Jesús va començar com Joan Baptista predicant la
conversió. I, aquesta és fruit de la gràcia del perdó que Déu concedeix si hi
hagi algú que el demani i el reculli.
Ha arribat el temps de la gràcia: «Sortoses les entranyes que et van dur i
els pits que vas mamar!». -li diu la dona a Jesús que el reconeix
salvador-. La resposta és contundent: «Més sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!». (Lc
11,28).
Jesús,. aleshores, adreçant-se als que l’escoltaven, els
va dir: «--La gent d'aquesta generació és dolenta:
demana un senyal» (Lc 11,29-30) per creure en el Fill de l'home.
conversió és aquella part de l’home i de la dona que
aconsegueixen el verdader perdó per ells mateixos.
Lluc, igual que els altres evangelista, explica curacions
semblants per deixar constància del binomi curació (= perdó), En la mentalitat
cristiana tots som pecadors però el perdó ja no va associat a la curació sinó
al misteri de la resurrecció de Jesús.
La funció del Baptista
no és la de perdonar. Ell només predica un baptisme
de conversió. El perdó només l’atorga Déu en Jesús. Per això és: «Beneït».
Perquè «ve en nom del Senyor».
Joan demana «fruits de conversió» i la gent li demanava (que
han de fer» per aconseguir-ho (cf. Lc 3,10-14). També Pau, en el camí de
Damasc, pregunta: «Senyor, (que he de fer?». Doncs: «qui tingui dues túniques
que,en doni una a qui no en té cap, i el que tingui per menjar que el
comparteixi» Als soldats. Joan els demana que siguin justos i no utilitzin la
violència amb ningú. I diu el mateix als recaptadors de impostos: ni violència
ni injustícies.
Quatre exemples paradigmàtics de perdó: El paralític perdonat (Lc 5, 17-26).- La pecadora (Lc 7,
36-50) Els que no saben el
que fan. (Lluc, 23:34), El bon
lladre (Lc 23, 35-40) Després d’aquell extraordinari: «Pare, perdona’ls perquè no
La curació del paralític
és un exemple de que el mira va sempre associat al perdó; a demostrar que Jesús
té poder per a perdonar els pecats. Quan el Baptista fa preguntar a Jesús si és
ell el messies o n’hem d’esperar un altre, la resposta és: «els coixos caminen, els leprosos queden
purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova». (Jn
7, 20-22)
El relat de la
pecadora presenta, contra les crítiques dels fariseus (si fos un
profeta sabria qui és aquesta dona), la
gratitud abans del perdó. «Tu no m'has
rebut amb un -li recrimina a
l’anfitrió-, ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus».
A qui se li perdona molt, estima molt. I, adreçant-se a la dona, li diu: «Els
teus pecats et són perdonats». (Lc 7,40-48)
El perdó als qui el maltracten
clavant-lo a la creu. El perdó dels enemics: «Pare, perdona’ls, no saben el
que fan»I
El bon lladre. La
immediatesa del perdó: «Aquesta nit». No li contesta en termes escatològics, ni
en promeses de futur. No: «Aquesta nit estaràs amb mi al Paradís»
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre: El evangelio de San Lucas d'Augustín Georgee
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada