RECUPERAR CAMINS

Comentari a l’evangeli (Mt 3,1-12) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

 

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d'ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí"». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d'escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s'acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d'Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l'arrel dels arbres, i ja sabeu que l'arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l'entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s'apaga».

Comentari.-

És molt fàcil quedar-se a la vida «sense camins» cap a Déu. No cal ser ateu. No cal rebutjar Déu de manera conscient. Només cal seguir la tendència general dels nostres dies i instal·lar-se en la indiferència religiosa. De mica en mica, Déu desapareix de l’horitzó. Cada cop interessa menys. És possible avui recuperar camins vers Déu?

Potser el primer és recuperar «la humanitat de la religió». Abandonar camins ambigus que condueixen cap a un Déu interessat i dominador, gelós només de la seva glòria i el seu poder, per obrir-se a un Déu que cerca i desitja, des d’ara i per sempre, el millor per a nosaltres. Déu no és l’Ésser Suprem que aixafa i humilia, sinó l’Amor Sant que atrau i dóna vida. Les persones avui tornaran a Déu no empeses per la por, sinó atretes pel seu amor.

Cal alhora eixamplar l’horitzó de la nostra vida. Estem omplint la nostra existència de coses, i ens estem quedant buits per dins. Vivim informats de tot, però ja no sabem cap on orientar la nostra vida. Ens creiem les generacions més intel·ligents i progressistes de la història, però no sabem entrar al nostre cor per a adorar o donar gràcies. Ens apropem a Déu quan ens posem a cercar un espai nou per existir.

És important, a més, cercar un «fonament sòlid» a la vida. En què ens podem recolzar enmig de tanta incertesa i desconcert? La vida és com una casa: cal cuidar la façana i la teulada, però el més important és construir sobre fonaments segurs. Al final, sempre necessitem posar la nostra confiança última en alguna cosa o algú. No serà que necessitem Déu?

Per recuperar camins cap a ell ens cal aprendre a callar. Al més íntim de l’existència s’hi arriba no quan vivim agitats i plens de por, sinó quan fem silenci. Si la persona es recull i queda callada davant de Déu, tard o d’hora el seu cor comença a obrir-se.

Es pot viure tancat en un mateix, sense camins cap a res de nou i creador. Però també es poden cercar nous camins cap a Déu. A això ens convida el Baptista.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 7 de desembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Recuperem camins” té com a fonament els fragments (1-12) del capítol 3 de l’evangeli de Mateu.

En el primer paràgraf de l’homilia del proper diumenge, sens està afirmant sense embuts que en els nostres dies la des-cristianització, és un fet alarmant. Una realitat que també en aquestes nostres ratlles  venim assenyalant de que comporta, malauradament, ser atrets per la constant informació neo-capitalista que sens dona:  És molt fàcil quedar-se a la vida «sense camins» cap a Déu. No cal ser ateu. No cal rebutjar Déu de manera conscient. Només cal seguir la tendència general dels nostres dies i instal·lar-se en la indiferència religiosa. De mica en mica, Déu desapareix de l’horitzó. Cada cop interessa menys. És possible avui recuperar camins vers Déu?

Potser el primer és recuperar «la humanitat de la religió». Abandonar camins ambigus que condueixen cap a un Déu interessat i dominador, gelós només de la seva glòria i el seu poder, per obrir-se a un Déu que cerca i desitja, des d’ara i per sempre, el millor per a nosaltres. Déu no és l’Ésser Suprem que aixafa i humilia, sinó l’Amor Sant que atrau i dóna vida. Les persones avui tornaran a Déu no empeses per la por, sinó atretes pel seu amor.

Cal alhora eixamplar l’horitzó de la nostra vida. Estem omplint la nostra existència de coses, i ens estem quedant buits per dins. Vivim informats de tot, però ja no sabem cap on orientar la nostra vida. Ens creiem les generacions més intel·ligents i progressistes de la història, però no sabem entrar al nostre cor per a adorar o donar gràcies. Ens apropem a Déu quan ens posem a cercar un espai nou per existir.

En front de tanta desorientació: És important, a més, cercar un «fonament sòlid» a la vida. En què ens podem recolzar enmig de tanta incertesa i desconcert? La vida és com una casa: cal cuidar la façana i la teulada, però el més important és construir sobre fonaments segurs. Al final, sempre necessitem posar la nostra confiança última en alguna cosa o algú. No serà que necessitem Déu?

Per recuperar camins cap a ell ens cal aprendre a callar. Al més íntim de l’existència s’hi arriba no quan vivim agitats i plens de por, sinó quan fem silenci. Si la persona es recull i queda callada davant de Déu, tard o d’hora el seu cor comença a obrir-se. Es pot viure tancat en un mateix, sense camins cap a res de nou i creador. Però també es poden cercar nous camins cap a Déu. A això ens convida el Baptista.

Al·leluia Lc 3,4-6

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;

tothom veurà la salvació de Déu.

En la homilia pel proper diumenge 7 de desembre, sens insisteix en la necessitat d’aïllar-nos del soroll que de manera molt i molt estudiada és la realitat que ens toca viure, com altres realitats sòcio-polítiques que ja es donaven com molt superades i que de nou afloren de nou amb molta intensitat. Tant les primeres com les suara esmentades, estant promogudes pel mateix promotor: El capitalisme més inhumà que, conseqüentment no s’immuta ni per els crims que produeix ni molt menys per la despersonalització humana i la seva desvinculació dels valors ètics i/o morals de les generacions actuals. Aquesta trista realitat ens ha de forçar i obligar a recollir el testimoni del Baptista i aixecar la nostra veu per cridar ben fort «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» ja que només seguint el missatge de Jesús, les dones i homes del nostre temps podrem recuperar el seny, la llibertat personal i el camí correcta vers l’amor i amb ell, la plena llibertat personal i col·lectiva.