AMB MITJANS POBRES

Comentari a l’evangeli (Lc 10,1-12.17-20) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s'avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d'aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.

Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d'aquest poble que se'ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i  els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».

Comentari

Sovint entenem l’acte evangelitzador de manera excessivament doctrinal. Portar l’Evangeli seria fer conèixer la doctrina de Jesús als qui encara no la coneixen o la coneixen de manera insuficient.

Si entenem les coses així, les conseqüències són evidents. Necessitarem, primer de tot, «mitjans de poder» amb què assegurar la propagació del nostre missatge davant d’altres ideologies, modes i corrents d’opinió.

A més, caldrà cristians ben formats, que coneguin bé la doctrina i siguin capaços de transmetre-la de manera persuasiva i convincent. Necessitarem també estructures, tècniques i pedagogies adequades per a propagar el missatge cristià.

En definitiva, serà important el nombre de persones preparades que, amb els millors mitjans, arribin a convèncer el nombre més gran de persones. Tot això és molt raonable i conté, sens dubte, grans valors. Però quan s’aprofundeix una mica en l’actuació de Jesús i en la seva acció evangelitzadora, les coses canvien força.

L’Evangeli no és només ni sobretot una doctrina. L´Evangeli és la persona de Jesús: l´experiència humanitzadora, salvadora, alliberadora que va començar amb ell. Per això evangelitzar no és només propagar una doctrina, sinó fer present al cor mateix de la societat i de la vida la força salvadora de la persona de Jesucrist. I això no es pot fer de qualsevol manera.

Per fer present aquesta experiència alliberadora, els mitjans més adequats no són els de poder, sinó els mitjans pobres dels quals es va servir el mateix Jesús: amor solidari als més abandonats, acollida a cada persona, oferiment del perdó de Déu, creació d’una comunitat fraterna, defensa dels últims…

Aleshores, l’important és comptar amb testimonis en la vida dels quals es pugui percebre la força humanitzadora que amaga la persona de Jesús quan és acollida de manera responsable. La formació doctrinal és important, però només quan alimenta una vida més evangèlica.

El testimoni té primacia absoluta. Les estructures són necessàries precisament per sostenir la vida i el testimoniatge dels seguidors de Jesús. Per això, el més important no és tampoc el nombre, sinó la qualitat de vida evangèlica que pot irradiar una comunitat.

Potser hem d’escoltar amb més atenció les paraules de Jesús als seus enviats: «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies». Porteu amb vosaltres el meu Esperit.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari
Per Jau,e Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 6 de juliol, que se’ns ofereixen amb el títol, “Amb mitjans pobres” té com a fonament els fragments (1-12.17-20) del capítol 10 de l’evangeli de Lluc.

La homilia del proper diumenge, té per objectiu deixar ben clar que l’Evangeli no és cap mena de doctrina, ni un grapat de normatives que tot cristià cal que segueixi al peu de la lletra. L’Evangeli o, millor dit els quatre evangelis tenen per objectiu descriure, dissortadament, amb el llenguatge jueu no traduït, al llenguatge mare de la nostra cultura greco-llatina, la vida de Jesús, el seu missatge i fonamentalment el seu testimoniatge. Els evangelis, pels cristians, cal que siguin el mirall que ens cal emmirallar-nos, per viure i actuar com a deixebles de Jesús o, el que és el mateix, com a veritables cristians: Sovint entenem l’acte evangelitzador de manera excessivament doctrinal. Portar l’Evangeli seria fer conèixer la doctrina de Jesús als qui encara no la coneixen o la coneixen de manera insuficient. Si entenem les coses així, les conseqüències són evidents. Necessitarem, primer de tot, «mitjans de poder» amb què assegurar la propagació del nostre missatge davant d’altres ideologies, modes i corrents d’opinió.

A més, caldria cristians ben formats, que coneguin bé la doctrina i siguin capaços de transmetre-la de manera persuasiva i convincent. Necessitarem també estructures, tècniques i pedagogies adequades per a propagar el missatge cristià. En definitiva, serà important el nombre de persones preparades que, amb els millors mitjans, arribin a convèncer el nombre més gran de persones. Tot això és molt raonable i conté, sens dubte, grans valors. Però quan s’aprofundeix una mica en l’actuació de Jesús i en la seva acció evangelitzadora, les coses canvien força.

L’Evangeli no és només ni sobretot una doctrina. L´Evangeli és la persona de Jesús: l´experiència humanitzant, salvadora, alliberadora que va començar amb ell. Per això evangelitzar no és només propagar una doctrina, sinó fer present al cor mateix de la societat i de la vida la força salvadora de la persona de Jesucrist. I això no es pot fer de qualsevol manera. Per fer present aquesta experiència alliberadora, els mitjans més adequats no són els de poder, sinó els mitjans pobres dels quals es va servir el mateix Jesús: amor solidari als més abandonats, acollida a cada persona, oferiment del perdó de Déu, creació d’una comunitat fraterna, defensa dels últims… (els marginats)

Aleshores, l’important és comptar amb testimonis en la vida dels quals es pugui percebre la força humanitzant que amaga la persona de Jesús quan és acollida de manera responsable. La formació doctrinal és important, però només quan alimenta una vida més evangèlica. El testimoni té primacia absoluta. Les estructures són necessàries precisament per sostenir la vida i el testimoniatge dels seguidors de Jesús. Per això, el més important no és tampoc el nombre, sinó la qualitat de vida evangèlica que pot irradiar una comunitat.

En el darrer paràgraf de la homilia, cal que interioritzem el consell que ens dóna Jesús al final de la seva estada entre nosaltres: Potser hem d’escoltar amb més atenció les paraules de Jesús als seus enviats: «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies»: Porteu amb vosaltres el meu Esperit!!!

Al·leluia Col 3,16a
Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa,
tingui estada entre vosaltres.

En aquest propè diumenge, el fragment de l’evangeli de Lluc, l’homilia ens descriu els seus eixos més significatius del que cal que sigui per a tots nosaltres el que expressen els evangelis de Marc, Mateu, Lluc, i el que ens descriu el que fou escrit per alguns membres de la comunitat Joànica i que s’ha l’ha vingut definint, erràticament, com el de Joan.

Una homilia que ens ha volgut insistir en un concepte vital per captar i entendre el que veritablement són i pretenen els textos del que venim anomenant l’Evangeli. No són, com ho deixa ben definit l’homilia, una doctrina, ni un codi de bona conducte, ni tampoc uns textos històrica de la vida de Jesús. Són, això si, el testimoni i el missatge del que Jesús ens va expressar, de manera fonamentalment testimonial, quins són o quins cal que siguin els comportament dels que desitgem seguir sent deixebles seus o si voleu dir-ho a la manera més humil, cristians del segles XXI.