L’ESGLÉSIA DE JESÚS, El FILL ETERN

Apunts, 10 a  Trobada (Curs 2014-2015).

La Pasqua revela que el Jesús històric -«nascut d'una dona, sota la Llei» (Ga 4,4)-, ha iniciat la nova història de la humanitat. «Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser terrenal; però el darrer Adam és Esperit que dóna vida. [...] Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel». (1Co 15,45-49). Aquesta nova humanitat, que neix per les «causes» de Jesús, ha rebut el nom d’ekklesia (assemblea).   L’Església està formada pels qui escolten la paraula del Fill etern -«Al principi existia el qui és la Paraula» (Jn 1,1)-, que són renovats per la Pasqua, i no esperen cap novetat o salvació més alta que aquella realitzada pel Crist; una communio que es reuneix per a celebrar la glòria de Déu i compartir, des de la  gràcia, el gran misteri de la vida; una nova comunitat d’alliberats pel Crist, compartint l’esperit d’amor que és «pacient i sempre espera...» (1Co 13,4-7)    Amb Jesucrist ha acabat la història del poder, les divisions que provenen de la lluita i de la por de la mort. «Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals». (Ga 5,24).   L’Església s’ha d’entendre des del Regne. Un regne que segueix essent el gran futur, una esperança sempre oberta al món amb signes visibles de la seva presència.   L’Església com a resposta a la voluntat de Jesús, obrint nous camins de renovació i plenitud de vida per a tots els humans. (cf Mt 8,11-12).   L’Església i l’Esperit de Crist: presència i manifestació (sagrament) de Déu. L’experiència eclesial va lligada a l’acció de Déu, a través de l’Esperit.   L’Església com a realitat social. Com va ser des del principi, l’Església avui assumeix tasques socials d’ajuda, solidaritat fraterna i celebració comunitària.   Església en societat d’encarnació. En la seva funció profetico-social l’Església encarna la teologia del món: la Doctrina Social establerta pels últims papes.   Església en societat de revolució. Mitjançant encícliques com la Populorum progressio, sobre la promoció i desenvolupament dels pobles (Pau VI 1967) l’Església promou el full de ruta per assolir una societat més humana i més justa.     Obertura escatològica. L’Església se situa en el procés escatològic de gratuïtat salvadora, «Quan (al final) el Crist dirà (a Déu): “Tot està sotmès”», (1Co 15,27)   L’Església és (hauria de ser):   -     Poble.- Peregrins caminant vers la terra promesa         (escatologia)   -     Assemblea (qahal).- Reunió de compromesos en         ideals compartits   -     Comunitat (edah).- Creients units amb finalitat         religiosa o sagrada.   -     Crida (kalein).- Homes i dones convocats en         (koinomia – communió).   -     Nova aliança.- Fidels a la promesa de Déu,         compromesos en el Crist.   -     Cos de Crist.- Presència del Messies a la terra         (Sagrament de Déu).   En el credo diem que: L’Església és una: unitat que s’edifica en la justícia; és santa, perquè és temple de l’Esperit; és catòlica: oberta a tota la humanitat; es apostòlica, fonamentada en la paraula i en la fe dels apòstols.   Salvador Sol

Lectura i reflexions sobre el llibre de Xabier Pikaza, Para leer LA HISTORIA DEL PUEBLO DE DIOS.