LA FORÇA TRANSFORMADORA DEL LLEVAT

Comentari a l’evangeli (Mt 13,24-43) per: J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».

Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».

Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Llavors, deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti».

Comentari.- 

Jesús ho repetia una vegada i una altra: Déu ja és aquí tractant de transformar el món; el seu regnat ja arriba. No era fàcil creure’l. La gent esperava quelcom més espectacular: on podien trobar el poder de Déu imposant per fi el seu regnat?

Encara recordava Jesús una escena que havia pogut contemplar des de petit al pati de casa seva. La seva mare i les altres dones s’aixecaven d’hora, la vigília del dissabte, per elaborar el pa per a tota la setmana. A Jesús li suggeria ara l’actuació maternal de Déu introduint el seu «llevat» al món.

Ambe el regne de Déu succeeix com amb el «llevat» que una dona «amaga» a la massa de farina perquè «tot» quedi fermentat. Així actua Déu. No imposa des de fora el seu poder, com l’emperador de Roma. Ve a transformar la vida des de dins, de manera callada i amagada.

Així és Déu: no s’imposa sinó que transforma; no domina, sinó que atrau. I així han d’actuar els qui col·laboren en el seu projecte: com a «llevat» que introdueix al món la seva veritat, la seva justícia i el seu amor de manera humil, però amb força transformadora.

Els seguidors de Jesús no ens podem presentar en aquesta societat com «des de fora», intentant imposar-nos per dominar i controlar els qui no pensen com nosaltres. Aquesta no és la manera d’obrir camí al regne de Déu. Hem de viure «dins» de la societat, compartint les incerteses, les crisis i les contradiccions del món actual, i aportant la nostra vida transformada per l’evangeli.

Hem d’aprendre a viure la nostra fe «en minoria» com a testimonis fidels de Jesús. El que l’Església necessita no és més poder social o polític, sinó més humilitat per deixar-se transformar per Jesús i poder ser ferment d’un món més humà.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari