«Qui diuen les dones que soc jo?»

Apunts,   12a  Trobada (Curs 2015-2016).

La teologia feminista busca relacionar: L’Experiència de vida de les dones amb l’Experiència que tenen de Déu, viscuda i experimentada, des de la quotidianitat femenina..

Si Déu està de part dels més dèbils, vol dir que està a favor dels nens, les dones i els vells.

Fent una relectura, hermenèutica, de la Bíblia, es poden rescatar els elements positius a favor de la dona que el patriarcalisme ha dissimulat. Per això les feministes reivindiquen el valor, les vivències i l’experiència que avui tenen de Déu. També la capacitat de resistència i d’esperança.

L’antropomorfisme presenta la imatge de Déu en forma masculina, i els evangelis deixant clar que Jesús va ser un home. Però, més que la seva figura masculina cal centrar-se en les seves «dites» i els seus «fets», preguntant-se si el Salvador, també ho és per a les dones.

La marginació de la dona en el cristianisme neix de la redacció dels capítols 2 i 3 del Gènesi, fent de la dona un «ser inferior» pel fet d’haver estat creada després de l’home i des de l’home. Pels sants i doctors de l’Església Agustí i Tomàs, «la naturalesa inferior (de la dona) prové del càstig per haver estat la inductora al pecat». I a més, antropològicament –segons ells- tenen: menys capacitat racional i menys control moral. Per això, doncs, no poden formar part de la jerarquia que es recolza en l’ordre natural creat per Déu.

Però no va ser així en les primeres comunitats cristianes, on les dones havien tingut papers destacats. Lluc transcriu del profeta Joel aquesta narració dels últims dies: «Els darrers dies, és Déu qui ho afirma, abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran. [...] abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes, i profetitzaran». (Ac 2,17.18)

La cristològica va considerar que només els homes podien actuar com a in persona Christi, En las cartes a Timoteu 1 i 2, i a Tito (no escrites per Pau), es parla de l’organització de les comunitats cristianes, establint jerarquies d’orde i de govern, amb exclusió de les dones.

L’any 312 dC, amb la conversió de l’emperador Constantí la religio illicita passà a ser religió oficial. El cristianisme s’instal·la en el poder polític i l’Església recupera la idea davídica del messianisme. I encara un altre factor. A l’edat mitjana l’Església adoptà la concepció aristotèlica de la reproducció, en que l’home és portador del semen (de la vida) i rebaixa la dona al paper d’habitacle on es desenvolupa el nou ser. Atenent a aquesta superioritat de l’home, la cristologia del moment només podia acceptar que Déu s’encarnés en un cos d’home. I, si Crist ontològicament havia de ser home, només l’home podia representar Crist,

L’exprofessor de Tubinga Jürgen Moltmann, destaca que Jesús va cridar homes i dones a seguir-lo i anunciar la Bona Nova. L’exegeta nord-americà Leonard Swidler, va escriure al Catholic World, que Jesús va ser el primer feminista de la història, atenent al respecta i deferència en que les va tractar. Pau parla de la Nova Humanitat, en la que «no hi ha dona sense home ni home sense dona; perquè, si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu». (1 Co 11,11-12).

El fet que Jesús fos home, no es teològicament rellevant per a la comunitat cristiana. Per la força de l’Esperit dones i homes, negres i blancs, ancians i joves, la naturalesa entera estem caminant vers una realitat nova transformada, on la igualtat i dignitat de tots serà respectada.

Notes de: Salvador Sol, Sobre text de: Ana María Tepedino, (10 Preguntas clave sobre Jesús de Nazaret, de Juan-José Tamayo Acosta)