GRATUÏTAT

Comentari a l’evangeli (Lc 14,1.7,14) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t'ha convidat et dirà: "Amic, puja més amunt". Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».

Després digué al qui l'havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t'ho, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».

Comentari

Hi ha una «benaurança» de Jesús que els cristians hem ignorat. «quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te». En realitat, se’ns fa difícil d’entendre aquestes paraules, ja que el llenguatge de la gratuïtat ens resulta estrany i incomprensible.

En la nostra «civilització del posseir», gairebé no hi ha res gratuït. Tot s’intercanvia, es presta, és degut o s’exigeix. Ningú creu que «és millor donar que rebre». Només sabem prestar serveis remunerats i «cobrar interessos» per tot allò que fem al llarg dels dies.

No obstant això, els moments més intensos i culminants de la vida són els que sabem viure la gratuïtat. Només en el lliurament desinteressat es pot assaborir el veritable amor, el goig, la solidaritat, la confiança mútua. Gregori Nacianzè diu que «Déu ha fet l’home cantor de la seva irradiació», i, certament, mai l’home no és tan gran com quan sap irradiar amor gratuït i desinteressat.

No podríem ser més generosos amb els qui mai no ens podran tornar el que fem per ells? No podríem acostar-nos als qui viuen sols i desvalguts, pensant només en el seu bé? Viurem sempre buscant el nostre interès?

Acostumats a córrer darrere de tota mena de goigs i satisfaccions, ens atrevirem a assaborir el goig amagat, però autèntic, que suposa el lliurament gratuït a qui ens necessita? Aquell seguidor fidel de Jesús que fou Charles Péguy vivia convençut que, a la vida, «qui perd, guanya».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 31 d’agost, que se’ns ofereixen amb el títol, “Gratuïtat” té com a fonament els fragments (1.7-14) del capítol 14 de l’evangeli de Lluc.

L’homilia del proper diumenge 31 d’agost, ens fa un retrat del que han acabant sent els nostres hàbits, per cert força allunyats del missatge que Jesús en va deixar: Hi ha una «benaurança» de Jesús que els cristians hem ignorat. «quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te». En realitat, se’ns fa difícil d’entendre aquestes paraules, ja que el llenguatge de la gratuïtat ens resulta estrany i incomprensible.

En la nostra «civilització del posseir», gairebé no hi ha res gratuït. Tot s’intercanvia, es presta, és degut o s’exigeix. Ningú creu que «és millor donar que rebre». Només sabem prestar serveis remunerats i «cobrar interessos» per tot allò que fem al llarg dels dies.

No obstant això, els moments més intensos i culminants de la vida són els que sabem viure la gratuïtat. Només en el lliurament desinteressat es pot assaborir el veritable amor, el goig, la solidaritat, la confiança mútua. Gregori Nacianzè diu que «Déu ha fet l’home cantor de la seva irradiació», i, certament, mai l’home no és tan gran com quan sap irradiar amor gratuït i desinteressat.

No podríem ser més generosos amb els qui mai no ens podran tornar el que fem per ells? No podríem acostar-nos als qui viuen sols i desvalguts, pensant només en el seu bé? Viurem sempre buscant el nostre interès? Malauradament, malgrat manifestar-nos cristians, la nostra actitud segueix sent, majoritàriament egoista, o si més no, més majoritària de que caldria. 

Acostumats a córrer darrere de tota mena de goigs i satisfaccions, ens atrevirem a assaborir el goig amagat, però autèntic, que suposa el lliurament gratuït a qui ens necessita? Aquell seguidor fidel de Jesús que fou Charles Péguy vivia convençut que, a la vida, «qui perd, guanya».

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,

que jo soc benèvol i humil de cor.

Si llegim atentament el contingut dels paràgraf de la homilia del proper diumenge, com també els fragments de l’evangeli de Lluc, ens adonem que el nostre cristianisme té notables llacunes, llacunes que sense voler exculpar-nos, te l’origen en el com sens ofereix el missatge evangèlic que hauria de ser l’element central per a qualsevol que vulgui ser cristià. La realitat, és que majoritàriament és dóna més importància en el cerimonial litúrgic, sovint farcit d’excessiva parafernàlia, mentre que el què hauria de ser l’element central de tota missa dominical: l’evangeli, està limitat a la lectura del paràgraf corresponent que la Litúrgia, ha escollit i a unes homilies, massa sovint insípides i molt poc intel·ligibles. Homilies que, dissortadament no són formatives, donat que des de temps immemorials, depenen força del concepte cristià del capellà de torn, car no podem oblidar que tot i que l’evangeli no és l’element central de la missa, més d’una vegada, l’homilia pot esdevenir fins i tot negativa o deformadora pels participants de l’eucaristia dominical. Tant ha estat així que entre altres motivacions, les nostres noves generacions, ja ni s’hi apropen...