Evangeli (Jn 15,9-17) Diumenge 6 de Pasqua, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.-
9 Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a
vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu
amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
11 »Us
he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia
sigui completa. 12 Aquest
és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he
estimat. 13 Ningú
no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. 14 Vosaltres
sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja
no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us
he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu
Pare. 16 No
m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he
confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per
sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això
us mano: que us estimeu els uns als altres.(Jn 15,9-17)
Comentari.-
Jesús s’està
acomiadant dels seus deixebles. Els ha volgut apassionadament. Els ha estimat
amb el mateix amor amb que l’ha estimat el Pare. Ara els ha de deixar. Coneix
el seu egoisme. No saben estimar-se. Els veu discutint entre ells per obtenir
els primers llocs. Què serà d’ells?
Les paraules de Jesús adquireixen
un to solemne. Han de quedar ben gravades en tots: «Aquest és el meu manament:
que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Jesús no vol que
el seu estil d’estimar es perdi entre els seus. Si un dia l’obliden, ningú els podrà
reconèixer com a deixebles seus.
De Jesús va quedar-ne un record
inesborrable. Les primeres generacions resumien així la seva vida: «Va passar
per tot arreu fent el bé». Era bo trobar-se amb ell. Cercava sempre el bé de
les persones. Ajudava a viure. La seva vida va ser una Bona Notícia. Es podia
descobrir en ell la proximitat benefactora de Déu.
Jesús té un estil d’estimar
inconfusible. És molt sensible al patiment de la gent. No pot passar de llarg
davant de qui està patint. En entrar un dia en el petit llogaret de Naïm es
troba amb un enterrament: una vídua va a enterrar el seu fill únic. A Jesús li
surt de dins el seu amor cap aquella desconeguda: «No ploris». Qui estima com
Jesús viu alleujant el sofriment i eixugant llàgrimes.
Els evangelis recorden en
diverses ocasions com Jesús copsava amb la seva mirada el patiment de la gent.
Els mirava i es commovia: els veia patint o abatuts, com ovelles sense pastor.
Ràpidament es posava a guarir els més malalts o alimentar-los amb les seves
paraules. Qui estima com Jesús aprèn a mirar el rostre de les persones amb
compassió.
És admirable la disponibilitat de
Jesús per fer el bé. No pensa en si mateix. Està atent a qualsevol crida,
disposat sempre a fer el que pugui. A un captaire cec que li demana compassió mentre
fa camí l’acull amb aquestes paraules: «¿Què vols que faci per tu?». Amb
aquesta actitud va per la vida qui estima com Jesús.
Jesús sap estar al costat dels
més desvalguts. No cal que l’hi demanin. Fa el que pot per guarir les seves
dolències, alliberar les seves consciències o encomanar la seva confiança en
Déu. Però no pot resoldre tots els problemes d’aquella gent.
Llavors es dedica a fer gestos de
bondat: abraça els nens del carrer: no vol que ningú se senti orfe; beneeix els
malalts: no vol que se sentin oblidats per Déu; acaricia la pell dels leprosos:
no vol que es vegin exclosos. Així són els gestos de qui estima com Jesús.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada