LA MANCA DE VERITAT

Comentari a l’evangeli (Lc 6,39-45) escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps Jesús digué als deixebles aquest proverbi: «Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre. Per què, doncs, veus la brossa dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta brossa de l'ull", si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure la brossa de l'ull del teu germà.

No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor».

Comentari.

La veracitat ha estat sempre una preocupació important a l’educació. Ho hem conegut des que érem infants. Els nostres pares i educadors podien «entendre» totes les nostres entremaliadures, però ens demanaven ser sincers. Ens volien fer veure que «dir la veritat» és molt important.

Tenien raó. La veritat és un dels pilars sobre els quals s’assenta la consciència moral i la convivència. Sense veritat, no és possible viure amb dignitat. Sense veritat, no és possible una convivència justa. L’ésser humà se sent traït en una de les seves exigències més profundes.

Avui es condemna amb força tota mena d’atropellaments i abusos, però no sempre es denuncia amb la mateixa energia la mentida amb què s’intenta emmascarar-los. I, tanmateix, les injustícies sempre s’alimenten a si mateixes amb la mentida. Només falsejant la realitat va ser possible fa uns anys fer una guerra tan injusta com va ser l’agressió a l’Iraq.

Passa moltes vegades. Els grups de poder engeguen múltiples mecanismes per dirigir l’opinió pública i portar la societat cap a una determinada posició. Però sovint ho fan ocultant la veritat i desfigurant les dades, de manera que la gent arriba a viure amb una visió falsejada de la realitat.

Les conseqüències són greus. Quan s’amaga la veritat hi ha el risc que vagin desapareixent els contorns del «bé» i del «mal». Ja no es pot distingir amb claredat el que és «just» del que és «injust». La mentida no deixa veure els abusos. Som com «cecs» que volen guiar altres «cecs».

Davant de tants falsejaments interessats sempre hi ha persones que tenen la mirada neta i veuen la realitat tal com és. Són els que estan atents al patiment dels innocents. Ells posen veritat enmig de tanta mentida. Posen llum enmig de tanta foscor.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 23 de febrer, que se’ns ofereixen amb el títol, “La manca de veritat” té com a fonament els fragments (39-45) del capítol 6 de l’evangeli de Lluc.

En la introducció d’aquesta nova homilia, ens porta a molts anys enrere, quan se’ns educava a ser sincers i a dir sempre la veritat. La veracitat ha estat sempre una preocupació important a l’educació. Ho hem conegut des que érem infants. Els nostres pares i educadors podien «entendre» totes les nostres entremaliadures, però ens demanaven ser sincers. Ens volien fer veure que «dir la veritat» és molt important.

Malauradament avui, a aquests conceptes se’ls hi ha donat la volta de manera que podem observar, com els grans poders de la societat utilitzen, sense el menor escrúpol, el “fake news” permanentment, per tal de manipular la realitat: Tenien raó. La veritat és un dels pilars sobre els quals s’assenta la consciència moral i la convivència. Sense veritat, no és possible viure amb dignitat. Sense veritat, no és possible una convivència justa. L’ésser humà se sent traït en una de les seves exigències més profundes.

Avui es condemna amb força tota mena d’atropellaments i abusos, però no sempre es denuncia amb la mateixa energia la mentida amb què s’intenta emmascarar-los. I, tanmateix, les injustícies sempre s’alimenten a si mateixes amb la mentida. Només falsejant la realitat va ser possible fa uns anys fer una guerra tan injusta com va ser l’agressió a l’Iraq. I, dissortadament, recentment –només per interessos partidistes- se’ns vol fer creure que Rússia no va ser l’agressor d’Ucraïna... (!!!) 

Passa moltes vegades. Els grups de poder engeguen múltiples mecanismes per dirigir l’opinió pública i portar la societat cap a una determinada posició. Però sovint (per no dir sempre) ho fan ocultant la veritat i desfigurant les dades, de manera que la gent arriba a viure amb una visió falsejada de la realitat.

És d’una evidència cada cop més manifesta, que l’extrema dreta (o sigui el neo-capitalisme), està arraconant en tots els àmbits socials i religiosos, als sectors progressistes: Les conseqüències són greus. Quan s’amaga la veritat hi ha el risc que vagin desapareixent els contorns del «bé» i del «mal». Ja no es pot distingir amb claredat el que és «just» del que és «injust». La mentida no deixa veure els abusos. Som com «cecs» que volen guiar altres «cecs».

Davant de tants falsejaments interessats sempre hi ha persones que tenen la mirada neta i veuen la realitat tal com és. Són els que estan atents al patiment dels innocents. Ells posen veritat enmig de tanta mentida. Posen llum enmig de tanta foscor. Una conclusió d’aquesta interessant homilia, que ens hauria de motivar vers dues direccions: 1) Com deia la coneguda monja M. Dolors Gaja: Voler ser cristià és llegir l’evangeli i, al mateix temps llegir el diari. 2) Ara més que mai, no podem seguir vivint aliens a la realitat terriblement convulsa dels nostres dies, cal com a mínim, voler estar degudament informats per mitjans no subvencionats ni instrumentalitzats pels poders fàctics dels nostres dies. 

Al·leluia Fl 2,15-16

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplendiu com estrelles en un cel de nit.

En la homilia per el proper diumenge 2 de març, és cert que no se’ns parla específicament de qüestions evangèliques, però si que se’ns insisteix en la necessitat de retrobar-nos urgentment en els valors tan cristians com l’honestedat, així com ser instruments per dignificar la convivència allunyant-nos de les falsedats i les mentides com a mitja per instrumentalitzar i/o manipular als demés.