ALEGRA’T

Diumenge 4 d’Advent – B (Lc 1,26-38)

Evangeli: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l'àngel es va retirar

Comentari:

El relat de l´anunciació a Maria és una invitació a despertar en nosaltres algunes actituds bàsiques que hem de cuidar per viure la nostra fe de manera joiosa i confiada. Només cal que recorreguem el missatge que es posa a la boca de l’àngel.

«Alegra’t». És la primera cosa que Maria sent de Déu, i la primera cosa que hem de sentir també nosaltres. «Alegra’t»: aquesta és la primera paraula de Déu a tota criatura. En aquests temps, que a nosaltres ens semblen d’incertesa i de foscor, plens de problemes i de dificultats, el primer que se’ns demana és no perdre l’alegria. Sense joia, la vida es fa més difícil i dura.

«El Senyor és amb tu». L’alegria a què se’ns convida no és un optimisme forçat ni un autoengany fàcil. És la joia interior que neix en qui s’enfronta a la vida amb la convicció que no està sol. Una alegria que neix de la fe. Déu ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el nostre bé. Podem queixar-nos de moltes coses, però mai no podrem dir que estem sols, ja que no és veritat. Dins de cadascú, en el més profund del nostre ésser, hi ha Déu, el nostre Salvador.

«No tinguis por». Són moltes les pors que es poden despertar en nosaltres. Por al futur, a la malaltia, a la mort. Ens fa por patir, sentir-nos sols, no ser estimats. Podem sentir por de les nostres contradiccions i incoherències. La por és dolenta, fa mal. La por ofega la vida, paralitza les forces, ens impedeix caminar. El que necessitem és confiança, seguretat i llum.

«Has trobat gràcia davant de Déu». No només Maria, també nosaltres hem de sentir aquestes paraules, ja que tots vivim i morim sostinguts per la gràcia i l’amor de Déu. La vida continua, amb les seves dificultats i preocupacions. La fe en Déu no és una recepta per resoldre els problemes diaris. Però tot és diferent quan vivim buscant en Déu llum i força per enfrontar-nos-hi.

En aquests temps no sempre fàcils, no ens cal despertar en nosaltres la confiança en Déu i l’alegria de saber-nos acollits per ell? Per què no ens alliberem una mica de pors i angoixes enfrontant-nos a la vida des de la fe en un Déu proper?

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 17 de desembre 4rt. de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Alegra’t”, i té com a fonament els fragments (26-38) del capítol 1 de l’evangeli de Lluc.

Vet aquí, que l’homilia del diumenge vinent dia 24, 4rt d’Advent, vigília –enguany- de Nadal, ens descriu ja des de l’inici, l’anunci de l’àngel Gabriel a Maria, amb aquestes anunci: «Alegra’t». És la primera cosa que Maria sent de Déu, i la primera cosa que hem de sentir també nosaltres. «Alegra’t»: aquesta és la primera paraula de Déu a tota criatura. En aquests temps, que a nosaltres ens semblen d’incertesa i de foscor, plens de problemes i de dificultats, el primer que se’ns demana és no perdre l’alegria. Sense joia, la vida es fa més difícil i dura. Anunci que com haure observat, l’homilia també ens el transmet a cadascun de nosaltres. El següent anunci de l’àngel a Maria i igualment a nosaltres, és: «El Senyor és amb tu». L’alegria a què se’ns convida no és un optimisme forçat ni un autoengany fàcil. És la joia interior que neix en qui s’enfronta a la vida amb la convicció que no està sol. Una alegria que neix de la fe. Déu ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el nostre bé. Podem queixar-nos de moltes coses, però mai no podrem dir que estem sols, ja que no és veritat. Dins de cadascú, en el més profund del nostre ésser, hi ha Déu, el nostre Salvador. «No tinguis por». Són moltes les pors que es poden despertar en nosaltres. Por al futur, a la malaltia, a la mort. Ens fa por patir, sentir-nos sols, no ser estimats. Podem sentir por de les nostres contradiccions i incoherències. La por és dolenta, fa mal. La por ofega la vida, paralitza les forces, ens impedeix caminar. El que necessitem és confiança, seguretat i llum.

Com és obvi, l’homilia ens involucra als creients en cada anunci de l’àngel Gabriel, la qual cosa és de agrair, com en el cas del tercer anunci: «Has trobat gràcia davant de Déu». No només Maria, també nosaltres hem de sentir aquestes paraules, ja que tots vivim i morim sostinguts per la gràcia i l’amor de Déu. 

L’homilia ens deixa molt clar que: La fe en Déu no és una recepta per resoldre els problemes diaris. Però tot és diferent quan vivim buscant en Déu llum i força per enfrontar-nos-hi. En aquests temps no sempre fàcils, no ens cal despertar en nosaltres la confiança en Déu i l’alegria de saber-nos acollits per ell?

Al·leluia Lc 1,38

Soc l'esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.

Si quelcom hem de tenir molt clar i l’homilia ens ho està confirmant, és que en cal treball per guanyar-nos la possibilitat de poder viure amb dignitat (i són masses els que volen però poden), també per guanyar-nos la vida eterna, també cal esmerçar-hi voluntat, esforç i perseverança. Sovint, per un adoctrinament erràtic, se’ns ha apoderat una por de Déu, que el que aconsegueix és allunyar-nos de qui més ens estima. L’homilia conclou amb un consell determinat. Per què no ens alliberem una mica de pors i angoixes enfrontant-nos a la vida des de la fe en un Déu proper?