PERDONAR SEMPRE

Comentari a l’evangeli (Mt 16,21-35) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l'agafà i l'escanyava dient-li: Paga'm tot el que em deus. L'altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t'ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Comentari.-

A Mateu se’l veu preocupat per corregir els conflictes, disputes i enfrontaments que poden sorgir a la comunitat dels seguidors de Jesús. Probablement està escrivint el seu evangeli en uns moments en què, com es diu al seu evangeli, «es refredarà l’amor de la majoria» (Mateu 24,12).

Per això concreta amb molt de detall com s’ha d’actuar per extirpar el mal de l’interior de la comunitat, respectant sempre les persones, cercant primer de tot «la correcció tot sol amb ell», acudint al diàleg amb «testimonis», fent intervenir la «comunitat» o separant-se de qui pot fer mal als seguidors de Jesús.

Tot això pot ser necessari, però com ha d’actuar en concret la persona ofesa? Què ha de fer el deixeble de Jesús que vol seguir els seus passos i col·laborar-hi obrint camins al regne de Déu, el regne de la misericòrdia i la justícia per a tots?

Mateu no podia oblidar unes paraules de Jesús recollides per un evangeli anterior al seu. No eren fàcils d’entendre, però reflectien el que hi havia al cor de Jesús. Encara que hagin passat vint segles, els seus seguidors no n’hem de rebaixar el contingut.

Pere s’acosta a Jesús. Com altres vegades, ho fa representant el grup de seguidors: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». La seva pregunta no és mesquina, sinó enormement generosa. Ha escoltat les paràboles de Jesús sobre la misericòrdia de Déu. Coneix la seva capacitat de comprendre, de disculpar i de perdonar. També ell està disposat a perdonar «moltes vegades», però no hi ha cap límit?

La resposta de Jesús és contundent: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»; has de perdonar sempre, en tot moment, de manera incondicional. Al llarg dels segles s’ha volgut rebaixar de moltes maneres el que havia dit Jesús: «perdonar sempre, és perjudicial»; «dóna al·licients a l’ofensor»; «s’ha d’exigir primer penediment». Tot això sembla molt raonable, però amaga i desfigura el que pensava i vivia Jesús.

Cal tornar a Jesús. A la seva Església calen homes i dones que estiguin disposats a perdonar com ell, introduint entre nosaltres el seu gest de perdó en tota la seva gratuïtat i grandesa. És el que fa brillar millor a l’Església el rostre de Crist.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 17 de setembre XXIII durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “Perdonar sempre”, té com a fonament els fragments (21-35) dels capítol 18 de l’evangeli de Mateu.

L’homilia per aquests proper diumenge, és una crida al perdó i a la reconciliació. És propi de la naturalesa humana, exterioritzar discrepàncies i punts de vista diferenciats. Són ben sabudes les discrepàncies entre Pere i Pau i això no els hi va comportar l’enemistat. Però sovint, les esmentades discrepàncies porten l’ofensa i l’enemistat, conseqüentment, no ens ha d’estranyar que Mateu que va escriure el seu evangeli després de la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC, i que intentés refredar el clima d’hostilitat que ja havia sorgit, ni tampoc que aquesta homilia intenti apaivagar les tensions creixents en el món cristià actual entre conservadors i progressistes. Els conservadors, el mot ho defineix bé, no volen canviar res del que els anys i les costums han consolidat, malgrat pugui ser anacrònic i desfasat. Mentre que els progressistes exigeixen canvis, donat que el que era vàlid i adequat anys enrere, les noves generacions, els avenços tecnològics i les canviants costums, reclamen i exigeixen canvis significatius en el contingut i en les formes, tant en la litúrgia, com també en el Dret Canònic per posar dos exemples. Una concepció diametralment oposada que provoca tensions, grans divergències i de rebot greus ofenses d’uns contra els altres: «es refredarà l’amor de la majoria» (Mateu 24,12)

És per això que concreta amb molt de detall com s’ha d’actuar per extirpar el mal de l’interior de la comunitat, respectant sempre les persones, cercant primer de tot «la correcció tot sol amb ell», acudint al diàleg amb «testimonis», fent intervenir la «comunitat» o separant-se de qui pot fer mal als seguidors de Jesús.

L’homilia es pregunta com ha d’actuar en concret la persona ofesa? Què ha de fer el deixeble de Jesús que vol seguir els seus passos i col·laborar-hi obrint camins al regne de Déu, el regne de la misericòrdia i la justícia per a tots? Mateu no podia oblidar unes paraules de Jesús recollides per un evangeli anterior al seu. No eren fàcils d’entendre, però reflectien el que hi havia al cor de Jesús. Encara que hagin passat vint segles, els seus seguidors no n’hem de rebaixar el contingut.

Però al mateix temps ens exposa una solució, Pere s’acosta a Jesús i li pregunta: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». La resposta de Jesús és contundent: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»; has de perdonar sempre, en tot moment, de manera incondicional. Al llarg dels segles s’ha volgut rebaixar de moltes maneres el que havia dit Jesús: «perdonar sempre, és perjudicial»; «dóna al·licients a l’ofensor»; «s’ha d’exigir primer penediment».

L’homilia, però, no passa per alt allò que al llarg del segles s’ha volgut rebaixar de moltes maneres el que havia dit Jesús: «perdonar sempre, és perjudicial»; «dóna al·licients a l’ofensor»; «s’ha d’exigir primer penediment». Tot això sembla molt raonable, però amaga i desfigura el que pensava i vivia Jesús: A la seva Església calen homes i dones que estiguin disposats a perdonar com ell, introduint entre nosaltres el seu gest de perdó en tota la seva gratuïtat i grandesa. És el que fa brillar millor a l’Església el rostre de Crist.

Al·leluia Jo 13,34

Us dono un manament nou, diu el Senyor.

Que us estimeu els uns als altres

tal com jo us he estimat.

El més engrescador d’aquestes homilies és que aprofundeixen de manera planera, però diàfana, del contingut dels textos evangèlics, explicant-los de manera que qualsevol que els llegeixi, copsa fàcilment el seu contingut com copsava les homilies del nostre estimat Lluís Vila, que a ben segur gaudeix de la celestial casa del Pare.