PER QUÈ UNA FIGUERA ESTÈRIL?

Comentari a l’evangeli (Lc 13,1-9) escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.-

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar».

Comentari.

Jesús s’esforçava de moltes maneres per despertar en la gent la conversió a Déu. Era la seva veritable passió: ha arribat el moment de cercar el regne de Déu i la seva justícia, l’hora de dedicar-se a construir una vida més justa i més humana, tal com ell la vol.

Segons l’evangeli de Lluc, Jesús va pronunciar una vegada una petita paràbola sobre una «figuera estèril». Volia desbloquejar l’actitud indiferent dels qui l’escoltaven, sense respondre pràcticament a la seva crida. El relat és breu i clar.

Un propietari té una figuera plantada a la seva vinya. Durant molt de temps ha vingut a buscar-hi fruit. No obstant això, any rere any, la figuera defrauda les seves expectatives. Continua allà, estèril enmig de la vinya.

L’amo pren la decisió més assenyada. La figuera no produeix fruit i absorbeix inútilment les energies del terreny. El més raonable és tallar-la. «Per què ocupar un terreny en va?»

Contra tota sensatesa, el conreador de la vinya proposa fer tot el possible per salvar-la. Cavarà la terra al voltant de la figuera, perquè pugui comptar amb la humitat necessària, hi posarà fems perquè s’alimenti. Sostinguda per l’amor, la confiança i la sol·licitud del cuidador, la figuera és convidada a donar fruit. Sabrà respondre?

La paràbola ha estat explicada per provocar la nostra reacció. Per què una figuera sense figues? Per què una vida estèril i sense creativitat? Per què un cristianisme sense seguiment pràctic a Jesús? Per què una Església sense dedicació al regne de Déu?

Per què una religió que no canvia els nostres cors? Per què un culte sense conversió i una pràctica que ens tranquil·litza i confirma el nostre benestar? Per què preocupar-nos tant d’«ocupar» un lloc important a la societat si no introduïm força transformadora amb les nostres vides? Per què parlar de les «arrels cristianes» d’Europa si no és possible veure els «fruits cristians» dels seguidors de Jesús?

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 23 de març, que se’ns ofereixen amb el títol, “Per què una figuera estèril?” té com a fonament els fragments (1-9) del capítol 13 de l’evangeli de Lluc.


En l’homilia del proper diumenge, se’ns explica que Jesús s’esforçava a fer entendre als que els seguien, quina era la voluntat de Déu. D’aleshores en sà, ha plogut molt i encara avui no la major part de la ciutadania o no escolta o es deixa ensarronar per liberalisme capitalista que, dissortadament, cada cop és més estès en la nostra societat actual: Jesús s’esforçava de moltes maneres per despertar en la gent la conversió a Déu. Era la seva veritable passió: ha arribat el moment de cercar el regne de Déu i la seva justícia, l’hora de dedicar-se a construir una vida més justa i més humana, tal com ell la vol. Segons l’evangeli de Lluc, Jesús va pronunciar una vegada una petita paràbola sobre una «figuera estèril». Volia desbloquejar l’actitud indiferent dels qui l’escoltaven, sense respondre pràcticament a la seva crida. El relat és breu i clar.

Un propietari té una figuera plantada a la seva vinya. Durant molt de temps ha vingut a buscar-hi fruit. No obstant això, any rere any, la figuera defrauda les seves expectatives. Continua allà, estèril enmig de la vinya. L’amo pren la decisió més assenyada. La figuera no produeix fruit i absorbeix inútilment les energies del terreny. El més raonable és tallar-la. «Per què ocupar un terreny en va?»

Contra tota sensatesa, el conreador de la vinya proposa fer tot el possible per salvar-la. Cavarà la terra al voltant de la figuera, perquè pugui comptar amb la humitat necessària, hi posarà fems perquè s’alimenti. Sostinguda per l’amor, la confiança i la sol·licitud del cuidador, la figuera és convidada a donar fruit. Sabrà respondre? La paràbola ha estat explicada per provocar la nostra reacció. Per què una figuera sense figues? Per què una vida estèril i sense creativitat? Per què un cristianisme sense seguiment pràctic a Jesús? Per què una Església sense dedicació al regne de Déu? Aquests quatre interrogants, són cabdals que els responguem de manera honesta, doncs segons quina segui la nostra resposta seguirem intentant o no, volent ser deixebles de Jesús.

En el darrer paràgraf de l’homilia, se´ns qüestiona directament a cadascun de nosaltres si la religió que se´ns ha ensenyat i que cadascú a la seva manera, segueix o practica, és veritablement el camí més adient per seguir a Jesús i/o per voler ser deixebles seus: Per què una religió que no canvia els nostres cors? Per què un culte sense conversió i una pràctica que ens tranquil·litza i confirma el nostre benestar? Per què preocupar-nos tant «d’ocupar» un lloc important a la societat si no introduïm força transformadora amb les nostres vides? Per què parlar de les «arrels cristianes» d’Europa si no és possible veure els «fruits cristians» dels seguidors de Jesús?

Convertiu-vos, diu el Senyor,
que el Regne del cel és a prop.

Aquesta nova homilia, des del mateix anunciat: ”Per què una figuera estèril?” i amb tota la seva contundent narrativa, està imbuïda per la paràbola de la figuera estèril. Quelcom que sigui estèril no produeix, si és així, o bé se´ns dóna una darrera oportunitat de donar fruits, o bé s’ha de tallar. Aquest tallar, òbviament, no vol dir entre els humans, fer allò que feia la inquisició i que malauradament ho feia en nom de Déu, que era cremar-los a la foguera. Aquest, sens dubte no és el camí, ni perquè no compliment prou bé amb els nostre cristianisme o perquè el volem que satisfaci els nostres interessos. Ser cristià, o voler-ho ser per convicció, ja sigui per mitjà de ser adherit a una religió o no, només hi ha un camí vàlid: seguir amb la màxima fidelitat possible, el missatge de Jesús que ens han tramès els evangelis: i que es resumeix en estimar a Déu per sobre de totes les coses, estimar als nostres germans com Jesús en va ensenyar i ser promotors de Pau i Justícia.