COMPARTIR ALLÒ QUE TENIM AMB ELS NECESSITATS

Comentari a l’evangeli (Lc 9,11b-17) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat». Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?». Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Els deixebles ho feren i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

Comentari

Els dos problemes més angoixants als llogarets de Galilea eren: la fam i els deutes. Era el que més feia patir Jesús. Quan els seus deixebles li van demanar que els ensenyés a pregar, a Jesús li van sortir des de molt endins les dues peticions: «Pare, doneu-nos avui el pa necessari»; «Pare, perdoneu-nos els nostres deutes, perquè també nosaltres perdonem els qui ens deuen alguna cosa».

Què podien fer contra la fam que els destruïa i contra els deutes que els portaven a perdre les terres? Jesús veia amb claredat la voluntat de Déu: compartir el poc que tenien i perdonar-se mútuament els deutes. Només així naixeria un món nou.

Les fonts cristianes han conservat el record d’un àpat memorable amb Jesús. Fou a camp obert i hi va prendre part molta gent. És difícil de reconstruir el que va passar. El record que va quedar va ser aquest: entre la gent només van recollir «cinc pans i dos peixos», però van compartir la poca cosa que tenien i, amb la benedicció de Jesús, van poder menjar tots.

Al començament del relat es produeix un diàleg molt aclaridor. En veure que la gent té gana, els deixebles proposen la solució més còmoda i menys compromesa; «que vagin als pobles i comprin alguna cosa per menjar»; que cadascú resolgui els seus problemes com pugui. Jesús els replica reclamant la seva responsabilitat; «Doneu-los menjar vosaltres mateixos»; no deixeu els famolencs abandonats a la seva sort.

No ho hem d’oblidar. Si vivim d’esquena els famolencs del món, perdem la nostra identitat cristiana; no som fidels a Jesús; als nostres àpats eucarístics els falta la seva sensibilitat i el seu horitzó, els falta la seva compassió. Com es transforma una religió com la nostra en un moviment de seguidors més fidel a Jesús?

El primer és no perdre la seva perspectiva fonamental: deixar-se afectar més i més pel patiment dels que no saben què és viure amb pa i amb dignitat. La segona cosa, comprometre’s en petites iniciatives, concretes, modestes, parcials, que ens ensenyen a compartir i ens identifiquen més amb l’estil de Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat