Apunts, 4a
Trobada (Curs 2015-2016).
Jesús sembla interessat en saber: «Qui diu la gent que sóc jo?» (Mc 8,27). Uns diuen Elies, altres Joan Baptista... «I vosaltres, qui dieu que sóc? (Mc 8,29) Pere li respon: «Tu ets el Messies» (Mc 8,29). Jesús accepta la resposta, perquè: «això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!» (Mt 16,16-17). Però ell no és el tipus de messies que el poble esperava. Per això «els prohibí severament que ho diguessin a ningú» (Mc 8,30)
Jesús exerceix un messianisme de
denúncia que capgira la història. La Teologia de l’Alliberament (anys 70–80),
va pretendre fer aquesta lectura de la resposta de Pere. Jesús és el «Messies
de Déu» (Lc 9,20) que s’enfronta a les autoritats del seu temps; és crític amb els
que governen el Temple i amb la pax
romana del Cèsar. La Teologia de l’Alliberament recupera aquest Jesús, que ens
empeny a les «lluites pacífiques» pels canvis socials que han de ser els fonaments
del Regne; de donar ple sentit a la resposta de Pere, descobrint el Jesús dels
evangelis que va posar en evidència les injustícies del seu temps.
El
poder del «Messies de Déu» (Lc 9,20) és estar al costat dels que no tenen poder.
Les institucions polítiques i socials -i els governs-,,
no es preocupen dels més pobres. Quan el «sistema» invoca el «poder de Jesús»
està utilitzant cristologies que desfiguren el Jesús històric per servir-se’n,
en benefici propi. Els atacs al sistema es presenten com induïts pel maligne, i
es busquen culpables individuals, mai es reconeix culpable el propi sistema.
Una
lectura esbiaixada de les cristologies a l’ús, fomenta actituds
individualistes, en les que cadascú espera que siguin ateses les «seves»
necessitats més vitals i poder mantenir el seu estatus social. Milionaris i
pobres es donen les mans en les esglésies i demanen protecció, però cadascú ho
fa pensant en els seus interessos. Sembla que Jesús ja no és l’«opció
preferencial pels pobres», sinó un benefactor de les minories que tenen molt, i
deixen que les majories excloses es resignin a una mínima participació en els
bens de la terra.
En
certa manera estem en un temps que recorda la figura de «El anticristo»,
de Nietzche, en que
un personatge «diví» justifica el sofriment del poble. El capitalisme considera
que el pobre és culpable de ser-ho.
La teologia tradicional és androcèntrica, només veu la
«figura» masculina de Jesús. Però, si en comptes d’aquesta exclusivitat
s’avancés en els múltiples camins salvífics, des del Crist, quedarien incloses
les dones i també els marginats. Al costat de la figura de Jesús, es posaria en
valor la importància de la comunitat cristiana, constituïda per homes i dones.
Jesús seria una centralitat oberta, dialogal, amb tots els homes i dones de la
comunitat. Una comunitat esdevinguda «crística». Crist és l’expressió de la
dimensió salvífica entre persones; no és només un títol que se li dóna al
Ressuscitat, sinó que és un qualificatiu que abasta els homes i dones que poden
dir, com va dir Pau: «És Crist qui viu en mi». (Ga 2,20).
Quan Jesús els va dir «Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el
pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. (Jn 6,51) molts dels
qui el seguien s’escandalitzaren. «Llavors Jesús digué als Dotze: També
vosaltres em voleu deixar?» Pere respon, una vegada més, per tots els que han
descobert en ell «el Sant de Déu»: «Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de
vida eterna» (Jn 6,68).
La Teologia de l’Alliberament s’ha
d’entendre com un seguiment d’aquest Jesús que denuncia les injustícies que
marginen els pobres, víctimes de les estructures del poder.
Salvador Sol, sobre un text d’Ivone Guevara: 10 Preguntas
clave sobre Jesús de Nazaret, de J.José Tamayo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada