DEIXEM QUE JESÚS ENTRI A CASA NOSTRA

Comentari a l’evangeli (Lc 2,41-52) escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.-

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.

El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes. 

Comentari.

Necessitem abans de res cercar, cuidar i desenvolupar un projecte sa, digne i feliç de família que pugui concretar-se en la vida concreta de cada llar. Jesús, acollit amb fe i convicció a la nostra família, ens pot ajudar a corregir i millorar la nostra manera de viure i ens pot descobrir un camí nou més digne de seguidors del seu Evangeli.

Deixar entrar Jesús a casa nostra significa arrelar la família amb més veritat, més passió i més il·lusió en la seva persona, el missatge i el projecte del regne de Déu. Moltes coses caldrà fer els propers anys per revifar les nostres famílies, però res més decisiu que posar Jesús al centre de la llar, confiant en la seva promesa: «on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells» (Mateu 18,20). No esteu sols. Al centre de la vostra llar hi ha Jesús. Ell us reuneix, us encoratja i us sosté. Amb Jesús tot és possible.

Acollir Jesús a casa és tasca de tota una vida. El primer és aprendre a viure a casa amb un cor nou i un esperit renovador. Això vol dir començar a viure una nova relació amb Jesús, una adhesió més viva. Una família formada per cristians que amb prou feines coneixen Jesús, que només el confessen de tant en tant i de manera abstracta, que mai no llegeixen l’evangeli, que es relacionen amb un Jesús mut del qual no senten res especial, res d’interès per a l’home i la dona d’avui, un Jesús apagat que no atrau ni sedueix, que no toca els cors… és una família que difícilment podrà sentir la seva força renovadora.

Si ignorem Jesús i en desconeixem el missatge, no podrem orientar la nostra vida de família des del seu Evangeli. Si no sabem mirar el món, la vida, les persones, els fills, els problemes… amb els ulls amb què Jesús mirava, direm que comptem amb la llum privilegiada de la revelació, però serem una família cega que no sap mirar la vida com la mirava Jesús. I si no escoltem el patiment de la gent amb l’atenció, la sensibilitat i la compassió amb què Jesús escoltava els qui trobava pel camí patint, serem famílies sordes. I si no sintonitzem amb l’estil de viure de Jesús, amb la seva passió per fer un món més just, amb la seva tendresa envers els nens, amb el seu perdó als menyspreats… no sabrem transmetre el millor que Jesús transmetia, el més valuós, el més atractiu: la Bona Notícia.

Es tracta de viure a les nostres famílies aquesta experiència: caminar els propers anys cap a un nivell nou de convivència familiar, més inspirada i motivada per Jesús, i cap a una dinàmica i un estil de vida més ben orientats a obrir camins al regne de Déu, és a dir , a aquest món nou més humà i més feliç que vol el Pare per a tots, començant pels últims. Després de vint segles de cristianisme, les famílies cristianes necessiten un «cor nou» per viure i comunicar la Bona Notícia del Déu revelat en Jesús enmig de la societat actual. El que és decisiu és no resignar-se a viure avui en família sense Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 29 de desembre Festivitat de la Sagrada Família, que se’ns ofereixen amb el títol, “Deixem que Jesús entre a casa nostra”, té com a fonament els fragments (41-52) del capítol 2 de l’evangeli de Lluc.

L’homilia del proper diumenge 29 de desembre, ens defineix ja en el seu primer paràgraf, i de manera concisa, com hauríem de voler que fos el nostre projecte de família. Òbviament la figura de Jesús caldria que hi fos cabdal, car d’aquesta manera, a ben segur que moltes de les problemàtiques que malauradament hi apareixen, a ben segur desapareixerien. 

En el segon paràgraf, l’homilia ens recorda una cabdal promesa de Jesús: «on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells» Si en el centre de la nostra vida i de la nostra llar hi tenim a Jesús, a ben segur que la convivència seria positiva, car Ell us reuneix, us encoratja i us sosté. Amb Jesús tot és possible. 

El tercer paràgraf de l’homilia ens fa un retrat trist, distant i apagat del que, malauradament, són moltes de les famílies, en les quals només si respira un ambient apagat i distant de l’amor que Jesús ens té per tots i cadascun dels humans, car pels que el tenen al centre de les seves vides, és un Jesús apagat que no atrau ni sedueix, que no toca els seus cors… és una família que difícilment podrà sentir la seva força renovadora.

• En el quart paràgraf, l’homilia ens descriu la fredor d’esperit d’aquells que dissortadament o no coneixen a Jesús o, ja sigui per la trista materialització de la societat que el neocapitalisme ha aconseguit institucionalitzar, resulta que Si no sabem mirar el món, la vida, les persones, els fills, els problemes… amb els ulls amb què Jesús mirava, direm que comptem amb la llum privilegiada de la revelació, però serem una família cega que no sap mirar la vida com la mirava Jesús. La qual cosa comporta que si no sintonitzem amb l’estil de viure de Jesús, amb la seva passió per fer un món més just, amb la seva tendresa envers els nens, amb el seu perdó als menyspreats… no sabrem transmetre el millor que Jesús transmetia, el més valuós, el més atractiu: la Bona Notícia.

En el cinquè i darrer paràgraf de la homilia ens motiva a totes i a tots a un apropament més decidit i profund ver aquest Jesús que, malgrat la nostra fredor i distanciament, segueix estimant-nos i esperant quer finalment ens apropem a Ell, vers a una dinàmica i un estil de vida més ben orientats a obrir camins al regne de Déu, és a dir, a aquest món nou més humà i més feliç que vol el Pare per a tots, començant pels últims. Després de vint segles de cristianisme, les famílies cristianes necessiten un «cor nou» per viure i comunicar la Bona Notícia del Déu revelat en Jesús enmig de la societat actual. El que és decisiu és no resignar-se a viure avui en família sense Jesús.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor,

perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill.

Un nova homilia de l’equip del Pagola, que ens descriu a la perfecció les grans diferències existents entre els que en el centre de la seva vida hi tenen prioritàriament a Jesús i els que arrastrats per la malèfica societat del consum o el què és el mateix, la trista materialització de la vida i en conseqüència el total distanciament dels sentiments i de la sensibilitat per la pobresa de la gran majoria de la humanitat, de les atrocitats provocades per les guerres i els genocidis que aquestes produeixen, així com la fam en gran part del nostre món, així com la consegüent explotació d’homes, dones i infants