divendres, 17 de maig del 2013

NARRACIó I MISTERI DE LA RESURRECCIÓ

Apunts, 12a  Trobada.


Jesús és viu. Ho afirma Pau: ressuscità el tercer dia (1 Co 15,4). Pau va veure Crist, “perquè ha vist la llum que constitueix el més pregon de la seva persona”. Els evangelis destaquen més la presència corporal, fins i tot fan que (Jesús ressuscitat) mengi amb els apòstols, símbol del banquet celeste, per sobre de la Llum de l’Esperit que encegà a Pau, que són els dos pols del coneixement de Jesús.   

a)       Afirmar la presència de Crist no és el mateix que afirmar que Jesús va ser vist amb el cos seu físic, El cos de Crist, tot i ser igual al de Jesús en la Creu, ara té la condició de glorificat: ha esdevingut cos celeste, incorruptible, glorificat. És  dir: cos espiritual (1 Co 15,40-42; 44-46)
b)      Tampoc és el mateix afirmar que Crist és viu perquè el sepulcre és buit. La raó de la victòria de Jesús sobre la mort és l’amor del Pare que no deixa que el seu Fill experimenti la corrupció del sepulcre. (cf Sa1m 16,10) El criteri per la recerca de Jesús és aquell que diu; Perquè busqueu entre els morts aquell qui viu?. No és aquí. Ha ressuscitat . (Lc 24,6)
c)       Tampoc és el mateix afirmar la Resurrecció que afirmar que la resurrecció és un fet històric evident. L’evidència es fa clara en si mateixa per la percepció certíssima. La resurrecció és evident en la fe. Com diu, amb gran sentit comú Tomàs d’Aquino: “ningú no va veure com Jesús ressuscitava”. Ens calen signes que ens certifiquin l’esdeveniment de la resurrecció. Però cal afegir que són signes, no pas pures evidències fàctiques. Els signes cal entendre’ls; cal projectar-hi la Llum de l’Esperit que els clarifica. En síntesi: els apòstols van “veure” Crist amb els ulls de la fe. Con diu Tomàs d’Aquino:  oculata fidem viderunt  (Summa theol. III q 55, a 2 ad 1).
d)      Finalment, afirmar que l’aparició a Pau és a-típica respecta de les aparicions als altres apòstols no és enfocar bé les coses.  Pau percep la veu i la llum  -que li mostren el ressuscitat- d’una manera totalment miraculosa, que per a ell constitueix una veritable evidència de fe. Així exactament esdevé per als altres apòstols que perceben el ressuscitat en la llum de l’Esperit Sant, tant intensa espiritualment parlant com la que encegà Pau. Els apòstol no podien dubtar que Jesús era viu, tot i que els signes transmissors de la seva presència no fossin els corresponents al seu cos físic; el cos físic de Jesús ara és espiritual.

El cos gloriós de Crist conserva els senyals de la crucifixió: mireu-me les mans i els peus. Soc jo mateix. (Lc 24,39). Els deixebles el reconeixen: És el Senyor. Per això van creure (i creiem) que ve de Déu. Jo i el Pare som U. (Jn  20,28) 

Els senyals més importants de la Resurrecció són les aparicions que els evangelis col·loquen en primer pla. Són signes que provoquen una evidència en la fe, sense que això signifiqui una presència del cos físic de Jesús, sinó amb un cos espiritual. Per això: els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. (Lc 14,16). Que Crist es “deixà veure” vol dir que la llum de l’Esperit que obre els ulls de la fe permet de veure i creure la nova corporalitat de Crist gloriós.

És importantíssima l’afirmació que els deixebles han vist a Crist amb els ulls de la fe, perquè diu Pau que només la fe pot “veure” allò que pertany al misteri. Però també és molt important l’afirmació que, fins i tot per “veure” i “creure” que Jesús és viu, cal la paraula de la fe que escoltem amb l’oïda. Nosaltres també creiem per les paraules de la Comunitat apostòlica. I en que algunes de les nostres “aparicions” són les “mocions” (impulsos) de la Gràcia, és a dir, de l’Esperit. 

La tradició ens ha transmès que el cos no estava a la tomba. D’aquí que l’evangelista pugui fer dir a l’àngel: no és aquí, quan per la naturalesa de les coses el cos havia de ser-hi. Per això el sepulcre buit funciona com a signe (miracle) i el deixeble estimat pot passar del “veure” al “creure” quan entra a la cambra mortuòria i veu que el cos no hi és; hi ha una buidor significativa.    

Jesús posseeix la Resurrecció rebuda del Pare com a seva, de la mateixa manera que la seva Paraula que nosaltres escoltem és seva i del Pare. (cf. Jn 14,24).  Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare (Jn 14,7). El Ressuscitat s’adreça als seus amb la salutació pasqual: Pau a vosaltres. I ho fa tanmateix a l’Església que som nosaltres en Crist i Crist en nosaltres. L’evangeli de Joan destaca la sang i l’aigua que brolla del costat de Crist: sang i aigua que simbolitzen els sagraments del Baptisme i de l’Eucaristia. Els dos sagraments que “fan” l’Església. 

Salvador Sol,
sobre el llibre Qui és Jesús de Natzaret de Rovira Belloso

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada