LUCIDESA I FIDELITAT

Comentari a l’evangeli (Lc 4,1-13) escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l'Escriptura que l'home no viu només de pa». Després el diable se l'endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes; tot m'ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol"». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix des d'aquí; l'Escriptura diu que "ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que "et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu"».

Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyà d'ell, esperant que arribés l'oportunitat.

Comentari.

No li fou fàcil a Jesús mantenir-se fidel a la missió rebuda del seu Pare sense desviar-se de la seva voluntat. Els evangelis recorden la seva lluita interior i les proves que va haver de superar, juntament amb els seus deixebles, al llarg de la seva vida.

Els mestres de la llei l’assetjaven amb preguntes capcioses per sotmetre’l a l’ordre establert, oblidant l’Esperit, que l’impulsava a guarir fins i tot en dissabte. Els fariseus li demanaven que deixés d’alleujar el patiment de la gent i fes quelcom més espectacular, «un senyal del cel», de proporcions còsmiques, amb què Déu el confirmés davant de tots.

Les temptacions li venien fins i tot dels seus deixebles més estimats. Jaume i Joan li demanaven que s’oblidés dels últims i pensés més a reservar per a ells els llocs de més honor i poder. Pere el reprèn perquè posa en risc la seva vida i pot acabar executat.

Patia Jesús i patien també els seus deixebles. Res no era fàcil ni clar. Tots havien de cercar la voluntat del Pare superant proves i temptacions de diversa naturalesa. Poques hores abans de ser detingut per les forces de seguretat del temple, Jesús els diu: «Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova» (Lluc 22,28).

L’episodi conegut com les «temptacions de Jesús» és un relat en què es reagrupen i resumeixen les temptacions que va haver de superar Jesús al llarg de la seva vida. Encara que viu mogut per l’Esperit rebut al Jordà, res no el dispensa de sentir-se atret cap a formes falses de messianisme.

Ha de pensar en el seu propi interès o escoltar la voluntat del Pare? Ha d’imposar el seu poder de Messies o posar-se al servei dels qui el necessiten? Ha de buscar la seva pròpia glòria o manifestar la compassió de Déu envers els qui pateixen? Ha d’evitar riscos i eludir la crucifixió o lliurar-se a la seva missió confiant en el Pare?

El relat de les temptacions de Jesús va ser recollit als evangelis per alertar els seus seguidors. Hem de ser lúcids. L’Esperit de Jesús és viu a la seva Església, però els cristians no estem lliures de falsejar una vegada i una altra la nostra identitat caient en múltiples temptacions.

Per seguir Jesús amb fidelitat, hem d’identificar les temptacions que tenim els cristians d’avui: la jerarquia i el poble; els dirigents religiosos i els fidels. Una Església que no és conscient de les seves temptacions aviat falsejarà la seva identitat i la seva missió. No ens està passant alguna cosa d’aquestes? No necessitem més lucidesa i vigilància per no caure en la infidelitat?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert.


En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 9 de març, que se’ns ofereixen amb el títol, “Lucidesa i fidelitat” té com a fonament els fragments (1-13) del capítol 4 de l’evangeli de Lluc.

Ja al inici de la homilia, el mestres de la llei jueva, pretenien posar-li entrebancs per tal que tinguessin motius de que contradigues la llei jueva: No li fou fàcil a Jesús mantenir-se fidel a la missió rebuda del seu Pare sense desviar-se de la seva voluntat. Els evangelis recorden la seva lluita interior i les proves que va haver de superar, juntament amb els seus deixebles, al llarg de la seva vida. Els mestres de la llei l’assetjaven amb preguntes capcioses per sotmetre’l a l’ordre establert, oblidant l’Esperit, que l’impulsava a guarir fins i tot en dissabte. Els fariseus li demanaven que deixés d’alleujar el patiment de la gent i fes quelcom més espectacular, «un senyal del cel», de proporcions còsmiques, amb què Déu el confirmés davant de tots.

Lluc ens diu que fins i tots els seus deixebles el pressionaven: Les temptacions li venien fins i tot dels seus deixebles més estimats. Jaume i Joan li demanaven que s’oblidés dels últims i pensés més a reservar per a ells els llocs de més honor i poder. Pere el reprèn perquè posa en risc la seva vida i pot acabar executat. Patia Jesús i patien també els seus deixebles. Res no era fàcil ni clar. Tots havien de cercar la voluntat del Pare superant proves i temptacions de diversa naturalesa. Poques hores abans de ser detingut per les forces de seguretat del temple, Jesús els diu: «Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova» (Lluc 22,28).

L’episodi conegut com les «temptacions de Jesús» és un relat en què es reagrupen i resumeixen les temptacions que va haver de superar Jesús al llarg de la seva vida. Encara que viu mogut per l’Esperit rebut al Jordà, res no el dispensa de sentir-se atret cap a formes falses de messianisme. Ha de pensar en el seu propi interès o escoltar la voluntat del Pare? Ha d’imposar el seu poder de Messies o posar-se al servei dels qui el necessiten? Ha de buscar la seva pròpia glòria o manifestar la compassió de Déu envers els qui pateixen? Ha d’evitar riscos i eludir la crucifixió o lliurar-se a la seva missió confiant en el Pare?

En aquest darrer paràgraf, l’homilia no deixa en el tinter una dissortada realitat que al llarg de la història ha perjudicat moltíssim a l’Església, ja sigui per cristians amb certa influència o poder, o fonamentalment els eclesiàstics de dins o de fora del Vaticà, que obcecats pel poder o per una visió allunyada del missatge evangèlic, pretenen adaptar l’Església a les seves conveniències: El relat de les temptacions de Jesús va ser recollit als evangelis per alertar els seus seguidors. Hem de ser lúcids. L’Esperit de Jesús és viu a la seva Església, però els cristians no estem lliures de falsejar una vegada i una altra la nostra identitat caient en múltiples temptacions. Per seguir Jesús amb fidelitat, hem d’identificar les temptacions que tenim els cristians d’avui: la jerarquia i el poble; els dirigents religiosos i els fidels. Una Església que no és conscient de les seves temptacions aviat falsejarà la seva identitat i la seva missió. No ens està passant alguna cosa d’aquestes? No necessitem més lucidesa i vigilància per no caure en la infidelitat?

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Una homilia molt apropiada per aquest nou temps de Quaresma, però també en les circumstàncies actuals, amb les quals el papa Francesc està hospitalitzat i les notícies que ens arriben, no són massa optimistes, doncs, pel que sembla, els seus problemes pulmonars amb les conseqüents crisis respiratòries, li provoquen una inestabilitat força notable. Una inestabilitat que per a certs membres de la Cúria, però no només de la Cúria, és motiu d’una malaltissa esperança, doncs ja es fregant les mans pensant que és el final d’un papa liberal i somien amb un nou papa conservador, un papa que els importa poc si satisfà o no la voluntat de Déu, doncs el que desitgen és que el seu indi-simulat desig d’escalar es faci real o simplement que no intranquil·litzi la seva consciència.