VIURE DAVANT DEL MISTERI

Comentari a l’evangeli (Lc 9,28-36) escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.-

 

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d'ell, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n'estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s'esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Comentari.

L’home modern comença a experimentar la insatisfacció que produeix al seu cor el buit interior, la trivialitat del quotidià, la superficialitat de la nostra societat, la incomunicació amb el Misteri.

Són força els que, de vegades de manera vaga i confusa, d’altres de manera clara i palpable, senten una decepció i un desencís inconfessable davant d’una societat que despersonalitza les persones, les buida interiorment i les incapacita per obrir-se al Transcendent.

La trajectòria seguida per la humanitat és fàcil de descriure: ha anat aprenent a utilitzar amb una eficàcia cada vegada més gran l’instrument de la seva raó; ha anat acumulant un nombre cada cop més gran de dades; ha sistematitzat els seus coneixements en ciències cada cop més complexes; ha transformat les ciències en tècniques cada cop més poderoses per dominar el món i la vida.

Aquest caminar apassionant al llarg dels segles té un risc. Inconscientment hem acabat creient que la raó ens portarà a l’alliberament total. No acceptem el Misteri. I, tanmateix, el Misteri és present en el més profund de la nostra existència.

L’ésser humà vol conèixer i dominar-ho tot. Però no pot conèixer i dominar ni el seu origen ni el seu destí últim. I el més racional seria reconèixer que estem envoltats de quelcom que ens transcendeix: ens hem de moure humilment en un horitzó de Misteri.

Al missatge de Jesús hi ha una invitació escandalosa per a les oïdes modernes: no tot es redueix a la raó. L’ésser humà ha d’aprendre a viure davant del Misteri. I el Misteri té un nom: Déu, el nostre «Pare», que ens acull i ens crida a viure com a germans.

Potser el nostre problema més gran és haver-nos incapacitat per pregar i dialogar amb un Pare. Estem orfes i no encertem a entendre’ns com a germans. També avui, enmig de núvols i de foscor, es pot sentir una veu que ens continua dient: «Aquest és el meu fill… escolteu-lo».

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari. al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 9 de març, que se’ns ofereixen amb el títol, “Viure davant del misteri” té com a fonament els fragments (28-36) del capítol 9 de l’evangeli de Lluc.

L’homilia del proper diumenge, no només ens fa un retrat real de la insatisfacció interior i també de la manca d’espiritual de les generacions actuals, sinó que ens descrius les seves causes: L’home modern comença a experimentar la insatisfacció que produeix al seu cor el buit interior, la trivialitat del quotidià, la superficialitat de la nostra societat, la incomunicació amb el Misteri. Són força els que, de vegades de manera vaga i confusa, d’altres de manera clara i palpable, senten una decepció i un desencís inconfessable davant d’una societat que despersonalitza les persones, les buida interiorment i les incapacita per obrir-se al Transcendent.

En el següent paràgraf podrem llegir les causes que provoquen la manca d’espiritualitat: La trajectòria seguida per la humanitat és fàcil de descriure: ha anat aprenent a utilitzar amb una eficàcia cada vegada més gran l’instrument de la seva raó; ha anat acumulant un nombre cada cop més gran de dades; ha sistematitzat els seus coneixements en ciències cada cop més complexes; ha transformat les ciències en tècniques cada cop més poderoses per dominar el món i la vida.

Aquest caminar apassionant al llarg dels segles té un risc. Inconscientment hem acabat creient que la raó ens portarà a l’alliberament total. No acceptem el Misteri. I, tanmateix, el Misteri és present en el més profund de la nostra existència. L’ésser humà vol conèixer i dominar-ho tot. Però no pot conèixer i dominar ni el seu origen ni el seu destí últim. I el més racional seria reconèixer que estem envoltats de quelcom que ens transcendeix: ens hem de moure humilment en un horitzó de Misteri.

Malgrat la pressió a que estem sotmesos pels que ho volen controlar tot, resulta que: Al missatge de Jesús hi ha una invitació escandalosa per a les oïdes modernes: no tot es redueix a la raó. L’ésser humà ha d’aprendre a viure davant del Misteri. I el Misteri té un nom: Déu, el nostre «Pare», que ens acull i ens crida a viure com a germans.

La homilia, però ens descobreix les nostres limitacions causants del des-cristianitzant moment actual: Potser el nostre problema més gran és haver-nos incapacitat per pregar i dialogar amb un Pare. Estem orfes i no encertem a entendre’ns com a germans. Malgrat tot: També avui, enmig de núvols i de foscor, es pot sentir una veu que ens continua dient: «Aquest és el meu fill… escolteu-lo».

Vers abans de l'evangeli
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

Una altra homilia apropiada per aquest temps de Quaresma, temps de reflexió i de preparació per a celebrar la Pasqua. Enguany amb el neguit i la incertesa de la salut del papa Francesc. Una incertesa que malauradament certs sectors eclesiàstics i no eclesiàstics, amb el suport de mitjans controlats pel capitalisme i el liberalisme més deshumanitzat, ja ensenyen les urpes i es freguen les mans tot pressionant perquè el nou papa, sigui un conservador que no els incomodi i que al mateix temps, a poder ser, beneeixi els seu modus operandi.

Curiosament, en aquesta circumstància, la homilia d’aquest proper diumenge 16 de març, també ens pot situar en el indret més adequat de la nostra reflexió: en primer lloc per no avançar esdeveniments i en segon cop per no immiscir-se interessadament en afers que, ens agradi o no, no ens correspon a nosaltres utilitzar certes pressions malintencionades per satisfer els nostres interessos, malauradament interessos de caràcter no espirituals, sinó de poder...


I