EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L’ESPERIT SANT

Evangeli.- 16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28.16-20- BIC)

Comentari.- Com es comunicava Jesús amb Déu?, quins sentiments es despertaven en el seu cor?, com ho experimentava dia a dia? Els relats evangèlics ens porten a una doble conclusió: Jesús sentia Déu com a Pare, i ho vivia tot impulsat pel seu Esperit.

Jesús se sentia «fill estimat» de Déu. Sempre que es comunica amb ell li diu «Pare». No li surt una altra paraula. Per a ell, Déu no és només el «Sant» de què parlen tots, sinó el «Compassiu». No habita al temple, acollint només als de cor net i mans innocents. Jesús el sent com a Pare que no exclou ningú del seu amor compassiu. Cada matí gaudeix perquè Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents.

Aquest Pare té un gran projecte en el seu cor: fer de la terra una casa habitable. Jesús no dubta: Déu no descansarà fins a veure els seus fills i filles gaudint junts d’una festa final. Ningú ho podrà impedir, ni la crueltat de la mort ni la injustícia dels homes. Com ningú pot impedir que arribi la primavera i ho ompli tot de vida.

Fidel a aquest Pare i mogut pel seu Esperit, Jesús només es dedica a una cosa: fer un món més humà. Tots han de conèixer la Bona Notícia, sobretot els que menys s’ho esperen: els pecadors i els menyspreats. Déu no dóna ningú per perdut. A tots cerca, a tots crida. No viu controlant els seus fills i filles, sinó obrint a cadascun camins cap a una vida més humana. Qui escolta fins al fons el seu propi cor l’està escoltant a ell.

Aquest Esperit empeny Jesús cap als que més pateixen. És normal, doncs veu gravats en el cor de Déu els noms dels més sols i desgraciats. Els que per a nosaltres no són ningú, aquests són precisament els predilectes de Déu. Jesús sap que a aquest Déu no l’entenen els grans, sinó els petits. El seu amor el descobreixen els qui el cerquen, perquè no tenen ningú que vagi a eixugar les seves llàgrimes.

La millor manera de creure en el Déu trinitari no és tractar d’entendre les explicacions dels teòlegs, sinó seguir els passos de Jesús, que va viure com a Fill volgut d’un Déu Pare i que, mogut pel seu Esperit, es va dedicar a fer un món més amable per a tothom.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat