Apunts, 5a.Trobada (Curs
2017-2018)
Lluc situa la primera part de la missió de Jesús, essencialment
a Galilea, on la seva fama de predicador profètic s’estenia:per tota la regió. «L’escoltaven fariseus
i doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem».
(Lc.5.17).
«Jesús venia del desert i se n'anà a
Natzaret [...].. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i
s'aixecà a llegir un passatge del llibre d’Isaïes» (Is 61,1-2) Jesús va declarar la seva condició
d’enviat, per a «proclamar l’any de gràcia del Senyor.. Plegà el volum i va
dir: «Avui es compleix aquesta escriptura
que acabeu d'escoltar». (Cf. Lc 4,16-30)
Lluc té interès en demostrar que la vida de Jesús es recolza
en el compliment de les promeses de l’AT. Que la seva missió queda definida en l’oracle
d’Isaïes que acaba de llegir.
Tanmateix Lluc estableix un paral·lelisme entre Jesús i Pau,
que «en dissabte i a la sinagoga» escolta «la lectura de la
Llei i dels Profetes», En
acabar la lectura, «els caps de la
sinagoga van dir: «si voleu adreçar
una exhortació al poble, podeu parlar. Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb
la mà», i va resumir el procés de salvació d’Israel (Cf. Ac 13,13-16)
Jesús no és un profeta com els altres- Ell ha rebut la
unció de l’esperit en tota la seva plenitud (Lc 3. 22 i, 4, 1-14) i amb ell
comencen els temps de gràcia, i centre la bona notícia és ell mateix. I,
seguint l’exemple d’Elies i Eliseu, dóna a entendre que la salvació no és només
pels seus conciutadans sinó que va dirigida, també als pagans
Els miracles,
El miracle és una manifestació del
misteri de Jesús, un signe del seu poder salvífic i. en alguns d’ells Jesús
manifesta de forma més destacada la seva revelació com a messies i a la vegada
hi ha una valoració de l’actitud del receptor: Per exemple: En el miracle de la
pesca hi ha obediència (Lc 5,4-6). En
el la curació del leprós, humilitat. (5.12-13). En
el del paralític, confiança i a la vegada solidaritat i esforç.
(Lc 5,17-26) En l’elecció
del publicà Leví, la disponibilitat, (Lc 5,27-32) En el
de Naim (el fill d’una vídua que duien a enterrar). (Lc 7, 22) i en el de la filla
de Jaire, (Lc 8, 40-42 i 49-56), l’esperança: «Els morts ressusciten».
Davant
dels miracles dels morts que ressusciten la gent agafava por però donaven gràcies
a Déu pel do de la vida. Lluc, en aquests dos miracles, a diferència d’altres,
destaca que Jesús no «pregà al Pare», demostrant així el seu poder
salvífic «personal».
Lluc fa un paral·lelisme amb el miracle d’Elies amb la
següent narració:
El
fill de la mestressa de la casa, es va posar greument malalt i va morir. Ella s’adreçà
a Elies, dient-li: «Deixa'm estar, home
de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el
meu fill?».
Elies va agafar el fill «dels braços de la dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i
l'ajagué al seu propi llit.
Després va invocar el Senyor dient: Senyor, Déu
meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu
fill? [...]. ! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant.
El Senyor va
escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure.
La dona va dir a
Elies: Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies
es compleix fidelment. (1Re, 17-24)
Salvador Sol (Llibre de referència: El evangelio según san Lucas, d'Augustín George)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada