TORNAR A JESÚS
Comentari a l’evangeli (Jn 10,27-30) escrit per: J. A. Pagola
Evangeli.-
Comentari.
El problema no és només de canvis polítics ni de renovacions teològiques, sinó de vida. Estem necessitats d’una cosa semblant al «foc» que va encendre Jesús en el seu pas breu per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, la seva passió per l’ésser humà. Necessitem persones com ell, paraules com les seves, esperança i amor com els seus. Necessitem tornar a Jesús.
Des de l’inici, els cristians van veure que ell podia guiar els éssers humans. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli el presenta com el «pastor» capaç d’alliberar les ovelles de la pleta on es troben tancades per «treure-les fora», a un país nou de vida i de dignitat. Ell va davant marcant el camí als que el volen seguir.
Jesús no imposa res. No força ningú. Crida cadascú «pel seu nom.» Per ell no hi ha masses. Cadascú té nom i rostre propis. Cadascú ha d’escoltar la seva veu sense confondre-la amb la d’estranys, que no són res més que lladres que roben al poble llum i esperança.
Això és el que cal: no escoltar veus estranyes, fugir de missatges que no vénen de Galilea. Sempre que l’Església ha cercat renovar-se s’ha desencadenat un retorn a Jesús per tornar a seguir els seus passos. Com s’ha recordat tantes vegades, «segueix-me» és la primera i l’última paraula de Jesús a Pere (Dietrich Bonhoeffer)
Però tornar a Jesús no és una tasca exclusiva del papa ni dels bisbes. Tots els creients en som responsables. Per a tornar a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions. Ell mateix va convertir-se a l’evangeli i començà l’aventura de seguir Jesús de debò. Què hem d’esperar per a despertar entre nosaltres una passió nova per l’evangeli i per Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Comentari al comentari.-
Per: Jaume Rocabert
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 11 de maig, que se’ns ofereixen amb el títol, “Tornar a Jesús” té com a fonament els fragments (27-30) del capítol 10 de l’evangeli Joànic.
L’homilia que ens ofereix l’equip del Pagola per el proper diumenge IV de Pasqua, segueix com sempre una línia clara i concisa, que no ens deixa indiferents, doncs com ja ens té acostumats, els seus arguments desgranen el missatge de Jesús de la manera que més s’ajusten a les que ens donaria Jesús si estigués entre nosaltres en aquest temps tant confús i allunyat de Déu: Es poden fer tota mena d’estudis i diagnòstics. La veritat és que el món necessita avui saba nova per viure. Les Esglésies van cercant alè i esperança. Les multituds pobres del planeta reclamen justícia i pa. Occident ja no sap com sortir d’aquesta tristesa mal dissimulada que cap benestar aconsegueix amagar. El problema no és només de canvis polítics ni de renovacions teològiques, sinó de vida. Estem necessitats d’una cosa semblant al «foc» que va encendre Jesús en el seu pas breu per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, la seva passió per l’ésser humà. Necessitem persones com ell, paraules com les seves, esperança i amor com els seus. Necessitem tornar a Jesús.
Des de l’inici, els cristians van veure que ell podia guiar els éssers humans. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli el presenta com el «pastor» capaç d’alliberar les ovelles de la pleta on es troben tancades per «treure-les fora», a un país nou de vida i de dignitat. Ell va davant marcant el camí als que el volen seguir. Jesús no imposa res. No força ningú. Crida cadascú «pel seu nom.» Per ell no hi ha masses. Cadascú té nom i rostre propis. Cadascú ha d’escoltar la seva veu sense confondre-la amb la d’estranys, que no són res més que lladres que roben al poble llum i esperança.
En aquest darrer paràgraf, l’homilia, ens fa un crit a l’esperança, però molt especialment, a un crit a la renovació individual, però molt important, també eclesial. Estem davant d’un nou conclave, en el qual (com en tota institució humana), no tots els cardenals que entraran a dins de la Capella Sixtina, estant desposseïts dels interessos mundans. Malauradament aquests interessos neocapitalistes anomenats conservadors, també conviuen en la ment de més d’un cardenal (?) Això és el que cal: no escoltar veus estranyes, fugir de missatges que no vénen de Galilea. Sempre que l’Església ha cercat renovar-se s’ha desencadenat un retorn a Jesús per tornar a seguir els seus passos. Com s’ha recordat tantes vegades, «segueix-me» és la primera i l’última paraula de Jesús a Pere (Dietrich Bonhoeffer). Però tornar a Jesús no és una tasca exclusiva del papa ni dels bisbes. Tots els creients en som responsables. Per a tornar a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions. Ell mateix va convertir-se a l’evangeli i començà l’aventura de seguir Jesús de debò. Què hem d’esperar per a despertar entre nosaltres una passió nova per l’evangeli i per Jesús?
Aquesta nova homilia pretén motivar-nos a totes i tots i no només en els eclesiàstics. Tots som cor-responsables de la nostra estimació que tenim per Jesús. És cert que totes i tots estem limitats per la limitació humana, la qual cosa no vol dir que ens ho aprofitem per excusar-nos de no respondre degudament a la crida que ens fa Jesús. També a totes i a tots Jesús, com li va preguntar a Pere tres vegades, ens fa la mateixa pregunta a nosaltres. Si majoritàriament la nostra resposta fora de fidelitat total, no ens hauria de preocupar la resposta que donaran els cardenals a partir del dimecres dia 7 quan entrin a la Capella Sixtina per iniciar el nou Conclave. A totes i tot, laic i eclesiàstics, ens cal una molt més ferma voluntat de tornar a Jesús. Per tal que el Poble de Déu camini pel camí correcte que pugui proporcionar-nos un veritable amor a Jesús i una autèntica justícia social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada