UN TRESOR AMAGAT
Comentari a l’evangeli (Mt 13,44-52) escrit per: J.A.Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».
Comentari.-
No tothom s’entusiasmava amb el projecte de Jesús. A força persones sorgien no pocs dubtes i interrogants. Era raonable seguir-lo? No era una bogeria? Són les preguntes d’aquells galileus i de tots els qui es troben amb Jesús en un nivell una mica profund.
Jesús va explicar dues petites paràboles per «seduir» els qui romanien indiferents. Volia sembrar, en tots, un interrogant decisiu: no hi haurà a la vida un «secret» que encara no hem descobert?
Tots van entendre la paràbola d’aquell pagès pobre que, mentre cavava en una terra que no era seva, va trobar un tresor amagat en alguna gerra. No s’ho va pensar dues vegades. Era l’ocasió de la vida. No la podia desaprofitar. Va vendre tot el que tenia i, ple d’alegria, va aconseguir el tresor.
El mateix va fer un ric comerciant de perles quan en va descobrir una de valor incalculable. Mai no havia vist una cosa semblant. Va vendre tot el que posseïa i va aconseguir la perla.
Les paraules de Jesús eren seductores. Serà Déu així? Serà això trobar-se amb ell? Descobrir un «tresor» més bell i atractiu, més sòlid i veritable que tot allò que nosaltres estem vivint i gaudint?
Jesús està comunicant la seva experiència de Déu: allò que ha transformat completament la seva vida. Tindrà raó? Serà això seguir-lo? Trobar allò essencial, tenir la immensa fortuna de trobar allò que l’ésser humà està anhelant des de sempre?
Entre nosaltres, molta gent està abandonant la religió sense haver assaborit Déu. Els entenc. Jo faria el mateix. Si una persona no ha descobert una mica l’experiència de Déu que vivia Jesús, la religió és un avorriment. No val la pena.
El més trist és trobar tants cristians les vides dels quals no estan marcades per l’alegria, la sorpresa o la sorpresa de Déu. No ho han estat mai. Viuen tancats en la seva religió, sense haver trobat cap «tresor». Entre els seguidors de Jesús, tenir cura de la vida interior no és una cosa més. És imprescindible per viure oberts a la sorpresa de Déu.
José
Antonio Pagola
Traductor:
Francesc Bragulat
Comentari al comentari.-
Per: Jaume Rocabert
L’homilia, d’entrada, deixa clar que no a tothom entusiasmava el projecta de Jesús, malgrat que l’escoltaven en directe. Si això passava aleshores què no ha de passar ara que malauradament es difon massa sovint, per mitjà dels filtres humans de la religió? No tothom s’entusiasmava amb el projecte de
Jesús. A moltes persones sorgien no pocs dubtes i interrogants. Era raonable seguir-lo? No era una bogeria? Són les preguntes d’aquells galileus i de tots els qui es troben amb Jesús en un nivell una mica profund. L’homilia ens deixa un interrogant: no hi haurà a la vida un «secret» que encara no hem descobert?
Sabem que Jesús utilitzava les paràboles o exemples per fer entendre el seu missatge, amb les quals el seu missatge era més seductor. Serà Déu així? Serà això trobar-se amb ell? Descobrir un «tresor» més bell i atractiu, més sòlid i veritable que tot allò que nosaltres estem vivint i gaudint? Jesús està comunicant la seva experiència de Déu: allò que ha transformat ompletament la seva vida. Tindrà raó? Serà això seguir-lo? Trobar allò essencial, tenir la immensa fortuna de trobar allò que l’ésser humà està anhelant des de sempre? Entre nosaltres, molta gent està abandonant la religió sense haver assaborit Déu.
En la seva conclusió, l’homilia ens descriu una frase que ens hauria d’interpel·lar seriosament, no només a nosaltres, sinó a molts dels jerarques de les diferents religions cristianes: Si una persona no ha descobert una mica l’experiència de Déu que vivia Jesús, la religió és un avorriment. No val la pena. El més trist és trobar tants cristians les vides dels quals no estan marcades per l’alegria, la sorpresa o la sorpresa de Déu.
En front d’aquesta dissortada realitat, l’homilia, no només no calla, sinó que és taxativa: Viuen tancats en la seva religió, sense haver trobat cap «tresor». Entre els seguidors de Jesús, tenir cura de la vida interior no és una cosa més. És imprescindible per viure oberts a la sorpresa de Déu.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Poder gaudir de la lectura –i posteriors reflexions- d’aquestes homilies setmanals que ens descriuen amb claredat i allunyant-se de l’ortodòxia, en aquest cas de la Conferència Episcopal Espanyola (una de les més conservadores), és un autèntic goig, perquè si bé -en algunes ocasions- el seu llenguatge és entre línies per tal d’evitar la censura episcopal i/o les seves represàlies, el què ens pertoca és saber treure’n les positives ensenyances de Jesús, amb la qual cosa ajudarem a aconseguir revertir la crisi que avui pateix el cristianisme.
Per això, una vegada més, insisteixo en recordar-vos l’important que és pregar pel papa Francesc per tal que segueixi encoratjat a fer les reformes necessàries, perquè tots i cadascuns dels membres de la jerarquia, deixin de creure’s ser superiors per passar a ser humils però ferms i veritables pastors i apòstols de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada