Reflexions
Sense negar l’absoluta humanitat de Jesús, Leonardo Boff afirma que: «va venir per ser i viure a Crist, no per a predicar-lo». (L. Boff, Jesucristo y la liberación del hombre). En l’evangeli de Joan trobem tres moments en què es reconeix el seu messianisme: quan Joan el Baptista, veient-lo, profetitza: «Mireu l'anyell de Déu!». (Jn 1,36); quan Andreu diu al seu germà Simó (que esdevindrà Pere): «Hem trobat el Messies». (Jn 1,41); quan la samaritana li diu: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit i Jesús li contesta: Soc jo, el qui et parla». (Jn 4, 26).
En les comunitats de cultura hel·lenista s’empra la paraula Crist per a referir-se al terme hebreu Messies, que significa ungit. La unció simbolitza la introducció d’una influència sacramental o divina; la unció és el poder de Déu que vessa la seva gràcia sobre l’home elegit perquè dugui a terme una missió a favor del poble.
Les Escriptures donen al Messies atributs de rei, governant o restaurador. I, també, de servent sofrent. Tot això serà atribuït, d’alguna manera a Jesús, pels seus apòstols i seguidors, en descobrir en ell signes messiànics. D’on treu, sinó, l’autoritat amb que supera la llei, i estableix les bases del Regne? El que per Pere és un moment d’inspiració que el fa exclamar: «Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu» (Mt 16,16), esdevindrà afirmació rotunda en Pau: «Déu l’ha ressuscitat» (Ac 2,24). I, Pere, quan dirigint-se als jueus els diu: «La dreta de Déu l'ha enaltit» (Ac 2,33). I, «Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquests Jesús que vosaltres vau crucificar» (Ac 2,36)
Les Escriptures donen al Messies atributs de rei, governant o restaurador. I, també, de servent sofrent. Tot això serà atribuït, d’alguna manera a Jesús, pels seus apòstols i seguidors, en descobrir en ell signes messiànics. D’on treu, sinó, l’autoritat amb que supera la llei, i estableix les bases del Regne? El que per Pere és un moment d’inspiració que el fa exclamar: «Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu» (Mt 16,16), esdevindrà afirmació rotunda en Pau: «Déu l’ha ressuscitat» (Ac 2,24). I, Pere, quan dirigint-se als jueus els diu: «La dreta de Déu l'ha enaltit» (Ac 2,33). I, «Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquests Jesús que vosaltres vau crucificar» (Ac 2,36)
Pau ens diu que: «Ell (Jesús) és la imatge del Déu invisible». (Co 1, 15). Jesús ens ensenya a viure segons la voluntat de Déu; és l’expressió de l’home autèntic creat a imatge i semblança de Déu. Jesús inicia el camí del Regne i, seguin els escrits de Boff, «sent realitzada la seva missió on veu homes que el segueixen i practiquen [...] allò que ell va viure i anunciar».
Això està clar; Jesús no és exclusivista. Quan «Joan (l’apòstol) digué a Jesús: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres». (Mc 9,38-40)
El messianisme de Jesús s’orienta a tots, però d’una manera especial al pobres i marginats, perquè Déu vol que tota la humanitat tingui salut i sigui feliç. «I, és evident (senyala Boff) que la felicitat de l’home només es pot trobar si s’obre a l’altre que és tant com obrir-se a Déu». «Hi ha un pecat radicalment mortal: el pecat contra l'esperit humanitari». «Us ho asseguro (diu Jesús): tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). I, recordem que: «En el atardecer de nuestras vidas se nos juzgará en el amor» (S. Juan de la Cruz)
El missatge messiànic més clar és el Sermó de la Muntanya, en que Jesús sent misericòrdia per aquells que ploren, pels humils, pels qui tenen fam i set de ser justos, pels compassius, pels nets de cor, pels qui treballen per la pau, pels perseguits pel fet de ser justos i, pels qui, per la seva causa, seran insultats, perseguits i calumniats. «Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel». (cf. Mt 5,1-12)
Mateu ho deixa aquí, però a l’evangeli de Lluc (Lc 6,24-26) hi trobem unes lamentacions de Jesús (que alguns en diuen maleurances), i són aquestes:
· Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
· Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
· Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
· Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!
Boff conclou que en el Sermó de la Muntanya «no es pot parlar de lleis, sinó de l’amor que supera totes les lleis». El manament de l’amor (fins i tot als enemics) és el compendi de la vida messiànica de Jesús.
Salvador Sol
cristiansxxigracia@ono.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada