NO TOT S’HI VAL

Comentari a l’evangeli (Jn 14,23-29) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me'n vaig, però tornaré. Si m'estimeu, us alegrareu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».

Comentari

El pluralisme és un fet innegable. Fins i tot es pot afirmar que és un dels trets més característics de la societat moderna. S’ha fraccionat en mil trossos aquell món monolític de fa uns quants anys. Avui conviuen entre nosaltres tota mena de posicionaments, idees o valors.

Aquest pluralisme no és només una dada. És un dels pocs dogmes de la nostra cultura. Avui tot es pot discutir. Tot menys el dret de cadascú a pensar com li sembli i a ser respectat en allò que pensa. Certament, aquest pluralisme ens pot estimular la recerca responsable, el diàleg i la confrontació de postures. Però ens pot portar també a greus retrocessos.

De fet, molts estan caient en un relativisme total. Tot és igual. Com diu el sociòleg francès G. Lipovetsky, «vivim a l’hora dels feelings». Ja no hi ha veritat ni mentida, bellesa ni lletjor. Res no és bo ni dolent. Es viu d’impressions, i cadascú pensa el que vol i fa allò que li ve de gust.

En aquest clima de relativisme s’està arribant a situacions realment decadents. Es defensen les creences més insòlites sense el mínim rigor. Es pretén resoldre amb quatre tòpics les qüestions més vitals de l’ésser humà. Alguna cosa vol dir A. Finkielkraut quan afirma que «la barbàrie s’està apoderant de la cultura».

La pregunta és inevitable. Es pot anomenar «progrés» tot això? És bo per a la persona i per a la humanitat poblar la ment de qualsevol idea o omplir el cor de qualsevol creença, renunciant a una recerca honesta de més veritat, més bondat i més sentit de l’existència?

El cristià està cridat avui a viure la seva fe en actitud de cerca responsable i compartida. No és igual pensar qualsevol cosa de la vida. Hem de continuar cercant la veritat última de l’ésser humà, que és molt lluny de quedar explicada satisfactòriament a partir de teories científiques, sistemes psicològics o visions ideològiques.

El cristià també està cridat a viure sanant aquesta cultura. No és el mateix guanyar diners sense cap escrúpol que exercir honradament un servei públic, ni és igual cridar a favor del terrorisme que defensar els drets de cada persona. No és igual avortar que acollir la vida, ni és igual «fer l’amor» de qualsevol manera que estimar de debò l’altre. No és el mateix ignorar els necessitats o treballar pels seus drets. El primer és dolent i malmet l’ésser humà. La segona cosa està carregada d’esperança i de promesa.

També enmig de l’actual pluralisme continuen ressonant les paraules de Jesús: «Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 25 de maig, que se’ns ofereixen amb el títol, “No tot s’hi val” té com a fonament els fragments (23-29) del capítol 14 de l’evangeli Joànic.

En l’homilia del proper diumenge, se’ns descriu l’actual pluralisme que defineix la societat actual, diametralment diferent del de finals de segles passat, amb els seus aspectes positius i negatius: El pluralisme és un fet innegable. Fins i tot es pot afirmar que és un dels trets més característics de la societat moderna. S’ha fraccionat en mil trossos aquell món monolític de fa uns quants anys. Avui conviuen entre nosaltres tota mena de posicionaments, idees o valors. Aquest pluralisme no és només una dada. És un dels pocs dogmes de la nostra cultura. Avui tot es pot discutir. Tot menys el dret de cadascú a pensar com li sembli i a ser respectat en allò que pensa. Certament, aquest pluralisme ens pot estimular la recerca responsable, el diàleg i la confrontació de postures. Però ens pot portar també a greus retrocessos.

Avui tot és relatiu i, conseqüentment, sigui positiu o negatiu, no se li don cap mena d’importància: De fet, molts estan caient en un relativisme total. Tot és igual. Com diu el sociòleg francès G. Lipovetsky, «vivim a l’hora dels feelings». Ja no hi ha veritat ni mentida, bellesa ni lletjor. Res no és bo ni dolent. Es viu d’impressions, i cadascú pensa el que vol i fa allò que li ve de gust. En aquest clima de relativisme s’està arribant a situacions realment decadents. Es defensen les creences més insòlites sense el mínim rigor. Es pretén resoldre amb quatre tòpics les qüestions més vitals de l’ésser humà. Alguna cosa vol dir A. Finkielkraut quan afirma que «la barbàrie s’està apoderant de la cultura». 

La pregunta és inevitable. Es pot anomenar «progrés» tot això? És bo per a la persona i per a la humanitat poblar la ment de qualsevol idea o omplir el cor de qualsevol creença, renunciant a una recerca honesta de més veritat, més bondat i més sentit de l’existència? El cristià està cridat avui a viure la seva fe en actitud de cerca responsable i compartida. No és igual pensar qualsevol cosa de la vida. Hem de continuar cercant la veritat última de l’ésser humà, que és molt lluny de quedar explicada satisfactòriament a partir de teories científiques, sistemes psicològics o visions ideològiques.

Malgrat aquesta tendència actual, la realitat és que, com ha estat sempre, hi han coses positives i bones i coses negatives i, malauradament, destructives per la nostra civilització. El cristià també està cridat a viure sanant aquesta cultura. No és el mateix guanyar diners sense cap escrúpol que exercir honradament un servei públic, ni és igual cridar a favor del terrorisme que defensar els drets de cada persona. No és igual avortar que acollir la vida, ni és igual «fer l’amor» de qualsevol manera que estimar de debò l’altre. No és el mateix ignorar els necessitats o treballar pels seus drets. El primer és dolent i malmet l’ésser humà. La segona cosa està carregada d’esperança i de promesa. També enmig de l’actual pluralisme continuen ressonant les paraules de Jesús: «Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell».

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meves paraules,

diu el Senyor;

el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.

Una nova homilia, que com sempre ens ofereix elements de reflexió. En aquesta del proper diumenge de Pasqua, ens convida a valorar els trets característics de la societat actual. Uns trets que ens porta a discutir i valorar superficialment tot el que està passant en cada moment. Aquesta actitud generalitzat dels nostres dies, en el fons és la resultat d’uns criteris neocapitalistes que lentament han desplaçat els valors històrics de la societat que fins a finals del segle passat varen subsistir. Avui, malauradament, tot s’analitza superficialment i els valors culturals d’altres generacions, no només son menyspreats, sinó que a la més mínima, ja et responen definint-te com un carca...