Evangeli (Mt 22,1-14) – diumenge 11 d’octubre de 2020, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.-
1 Jesús
es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
2 --Amb
el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu
fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats
a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià
uns altres servents amb aquest encàrrec:
»--Ja tinc preparat el meu
banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
5 »Però
ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu
negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van
maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les
seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors
va dir als seus servents:
»--El banquet
de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu,
doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10 »Aquells
servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i
dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
11 »Aleshores
el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que
no duia vestit de noces, 12 i li digué:
»--Amic, com és que has entrat
aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13 Llavors
el rei digué als qui servien:
»--Lligueu-lo de mans i peus i
llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de
dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són
escollits. (Mt 22,1-14. MCI)
Comentari.- Jesús coneixia molt bé la vida dura i
monòtona dels camperols. Sabia com esperaven l’arribada del dissabte per
«alliberar-se» de la feina. Els veia gaudir a les festes i en els casaments.
Quina experiència podia haver-hi de més joiosa per aquella gent que ser
convidats a un banquet i poder seure a taula amb els veïns a compartir una
festa de noces?
Mogut per la seva
experiència de Déu, Jesús es posà a parlar d’una manera sorprenent. La vida no
és només aquesta vida de treballs i preocupacions, penes i disgustos. Déu està
preparant una festa final per a tots els seus fills i filles. A tots ens vol
veure asseguts al seu costat, al voltant d’una mateixa taula, gaudint per
sempre d’una vida plenament feliç.
No s’acontentava
només amb parlar així de Déu. Ell mateix convidava a tots a la seva taula i
menjava fins i tot amb pecadors i indesitjables. Volia ser per a tots la gran
invitació de Déu a la festa final. Els volia veure rebent amb goig la seva
crida, i creant entre tots un clima més amistós i fratern que els preparés
adequadament per a la festa final.
Què ha estat
d’aquesta invitació?, qui l’anuncia?, qui l’escolta?, on es poden tenir
notícies d’aquesta festa? Satisfets amb el nostre benestar, sords a tot el que
no sigui el nostre propi interès, no creiem necessitar Déu. ¿No ens estem
acostumant a poc a poc a viure sense necessitat d’una esperança última?
A
la paràbola de Mateu, quan els que tenen terres i negocis rebutgen la
invitació, el rei diu als seus criats: «aneu, doncs, a les cruïlles
dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu». L’ordre és
inaudita, però reflecteix el que sent Jesús. Malgrat tant de rebuig i menyspreu
hi haurà festa. Déu no ha canviat. Cal continuar convidant.
Però ara el millor és
anar a «les cruïlles dels camins» per on transiten tantes persones errants,
sense terres ni negocis, als quals ningú ha convidat mai a una festa. Ells
poden entendre millor que ningú la invitació. Ells poden recordar-nos la
necessitat última que tenim de Déu. Poden ensenyar-nos l’esperança.
*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada