CONTRA LA JERARQUIA DE PODER

Comentari a l’evangeli (Mc 10,35-45) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

Comentari.

Jaume i Joan s’acosten a Jesús amb una petició estranya: ocupar els llocs d’honor amb ell. «No sabeu què demaneu». Així els contestà Jesús. No han entès res del projecte al servei del regne de Déu i la seva justícia. No pensen «seguir-lo», sinó «asseure’s» als primers llocs.

En veure la seva postura, els altres deu «es van indignar». Ells també alimenten somnis ambiciosos. Tots cerquen obtenir algun poder, honor o prestigi. L’escena és escandalosa. Com es pot acollir un Déu Pare i treballar per un món més fratern amb un grup de deixebles animats per aquest esperit?

El pensament de Jesús és clar. «No ha de ser pas així». Cal anar exactament en la direcció oposada. Cal arrencar del seu moviment de seguidors aquesta «malaltia» del poder que tots coneixen a l’imperi de Tiberi i al govern d’Antipes. Un poder que no fa sinó «tiranitzar» i «oprimir».

Entre els seus no hi ha d’haver aquesta jerarquia de poder. Ningú no està per sobre dels altres. No hi ha amos ni patrons. La parròquia no és del rector. L´Església no és dels bisbes i cardenals. El poble no és dels teòlegs. Qui vulgui ser gran que es posi a servir els altres.

El veritable model és Jesús. No governa, no imposa, no domina ni controla. No ambiciona cap poder. No s’arroga títols honorífics. No cerca el seu propi interès. El seu fort és «servir» i «donar la vida». Per això és el primer i més gran.

Necessitem a l’Església cristians disposats a gastar la seva vida pel projecte de Jesús, no per altres interessos. Creients sense ambicions personals, que treballin de manera callada per un món més humà i una Església més evangèlica. Seguidors de Jesús que «s’imposin» per la qualitat de la seva vida de servei.

Pares que es desviuen pels seus fills, educadors lliurats dia a dia a la seva tasca difícil, homes i dones que han fet de la seva vida un servei als necessitats. Són el millor que tenim a l’Església. Els més «grans» als ulls de Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari. al comentar

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 20 d’octubre de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Contra la jerarquia de poder”, té com a fonament els fragments (35-45) del capítol 10 de l’evangeli de Marc.

En aquesta homilia, se’ns ofereix un concepte expressat per Jesús, de com cal que sigui la jerarquia del 

què ha de ser el nou moviment, si volem dir-li religió, església o simplement cristianisme, que potser defineix millor el que hauria de comportar seguir el missatge del Crist. L’homilia ens descriu el fragment de l’evangeli de Marc, on Jaume i Joan s’acosten a Jesús amb una petició estranya: ocupar els llocs d’honor amb ell. «No sabeu què demaneu». Així els contestà Jesús. No han entès res del projecte al servei del regne de Déu i la seva justícia. No pensen «seguir-lo», sinó «asseure’s» als primers llocs. L’homilia descrius que els altres deu: en veure la seva postura, «es van indignar». Ells també alimenten somnis ambiciosos. Tots cerquen obtenir algun poder, honor o prestigi. L’escena és escandalosa. Com es pot acollir un Déu Pare i treballar per un món més fratern amb un grup de deixebles animats per aquest esperit?

L’homilia, però, deixa ben clar que: el pensament de Jesús és clar. «No ha de ser pas així». Cal anar exactament en la direcció oposada. Cal arrencar del seu moviment de seguidors aquesta «malaltia» del poder que tots coneixen a l’imperi de Tiberi i al govern d’Antipes. Un poder que no fa sinó «tiranitzar» i «oprimir».

En front d’aquesta actitud del deixebles d’aleshores i del molts d’ara, l’homilia és contundent: Entre els seus no hi ha d’haver aquesta jerarquia de poder. Ningú no està per sobre dels altres. No hi ha amos ni patrons. La parròquia no és del rector. L´Església no és dels bisbes i cardenals. El poble no és dels teòlegs. Qui vulgui ser gran que es posi a servir els altres. 

Tant ha de ser així que: el veritable model és Jesús. No governa, no imposa, no domina ni controla. No ambiciona cap poder. No s’arroga títols honorífics. No cerca el seu propi interès. El seu fort és «servir» i «donar la vida». Per això és el primer i més gran. Necessitem a l’Església cristians disposats a gastar la seva vida pel projecte de Jesús, no per altres interessos. Creients sense ambicions personals, que treballin de manera callada per un món més humà i una Església més evangèlica. Seguidors de Jesús que «s’imposin» per la qualitat de la seva vida de servei. 

L’homilia conclou amb un missatge contundent i clar, un missatge que voldríem veure fet realitat al més aviat possible, per tal que els vicis adquirits quan el cristianisme del temps de Constantí, es va deixar subornar per l’emperador romà: Pares que es desviuen pels seus fills, educadors lliurats dia a dia a la seva tasca difícil, homes i dones que han fet de la seva vida un servei als necessitats. Són el millor que tenim a l’Església. Els més «grans» als ulls de Jesús.   

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seva vida com a preu de rescat

per tots els homes.

Certament és un gran goig poder llegir i fer les conseqüents reflexions d’aquestes homilies que ens ofereix el Pagola o els seus col·laboradors, doncs personalment crec que tota homilia no pot ser un drap calent que apaivagui l’angoixa que ens produeix veure un cristianisme en hores baixes, un cristianisme ensopit i sense cap mena de voluntat, per una notable part de la mateixa jerarquia, de posar-se al dia, d’arraconar els anacronismes i de expressar el missatge de Jesús sense tanta parafernàlia litúrgica i ornamental impròpia dels temps actuals i, òbviament amb un llenguatge menys literal i molt més clar com, per exemple, són aquestes homilies.