DÉU ESTIMA EL MÓN

Evangeli (Jn 3,14-21) del diumenge 14 de març de 2021, (4r. de Quaresma) i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.-  

¹⁴ I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, ¹⁵ perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. ¹⁶ Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. ¹⁷ Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. ¹⁸ Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. ¹⁹ La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. ²⁰ Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. ²¹ Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu. (Jn 3,14-21.BIC) 

 

Comentari.-

No és una frase més. Paraules que es podrien eliminar de l’evangeli sense que res important canviés. És l’afirmació que recull el nucli essencial de la fe cristiana. «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic». Aquest amor de Déu és l’origen i el fonament de la nostra esperança.

«Déu estima el món». L’estima tal com és. Inacabat i incert. Ple de conflictes i de contradiccions. Capaç del millor i del pitjor. Aquest món no recorre el seu camí sol, perdut i desemparat. Déu l’envolta amb el seu amor pels quatre costats. Això té conseqüències de la màxima importància.

Primer. Jesús és, primer de tot, el «regal» que Déu ha fet al món, no només als cristians. Els investigadors poden discutir sense fi sobre molts aspectes de la seva figura històrica. Els teòlegs poden seguir desenvolupant les seves teories més enginyoses. Només qui s’acosta a Jesús com el gran regal de Déu pot anar descobrint en ell, amb emoció i goig, la proximitat de Déu a tot ésser humà.

Segon. La raó de ser de l’Església, l’únic que justifica la seva presència al món, és recordar l’amor de Déu. Ho ha subratllat moltes vegades el Vaticà II: l’Església «és enviada per Crist a manifestar i comunicar l’amor de Déu a tots els homes». No hi ha res més important. El primer és comunicar aquest amor de Déu a tot ésser humà.

Tercer. Segons l’evangelista, Déu fa al món aquest gran regal que és Jesús, no «perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mirjà d’ell». És perillós fer de la denúncia i la condemna del món modern tot un programa pastoral. Només amb el cor ple d’amor a tothom podem cridar-nos els uns als altres a la conversió. Si les persones se senten condemnades per Déu, no els estem transmetent el missatge de Jesús, sinó una altra cosa: potser el nostre ressentiment i enuig.

Quart. En aquests moments en què tot sembla confús, incert i descoratjador, res no ens impedeix a cadascú d’introduir una mica d’amor en el món. És el que va fer Jesús. No cal esperar res. Per què no pot haver-hi en aquests moments homes i dones bons que introdueixin en el món amor, amistat, compassió, justícia, sensibilitat i ajuda als que pateixen…? Ells construeixen l’Església de Jesús, l’Església de l’amor.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat