostra curiositat: va entrar a la festa o es va quedar fora?
Embolicats com estem en la crisi religiosa de la societat moderna, ens hem acostumat a parlar de creients i de no creients, practicants i allunyats, matrimonis beneïts per l’Església i parelles en situació irregular… Mentre nosaltres seguim classificant els seus fills i filles, Déu ens segueix esperant a tots, ja que no és propietat només dels bons ni dels practicants. És Pare de tots.
El darrer paràgraf de la homilia, és una interpel·lació als nostres hàbits, sovint iguals o semblants als del fill gran. Des de la nostra perspectiva humana ens inclinem a valorar com a molt normal la reacció del fill gran, car en cap moment intentem despullar-nos de la nostra humanitat per intentar entendre o captar quina és la manera de fer del Déu que ens estima. És per això que: El «fill gran» ens interpel·la els qui creiem viure amb ell. Què fem els que no hem abandonat l’Església? Assegurar la nostra supervivència religiosa observant tan bé com sigui possible allò prescrit o ser testimonis de l’amor gran de Déu a tots els seus fills i filles? Estem construint comunitats obertes que saben comprendre, acollir i acompanyar els qui cerquen Déu entre dubtes i interrogants? Aixequem barreres o construïm ponts? Els oferim amistat o els mirem amb recel?
Al·leluia
Us adorem, oh Crist, i us beneïm,
perquè per la vostra creu heu redimit el món.
En l’homilia del proper diumenge 14 de setembre, se’ns proposa poder observar la nostra manera humana de reaccionar, en comparació a la manera divina d’actuar. Les paràboles en què Jesús ens va oferir, hi podem observar la manera humana de reaccionar i d’actuar, en front la manera diametralment diferent de les que ens proposa que analitzem i que serveixen per aprendre a interioritzar-les per tal que també siguin les dels que pretenem i volem ser cristians. Malauradament, massa sovint, però, reaccionem a la manera humana que, òbviament, és notablement diferent i allunyada de la que ens ensenyà Jesús de Natzaret. Aquesta homilia que fa referència, per mitjà de les paràboles de Jesús, a quina és la l’actitud en la qual ens hauríem d’emmirallar de fer la voluntat que desitja i vol que adoptem, el nostre Pare Déu, que està al cel i que òbviament desitgem que quan sigui la nostra hora, hi podem anar-hi.
Jaume Rocabert
NOTA: del diumenge14, fins al dissabte 20 de setembre, a darrera hora, estarem fora de casa de viatge, la qual cosa m’impedirà poder fer-vos arribar, com de costum, la homilia del Pagola del diumenge 21, el dilluns 15, com sempre . Tot i així, intentaré poder-vos-la fer arribar el mateix diumenge 21 i a l’endemà, si Déu vol, tornar a normalitzar la tramesa del diumenge 28.
