LA CORDIALITAT

 

Comentar a l’evangeli (Mt 5,38-48), escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.

Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial». (Mt 5,39-48)

Comentari.-

La manifestació sensible dels sentiments no és el millor criteri per verificar l’amor cristià, sinó el comportament sol·lícit pel bé de l’altre. En general, un servei humil al necessitat conté, gairebé sempre, més amor que moltes paraules commovedores.

Però a vegades s’ha insistit tant en l’esforç de la voluntat que hem arribat a privar la caritat del seu contingut afectiu. I, tanmateix, l’amor cristià que neix d’allò més profund de la persona inspira també els sentiments, i es tradueix en afecte cordial.

Estimar el proïsme exigeix fer-li un bé, però significa també acceptar-lo, respectar-lo, valorar el que hi ha d’amable en ell, fer-li sentir el nostre acolliment i el nostre amor. La caritat cristiana indueix la persona a adoptar una actitud cordial de simpatia, sol·licitud i afecte, tot superant postures d’antipatia, indiferència o rebuig.

Naturalment, la nostra manera personal d’estimar està condicionada per la sensibilitat, la riquesa afectiva o la capacitat de comunicació de cadascú. L’amor cristià, però, promou la cordialitat, l’afecte sincer i l’amistat entre les persones.

Aquesta cordialitat no és una mera cortesia exterior exigida per la bona educació, ni simpatia espontània que neix del contacte amb les persones agradables, sinó l’actitud sincera i purificada de qui es deixa vivificar per l’amor cristià.

Potser avui no subratllem prou la importància que té el conreu d’aquesta cordialitat al si de la família, a l’àmbit del treball i en totes les nostres relacions. Tot i això, la cordialitat ajuda les persones a sentir-se millor, suavitza les tensions i conflictes, apropa postures, enforteix l’amistat, fa créixer la fraternitat.

La cordialitat ajuda a alliberar-nos de sentiments d’indiferència i de rebuig, ja que s’oposa directament a la nostra tendència a dominar, manipular o fer patir el proïsme. Els qui saben comunicar afecte de manera sana i generosa creen al seu entorn un món més humà i més habitable.

Jesús insisteix a desplegar aquesta cordialitat no només davant de l’amic o la persona agradable, sinó fins i tot davant de qui ens rebutja. Recordem unes paraules seves que revelen el seu estil de ser: «I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari?».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 19 de febrer, del nou any litúrgic, que se’ns ofereixen amb el títol, “La Cordialitat”, sobre els fragments (38-48) del capítol 5 de l’evangeli de Mateu, ens proposa per a la nostra reflexió una seria d’actituds i maneres dissortadament poc comuns entre nosaltres que, seguim copiant els estereotips del passat. El que ens proposa Jesús, justament és diametralment el revés: estimar fins i tot

als enemics, i també als jutges que fan tot el que poden i més per fer-nos la guitza als catalans.

La homilia per aquest proper diumenge és tan diàfana que no necessita cap mena d’aclariment ni de puntualització. Sincerament crec que aquesta cop el seu contingut no pot ser objecte de revisió per part dels canonistes de torn que miren amb lupa aquells continguts que creuen que s’aparten de l’ortodòxia, com tantes vegades ha succeït en escrits o documents en els quals la Conferència Episcopal Espanyola ha censurat i fins i tot penalitzat.

Ja en el primer paràgraf, l’homilia ja ens deixa clar que : La manifestació sensible dels sentiments no és el millor criteri per verificar l’amor cristià, sinó el comportament sol·lícit pel bé de l’altre. En general, un servei humil al necessitat conté, gairebé sempre, més amor que moltes paraules commovedores. Però a vegades s’ha insistit tant en l’esforç de la voluntat que hem arribat a privar la caritat del seu contingut afectiu. I, tanmateix, l’amor cristià que neix d’allò més profund de la persona inspira també els sentiments, i es tradueix en afecte cordial.

De manera, segueix l’homilia que Estimar el proïsme exigeix fer-li un bé, però significa també acceptar-lo, respectar-lo, valorar el que hi ha d’amable en ell per tal que La caritat cristiana indueix la persona a adoptar una actitud cordial de simpatia, sol·licitud i afecte, tot superant postures d’antipatia, indiferència o rebuig. Doncs L’amor cristià, promou la cordialitat, afecte sincer i l’amistat entre les persones.

Aquesta cordialitat no és una mera cortesia exterior exigida per la bona educació, ni simpatia espontània que neix del contacte amb les persones agradables, sinó l’actitud sincera i purificada de qui es deixa vivificar per l’amor cristià.

L’homilia conclou afegint que La cordialitat ajuda a alliberar-nos de sentiments d’indiferència i de rebuig, ja que s’oposa directament a la nostra tendència a dominar, manipular o fer patir el proïsme. Els qui saben comunicar afecte de manera sana i generosa creen al seu entorn un món més humà i més habitable. Jesús insisteix a desplegar aquesta cordialitat no només davant de l’amic o la persona agradable, sinó fins i tot davant de qui ens rebutja. Recordem unes paraules seves que revelen el seu estil de ser: «I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari?».

Al·leluia 1Jo 2,5

Els qui fan cas de la paraula

de Jesucrist

han arribat de debò

a estimar Déu perfectament.

Una conclusió molt pedagògica d’aquests homilia, que hauríem de llegir i rellegir-la sovint per extirpar dels nostres sentiments aquells petits o grans lipomes cancerígens que no ens deixen exercir la caritat cristiana, o el què és el mateix: adoptar una actitud cordial de simpatia, sol·licitud i afecte.

b