EN DEFENSA DE LA DONA
Evangeli
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».
La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.
El
que més feia patir les dones a la Galilea dels anys trenta del segle I era la
seva submissió total a l’home dins de la família patriarcal. L’espòs fins i tot
les podia repudiar en qualsevol moment abandonant-les a la seva sort. Aquest
dret es basava, segons la tradició jueva, ni més ni menys que en la llei de
Déu.
Els mestres discutien sobre els motius que
podien justificar la decisió de l’espòs. Segons els seguidors de Xammai, només
es podia repudiar la dona en cas d’adulteri; segons Hillel, n’hi havia prou que
la dona fes qualsevol cosa «desagradable» als ulls del seu marit. Mentre els
doctes homes discutien, les dones no podien aixecar la veu per defensar els
seus drets.
En algun moment, el plantejament va arribar
fins a Jesús: «És permès a un home de divorciar-se de la seva dona?» La seva
resposta va desconcertar tothom. Les dones no s’ho podien creure. Segons Jesús,
si el repudi és a la llei, és per la «duresa de cor» dels homes i la seva
mentalitat masclista, però el projecte original de Déu no va ser un matrimoni
«patriarcal» dominat per l’home.
Déu va crear l’home i la dona perquè fossin
«una sola carn.» Tots dos estan cridats a compartir el seu amor, la seva
intimitat i la seva vida sencera, amb la mateixa dignitat i en comunió total.
Per això el clam de Jesús: «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi» amb
la seva actitud masclista.
Déu vol una vida més digna, segura i estable
per a aquestes esposes sotmeses i maltractades per l’home a les llars de Galilea.
No pot beneir una estructura que generi superioritat de l’home i la submissió
de la dona. Després de Jesús, cap cristià no podrà legitimar amb l’evangeli res
que promogui discriminació, exclusió o submissió de la dona.
En el missatge de Jesús hi ha una predicació
adreçada exclusivament als barons perquè renunciïn a la seva «duresa de cor» i
promoguin unes relacions més justes i igualitàries entre home i dona. On se
sent avui aquest missatge? Quan demana l’Església als homes aquesta conversió?
Què estem fent els seguidors de Jesús per revisar i canviar comportaments,
hàbits, costums i lleis que van clarament en contra de la voluntat original de
Déu en crear l’home i la dona?
Comentari al comentari
Per: Jaume Rocabert
En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 06 d’octubre de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “En defensa de la dona”, té com a fonament els fragments (2-10) del capítol 10 de l’evangeli de Marc.
En l’homilia del proper diumenge, ens parla d’una forçada submissió que existia de la dona envers el seu marit en el temps de Jesús, tal i com ens explica en el seu inici. Submissió que l’evangelista Marc descriu la resposta que els dona Jesús als fariseus: En algun moment, el plantejament va arribar fins a Jesús: «És permès a un home de divorciar-se de la seva dona?» La seva resposta va desconcertar tothom. Les dones no s’ho podien creure. Segons Jesús, si el repudi és a la llei, és per la «duresa de cor» dels homes i la seva mentalitat masclista, però el projecte original de Déu no va ser un matrimoni «patriarcal» dominat per l’home. Déu va crear l’home i la dona perquè fossin «una sola carn.» Tots dos estan cridats a compartir el seu amor, la seva intimitat i la seva vida sencera, amb la mateixa dignitat i en comunió total. Per això el clam de Jesús: «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi» amb la seva actitud masclista.
El darrer paràgraf, la homilia se situa en els nostres temps, on sovint escoltem pels diferents mitjans informatius, unes actituds masclistes inconcebibles en l’actualitat on se suposa (només se suposa) que la nostra societat és molt més culta que la del segle I, noticies esfereïdores provinents de diferents sectors de la societat i que ens manifesten que els masclisme segueix ben viu i arrelat entre nosaltres. En front aquesta trista realitat que fan les autoritats civils i eclesiàstiques per eradicar aquesta trista xacra?: Déu vol una vida més digna, segura i estable per a aquestes esposes sotmeses i maltractades per l’home a les llars de Galilea. No pot beneir una estructura que generi superioritat de l’home i la submissió de la dona. Després de Jesús, cap cristià no podrà legitimar amb l’evangeli res que promogui discriminació, exclusió o submissió de la dona. En el missatge de Jesús hi ha una predicació adreçada exclusivament als barons perquè renunciïn a la seva «duresa de cor» i promoguin unes relacions més justes i igualitàries entre home i dona. On se sent avui aquest missatge? Quan demana l’Església als homes aquesta conversió? Què estem fent els seguidors de Jesús per revisar i canviar comportaments, hàbits, costums i lleis que van clarament en contra de la voluntat original de Déu en crear l’home i la dona?
Al·leluia 1Jo 4,12
Si ens estimem, Déu està en nosaltres,
i dintre nostre el seu amor és tan gran
que ja no hi falta res.
En aquesta homilia, s’endinsa a descriure la necessitat de promoure canvis estructurals molt més dràstics i a promoure fonamentalment un canvi de paradigma social amb lleis més estrictes, no només per castigar als autors dels malvats atemptats masclistes, que també, sinó per prevenir amb garanties jurídiques fonamentalment però també amb garanties estructurals, la impossibilitat que es puguin produir actes de revenja de qualsevol naturalesa.
Malauradament el masclisme es manifesta de diverses maneres i en quasi, o sense el quasi, en la totalitat dels diferents sectors de la societat. No ho especifico, però ho remarco: en tots els sectors de la nostra societat.
