LA PREDICACIÓ DE LA PASQUA

Apunts

Pasqua no només significa el pas de mort a vida, i glorificació de Jesús en el Crist, sinó que també el pas de la covardia a l’alliberament dels apòstols. González Faus ha escrit que «La predicació cristiana comença amb la Resurrecció de Jesús». I, que. «La crítica històrica està d’acord en que els discursos del llibre dels Fets dels apòstols són fidels en aquest punt»

Pau recorda als cristians de Corint la primera predicació de l’evangeli: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat;
ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, (1Co 15, 3.-4)

Segons González FausLa, la Resurrecció de Jesús implica dues coses:

        - L’anunci que Jesús viu; «seu a la dreta del Pare»

       - Que la vida nova com la que ara viu Jesús està també destinada a nosaltres; «hem ressuscitat amb Crist».

D’aquesta afirmació se’n deriven dues conseqüències:

1.- «Déu, en destinar per a tots la vida ressuscitada de Jesús, ha perdonat als seus botxins». I, cal considerar que botxins ho som tots, en certa manera, perquè «seguim crucificant a tants cristus sofrents.

2.- «Jesús, el Primogènit d’aquesta vida nova, tornarà aviat per endur-nos tots amb Ell fins a la Vida definitiva. [...] Això va fer que l’Església primitiva tingués una actitud expectant i una oració que deia, i encara diem: Vine, Senyor Jesús!.   

Els morts ressuscitaran

Pau renya als corintis, dient-los: Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. (1Co. 15, 12-14)

Creure en la resurrecció dels morts és el fonament de la nostra fe en Crist. Ressuscitar amb ell i participar de la vida eterna (La Vida), és un misteri. Però: Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. (1Co 15, 19)

Crist és el Senyor de l’Univers. A ell se li sotmetran les nacions i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. [...] Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. (1Co 15, 23-25)

Avui el què no es científic no ens ho arribem a creure. La racionalitat s’imposa. Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» (1Co 15, 35). La resposta de Pau és extemporània: Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta. (1Co 15, 36-37).

I de forma més didàctica, afegeix: Noteu-ho bé, germans: aquest cos de carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu; un cos corruptible no pot heretar la vida incorruptible. I ara us vull revelar un designi secret: no tots morirem, però tots serem transformats. (1Co 15, 50-51).

La pasqua jueva commemora l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte. La Pasqua cristiana significa l’alliberament de la mort.  Per això els cristians podem preguntar: Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? (1Co 15, 55).

Salvador Sol