NO TOTHOM SERVEIX

Comentari a l’evangeli (Jn 21,01-19)  escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

Comentari.

Quan hagué menjat amb els seus a la vora del llac, Jesús inicia una conversa amb Pere. El diàleg ha estat treballat acuradament, ja que té com a objectiu recordar quelcom de gran importància per a la comunitat cristiana: entre els seguidors de Jesús, només està capacitat per ser guia i pastor qui es distingeix pel seu amor envers ell.

No hi ha hagut ocasió que Pere no hagi manifestat la seva adhesió absoluta a Jesús per sobre dels altres. Tot i això, en el moment de la veritat és el primer a negar-lo. Què hi ha de veritat en la seva adhesió? Pot ser guia i pastor dels seguidors de Jesús?

Abans de confiar-li el seu «ramat», Jesús li fa la pregunta fonamental: «M’estimes més que aquests?» No li pregunta: «Et sents amb forces? Coneixes bé la meva doctrina? Et veus capacitat per governar els meus?» No. És l’amor a Jesús el que capacita per animar, orientar i alimentar els seus seguidors, com ho feia ell.

Pere li respon amb humilitat i sense comparar-se amb ningú: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Però Jesús li repeteix dues vegades més la seva pregunta, cada cop més incisiva: «M’estimes? M’estimes de debò?» La inseguretat de Pere va creixent. Cada vegada s’atreveix menys a proclamar la seva adhesió. Al final s’entristeix. Ja no sap què respondre: «Tu ho saps tot».

A mesura que Pere va prenent consciència de la importància de l’amor, Jesús li confia el seu ramat perquè en tingui cura, l’alimenti i comuniqui vida als seus seguidors, començant pels més petits i necessitats: les «ovelles».

Sovint es relaciona jerarques i pastors només amb la capacitat de governar amb autoritat o de predicar amb garantia la veritat. No obstant, hi ha adhesions a Crist, fermes, segures i absolutes, que, buides d’amor, no capaciten per cuidar i guiar els seguidors de Jesús.

Pocs factors són més decisius per a la conversió de l’Església que la conversió dels jerarques, els bisbes, els sacerdots i els dirigents religiosos a l’amor a Jesús. Som nosaltres els primers que hem d’escoltar la pregunta: «M’estimes més que aquests? Estimes les meves ovelles?»

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 4 de maig, que se’ns ofereixen amb el títol, “No tothom serveix” té com a fonament els fragments (1-19) del capítol 21 de l’evangeli Joànic.

La homilia d’aquest proper diumenge, posa l’accent en la conveniència imprescindible de l’amor i fidelitat a Jesús per ser un bon pastor: Quan hagué menjat amb els seus a la vora del llac, Jesús inicia una conversa amb Pere. El diàleg ha estat treballat acuradament, ja que té com a objectiu recordar quelcom de gran importància per a la comunitat cristiana: entre els seguidors de Jesús, només està capacitat per ser guia i pastor qui es distingeix pel seu amor envers ell. Malauradament, no sempre els màxims dirigents de l’Església, ens han exterioritzat aquests amor incondicional i testimoniatge fidel a Jesús.

No hi ha hagut ocasió que Pere no hagi manifestat la seva adhesió absoluta a Jesús per sobre dels altres. Tot i això, en el moment de la veritat és el primer a negar-lo. Què hi ha de veritat en la seva adhesió? Pot ser guia i pastor dels seguidors de Jesús? Abans de confiar-li el seu «ramat», Jesús li fa la pregunta fonamental: «M’estimes més que aquests?» No li pregunta: «Et sents amb forces? Coneixes bé la meva doctrina? Et veus capacitat per governar els meus?» No. És l’amor a Jesús el que capacita per animar, orientar i alimentar els seus seguidors, com ho feia ell. Sense aquests amor incondicional, malgrat les limitacions humanes, no hi ha ningú que veritablement pugui ser un veritable pastor.

Pere li respon amb humilitat i sense comparar-se amb ningú: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Però Jesús li repeteix dues vegades més la seva pregunta, cada cop més incisiva: «M’estimes? M’estimes de debò?» La inseguretat de Pere va creixent. Cada vegada s’atreveix menys a proclamar la seva adhesió. Al final s’entristeix. Ja no sap què respondre: «Tu ho saps tot». A mesura que Pere va prenent consciència de la importància de l’amor, Jesús li confia el seu ramat perquè en tingui cura, l’alimenti i comuniqui vida als seus seguidors, començant pels més petits i necessitats: les «ovelles».  Aquest paràgraf de l’homilia, ens descriu la importància i transcendència que comporta acceptar una responsabilitat de líder i pastor de la comunitat cristiana...  

Aquest darrer paràgraf ens descriu de manera clara i concisa, que no sempre els nostres dirigents eclesiàstics, que tenen determinades capacitats, però els manca la capacitat cuidar amb amor als seus feligresos: Sovint es relaciona jerarques i pastors només amb la capacitat de governar amb autoritat o de predicar amb garantia la veritat. No obstant, hi ha adhesions a Crist, fermes, segures i absolutes, que, buides d’amor, no capaciten per cuidar i guiar els seguidors de Jesús. Pocs factors són més decisius per a la conversió de l’Església que la conversió dels jerarques, els bisbes, els sacerdots i els dirigents religiosos a l’amor a Jesús. Som nosaltres els primers que hem d’escoltar la pregunta: «M’estimes més que aquests? Estimes les meves ovelles?»

Al·leluia 

Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat

i s'ha compadit del llinatge humà.

Aquesta nova homilia ens situa davant de l’elecció del nou papa. Serà un digne successor del papa Francesc? Valoren tots els cardenals participants dins de la Capella Sixtina, aquesta necessitat d’un amor incondicional a Jesús i al seu missatge? Serà l’Esperit Sant qui determinarà qui ha de ser el escollit. Uns interrogants que ens agradaria poder tenir una resposta categòrica. No obstant, sabem que els elements que intervenen en aquest procés, són moltíssims i que no pel fet que hi hagi una majoria dels cardenals anomenats pel papa Francesc, sigui una garantia que el nou papa continuarà la línia apostòlica del seu antecessor. També sabem que molts dels cardenals tenen un veritable amor a Jesús i que molts altres tenen capacitat de governar, però no d’estimar. El nou papa, conseqüentment, no serà elegit per l’Esperit Sant, sinó que ho serà pel resultat d’una majoria que per raons diverses (llargues d’explicar), coincidiran en escollir a qui creguin que sigui el més idoni... Ho dic així clar i català, per dissipar les creences que ens han volgut fer creure que tot és produeix per voluntat divina. No és així companyes i companys, no és així.