SOLO EN LA MEDIDA QUE SIRVAMOS, SEREMOS CRISTIANOS*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli Mc 10,35-45), sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

Jesús segueix caminant cap a Jerusalem. Marc segueix en l’estratègia literària del capítol anterior, quan els deixebles discutien sobre qui era el més important. Després d’anunciar, per tercera vegada la seva passin, l’evangeli proposa una reacció totalment oposada a l’ensenyament de Jesús. Els dotze segueixen segueixen buscant els privilegis del poder. Els apòstols segueixen pensant que la pujada a Jerusalem culminarà amb l’entronització de Jesús com a Rei.

El diumenge passat eren les possessions, avui és el poder, els dos pilars de l’egoisme, que es barregen i es recolzen mútuament. Amb aquest relat es tanca un cicle que abasta els tres anuncis de la passió i les ensenyances d’aquesta proposta.

 

EXPLICACIÓ

Els dos germans que s’apropen a Jesús li diuen mestre, però li van a demanar un favor, no a aprendre el que ell els pot ensenyar.

«Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.» Jaume i Joan pensen que Jesús instaurarà un regne terrenal a Jerusalem i demanen els primers llocs. Ja dèiem el diumenge passat que l’actitud egoista fa que es busquin seguretats aquí i en el més enllà.

«No sabeu què demaneu.» Els criteris de Jesús i els deixebles no són coincidents. Estan en una altre longitud d’onda.

Per a Jesús, el moment de la glòria és la creu. Marc deixa entendre que Jesús, en el moment de la creu tindrà a la dreta i a l’esquerra dos malfactors comuns.

«Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar.» Aquesta reacció no és altre cosa que el senyal de que tots volien el mateix. Tenien les mateixes ambiciona, però eren covards i no ho van demanar. Molts cristians seguim tenint, com els dos germans, el mateix desig d’utilitzar Déu a favor nostre.

«Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos.» És impressionant el resumen que fa de la manera d’utilitzar el poder en el món. Jesús no critica ni la democràcia ni la monarquia; critica les persones que exerceixen el poder oprimint. Jesús dona per suposat que en l’àmbit civil, el normal, es exercir el poder tiranitzant i oprimint als altres. Però no proposa als seus seguidors «res d’això», sinó tot el contrari: Servir. Una lliçó que els cristians oblidem sovint.

«El Fill de l'home, no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida...» Ara no són els caps dels sacerdots els qui li prenen la vida, sinó que és ell el que l’entrega lliurament. Un important canvi de punt de vista.

En el text grec, quan parla de vida, no diu «zoe» ni «bios», sinó «psyche», que no significa vida exactament, sinó el fonament específicament humà de la vida, el psicològic. Donar la vida, no faria referència a la vida biològica morint, sinó posar tot el seu ésser al servei dels altres. Seria, per tant, donar la vida servint.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3...