UN ESTIL D’ESTIMAR

 Comentari de l’evangeli (Jn 13,31-33a.34-35) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué:--Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir."

34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres (Jn 13,31-35.BCI)

.Comentari.-

Els cristians van iniciar la seva expansió en una societat en què hi havia diferents termes per expressar el que nosaltres anomenem avui amor. La paraula més usada era fília, que designava l’afecte cap a una persona propera i s’emprava per parlar de l’amistat, l’afecte o l’amor als parents i amics. Es parlava també d’eros per designar la inclinació plaent, l’amor apassionat o senzillament el desig orientat cap a qui produeix en nosaltres gaudi i satisfacció.

Els primers cristians van abandonar pràcticament aquesta terminologia i van posar en circulació una altra paraula gairebé desconeguda, àgape, a la qual van donar un contingut nou i original. No volien que es confongués amb qualsevol altra cosa l’amor inspirat en Jesús. D’aquí el seu interès en formular bé el «manament nou de l’amor»: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat».

L’estil d’estimar de Jesús és inconfusible. No s’acosta a les persones cercant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o benestar. Només pensa en fer el bé, acollir, regalar el millor que té, oferir amistat, ajudar a viure. Així ho recordaran anys més tard les primeres comunitats cristianes: «Va passar tota la seva vida fent el bé».

Per això el seu amor té un caràcter servicial. Jesús es posa al servei dels qui el poden necessitar més. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als qui no tenen lloc en la societat ni en la preocupació de la gent. Defensa els febles i petits, els que no tenen poder per defensar-se a si mateixos, els que no són grans o importants. S’acosta als qui estan sols i desvalguts, als qui no coneixen l’amor o l’amistat de ningú.

L’habitual entre nosaltres és estimar els qui ens aprecien i volen de veritat, ser afectuosos i atents amb els nostres familiars i amics, per després viure indiferents cap als que sentim com estranys i aliens al nostre petit món d’interessos. No obstant això, allò que distingeix el seguidor de Jesús no és qualsevol «amor», sinó precisament aquest estil d’estimar que consisteix a acostar-se als qui poden necessitar-nos. No ho hauríem d’oblidar.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

.Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

L’homilia sobre el text joànic del capítol 13, és notablement descri l

L’homilia sobre el text joànic del capítol 13, és notablement descriptiu, doncs ens defineix exactament en què consisteix la veritable estimació, aquella que Jesús va practicar durant els

anys de la seva vida pública i que resta perfectament reflectit quan els diu al seus deixebles: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he

estimat».

 

Tot seguit l’homilia com i de quina manera va estimar, no només als seus deixebles, sinó a tothom: L’estil d’estimar de Jesús és inconfusible. No s’acosta a les persones cercant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o benestar. Només pensa en fer el bé, acollir, regalar el millor que té, oferir amistat, ajudar a viure. Així ho recordaran anys més tard les primeres comunitats cristianes:

«Va passar tota la seva vida fent el bé».

Si estiméssim, a la manera de Jesús, tots els que ens definim com a cristians, des de l’alta jerarquia, continuant pels sacerdots i els i les que han consagrat la seva vida a Déu i acabant pels

laics i laiques més compromesos així per tots i cadascun dels simples creients, el món se’ns dubte seria molt diferent del què estem vivint. Malauradament l’egoisme (ens la seva expressió més

àmplia del mot) ha fet i segueix fent estralls, la qual cosa comporta, fitxant-nos només ara en l’actualitat d’aquest any 2022, una invasió descomunal, injustificable i inconcebible a Ucraïna, amb

les conseqüències deplorables que comporta; el desvergonyiment abusiu de les empreses energètiques del gas i l’electricitat, la qual cosa comporta una explotació i enriquiment desproporcionat, una inflació pels núvols i un empobriment cada cop més gran de la classe treballadora... ah!, tot això sense que els que ho podrien, si més no, apaivagar, facin res de res, doncs el poder del diner està per sobre de qualsevol altre poder!!!

L’homilia, contràriament al què és l’actitud més generalitzada de l’acció dels humans, ens diu quina

va ser la de Jesús: es posa al servei dels qui el poden necessitar més.

Defensa els febles i petits, els que no tenen poder per defensar-se a si mateixos, els que no són grans o importants. S’acosta als qui estan sols i desvalguts, als qui no coneixen l’amor o l’amistat de

ningú.

L’homilia conclou d’una manera que ens hauria d’esperonar a tothom, si més no, als que ens diem cristians: allò que distingeix el seguidor de Jesús no és qualsevol «amor», sinó precisament aquest estil d’estimar que consisteix a acostar-se als qui poden necessitar-nos. No ho hauríem d’oblidar.

Us dono un manament nou, diu el Senyor:

Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

Amigues i amics, que aquesta homilia del Diumenge V de Pasqua, ens esperoni, car si bé les nostres mancances o les de la jerarquia, no són suficients per resoldre l’imperant poder del diner,

si que -molt probablement- podria provocar una reacció molt més generalitzada que frenés o reduís els efectes negatius de l’egoisme desenfrenat.